L'espai, el treball i els dies: les dones a la Santa Creu
Sala Tramuntana de la BC
Data inici: 01/01/2011 Data final: 01/01/2011
Lloc: Biblioteca de Catalunya. Sala d'exposicions
La Santa Creu representa i delimita un espai que ha estat testimoni i a l’hora talaia de més de sis-cents anys d’història barcelonina. La seva imatge constitueix un poderós referent en la memòria col·lectiva i urbana, tot conformant un dels edificis gòtics civils més emblemàtics de la ciutat.
La Biblioteca de Catalunya es proposa enfocar la memòria d’aquest espai, a través d’una anàlisi propera i al mateix temps emotiva del testimoni i els records de les protagonistes de les activitats que s’hi van realitzar i d’algunes de les transformacions que s’hi esdevingueren, essent els documents i les imatges conservades constatacions de llur història i pervivència.
Victòria Astor, benefactora de l'Hospital
A través d’aquest escenari que va acollir una de les institucions hospitalàries més importants d’Europa i, segles més tard, un equipament cultural de primer ordre, es mostren les influències socials, culturals i polítiques que marcaren els propòsits i els impulsos, en certa manera compartits, en la construcció de dos relats memorables de servei a la societat catalana. Però també apareixeran les diferències que el temps i la forma van marcar en l’entrada dins l’esfera pública de totes aquelles veus, l’experiència i records de les quals es vol fer reviure.
Dr. Trueta i filles
Els fons bibliogràfics i patrimonials de la Biblioteca de Catalunya han proporcionat els elements que permetran mostrar l’empremta de les dones en aquest espai comú, tant d'aquelles que van contribuir amb la seva generositat a la formació i desenvolupament de la institució hospitalària com de lesque van adreçar els seus afanys a fer prosperar la Biblioteca de Catalunya i el seu projecte d’alta cultura. I, al costat de les que, en temps diferents, van exercir les seves professions i oficis enquadrades en els mateixos murs, hi haurà també les que van ser receptores d’uns serveis delimitats aleshores per forts condicionants històrics.
Si bé aquesta exposició només pot aspirar a oferir una col·lecció més de peces per col·locar en un trencaclosques encara tan obscur com a la vegada encisador, no inclou solament l’estudi d’un lloc i d’uns fets passats. També pretén ser una reflexió sobre el present, una nova oportunitat per a que la memòria de la Santa Creu continuï essent objecte d’anàlisi històrica.
UN ESPAI DE PROFESSIONALITZACIÓ
L’edifici de la Santa Creu va acollir al llarg del temps l’especialització professional d’algunes dones que, en diferents etapes i àmbits, van realitzar tasques absolutament indispensables de servei a la societat. Des dels inicis de l’Hospital, van tenir un clar protagonisme com a col·laboradores en les pràctiques assistencials ja fos tenint cura dels malalts com ocupant-se dels infants abandonats. Comeses, aquestes que augmentaren i es diversificaren de llavors ençà. Mestres, dides, llevadores, curadores, porteres, «mares», herbolàries, i a partir del segle XVIII monges i germanes, van contribuir de forma decisiva a fer de l’Hospital el centre assistencial més important de Catalunya.
Les reformes de la beneficència impulsades per Lluís Vives a mitjan segle XVI i emmarcades en els ideals de la Contrareforma, permeteren ampliar la funció social de la Institució proveint les «filles del present l’Hospital» d’algun ofici i del dot necessari per contraure matrimoni. Segles més tard la Santa Creu, constituiria el bressol on es formarien les futures infermeres de la Barcelona del segle XX.
La vocació de servei d’aquest espai no s’estroncaria amb la clausura de les dependències hospitalàries l’any 1929.
La transformació de l’espai amb l’establiment de la Biblioteca de Catalunya a partir de 1937, va permetre acollir en el seu si l’Escola de Bibliotecàries, esdevenint aquest l’entorn idoni per al desenvolupament d’una nova professió, la de bibliotecària, projectada a l’inici exclusivament per a dones i destinada a exercir noves tasques de servei a la cultura, sovint en condicions d’extrema dificultat.
Un mateix i singular espai, la Santa Creu, que transformant-se, ha transformat identitats i que al llarg dels segles ha esdevingut una finestra des d’on poder contemplar decisius processos d’especialització i desenvolupament social, determinats, al mateix temps, històrica i culturalment.
MEMÒRIA I RECORD
Les dones la història de les quals ha transcorregut, en petita o més gran mesura, dins l’espai delimitat per la Santa Creu, malaltes, miserables o criatures abandonades, mentre fou Hospital; lectores i investigadores des que esdevingué biblioteca nacional, entre d’altres, deixaren la seva empremta en els nostres documents.
Una mirada sobre alguns isolats records que aquests ens brinden, i sense aspirar a cap mena d’exhaustivitat, per la pròpia naturalesa emotiva i alhora fugissera de la memòria, pretén mostrar fins a quin punt, en el fluir de la història, ha anat evolucionant la forma a través de la qual la societat ha rebut i ha escoltat aquestes veus com a receptores d’uns serveis, assistencials a l’Hospital i culturals a la Biblioteca.
La memòria col·lectiva, la que construïm dia darrera dia entre tots, permetrà de ben segur engrandir, completar i tal vegada transformar els coneixements de les seves manifestacions que de ser marginals i minoritàries en un pretèrit no massa llunyà, no s’esllanguiren, ans el contrari, han passat a constituir un potencial essencial de la societat moderna