La Gran Guerra 1914-1918, cent anys després, es prorroga fins al 13 d'octubre!
Data inici: 12/09/2014 Data final: 13/10/2014
Lloc: Espai Zero
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
Comissariat: Francesc Xavier González (SAIOD/RICE)
L’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 provocà una profunda sacsejada política, econòmica i social a Catalunya i a Espanya. Les causes i motivacions per les quals les potències europees es llançaren a la guerra tingueren un ressò directe en la societat, que es veié impel·lida a decantar-se i a mostrar les seves simpaties per un dels dos adversaris. La divisió de la societat prengué la forma d’un xoc ideològic. Les lluites entre ‘imperials’ i aliats generaren violents debats sobre la idoneïtat o no de la neutralitat. Les postures d’ambdós bàndols revelaven ‘una profunda divisió espiritual preexistent, que no creà la guerra, sinó que la incrementà. Fou una polèmica tan acarnissada que tingué la qualitat moral d’una guerra civil, ‘una guerra civil de paraules’’ com afirmà l’historiador Gerald Meaker.
El reduccionisme maniqueu i les grans campanyes de propaganda política a la premsa catalana i espanyola -patrocinades per les pròpies potències en guerra- predisposaren els grups de pressió polítics econòmics i socials per a un conflicte soterrat d’interessos. La guerra, amb especial virulència a Catalunya, enfrontà dues cosmovisions ‘artificialment’ contraposades.
Mentre les potències centrals, Alemanya i la monarquia austrohongaresa principalment, representaven - teòricament - els valors més tradicionals i conservadors als que podia aspirar una societat; les nacions aliades, especialment França i el Regne Unit, i principals defensores del liberalisme polític, simbolitzaven el paradigma del sistema democràtic on els ciutadans disposaven i gaudien de la majoria de llibertats.
La Biblioteca de Catalunya com a centre bibliotecari de primer ordre dins el panorama cultural i intel·lectual català es convertí en l’arena de la lluita propagandística que ambdós bàndols van lliurar lluny de les trinxeres. Després de setembre de 1914, tant consolats com ‘agregats culturals’ i persones afins a les diferents potències van cedir i donar a la biblioteca documents que exposaven els sentiments de les nacions sobre el conflicte, i aportaven una visió de la guerra amb clares connotacions partidistes. Avui, cent anys després, l’examen detallat de la documentació permet, d’una banda, copsar l’empremta que deixà la Gran Guerra en tot el segle XX; i de l’altra, comprendre el rol determinant de Biblioteca de Catalunya com a difusora d’informació durant el conflicte.