JAUME FUSTER: el compromís per a transformar el món amb la literatura
Data inici: 16/11/2020 Data final: 15/12/2020
Lloc: Espai Zero
Horari: De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h i de 15 h a 19 h, dissabtes 21 de novembre i 5 de desembre, de 10 h a 14 h
Comissariat: M. Victòria Casals Gelpí (BC. Secció de Col·leccions Generals) i Anna Nicolau Payàs (BC. Secció de Manuscrits i Arxiu)
1 - Presentació i homenatges - Documents
2 - Novel·la negra - Documents
3 - Públic infantil i juvenil - Documents
4 - Obra de divulgació - Documents
5 - Activisme cultural - Documents
6 - Activisme polític i social - Documents
Amb motiu del 75è aniversari del naixement de Jaume Fuster (Barcelona, 1945-L’Hospitalet de Llobregat, 1998), la Biblioteca de Catalunya vol oferir, en aquesta exposició, una mostra de la documentació variada d’aquest autor, que dedicà la seva obra a la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, i que és difícilment classificable per la seva personalitat i vocació polifacètica.
Nascut a l’època de postguerra i pertanyent a l’anomenada “generació literària dels setanta”, Fuster fou un gran activista en el camp cultural, així com en el polític i social. L’activisme, com a denúncia social, el portà a formar part de l’Associació Trencavel (Escriptors de l’Esquerra Independentista) i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). En l’àmbit cultural va col·laborar en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’any 1977, de la qual va ser president i primer secretari, i va exercir un paper destacat en el I Congrés de Cultura Catalana. A més, va ser un dels fundadors d’Edicions de la Magrana.
Gran aficionat a la literatura detectivesca, seguint el mestratge de Manuel de Pedrolo, Fuster va popularitzar la novel·la negra a Catalunya amb títols ben coneguts com De mica en mica s’omple la pica, o bé Tarda, sessió contínua 3.45, que va rebre el Premi Ciutat de Palma l’any 1976. També dins el gènere negre destaquen Les claus de vidre, que foren adaptades com a guions per a la televisió, i Sota el signe de sagitari, del qual se’n feu una versió per a còmic que es publicà en fascicles al diari Avui. Tot i que la novel·la policíaca ocupa gran part de la seva producció literària, Fuster també conreà altres gèneres, com ara la novel·la infantil i juvenil (Cartes d’Anna; Anna i el detectiu), el còmic (aventures de Tirant lo Blanc), la novel·la de fantasia èpica (trilogia Crònica del món conegut), així com algunes obres de compromís polític i periodístic (La mort de Guillem; La guàrdia del rei...). A més, juntament amb la seva dona, Maria Antònia Oliver, va participar en la creació de diverses obres dins del col·lectiu Ofèlia Dracs.
A més de la seva obra literària, cal remarcar també la seva tasca com a traductor (l’any 1989 va rebre el Premi Serra d’Or per la traducció de l’obra Bella del senyor, d’Albert Cohen), com a articulista en els mitjans de comunicació del moment i la seva contribució en la creació de guions televisius i cinematogràfics en català.
Jaume Fuster va morir prematurament l’any 1989, a l’edat de 52 anys, deixant un llegat molt valuós per a la nostra cultura, que mereix ser reconegut. Alguns testimonis d’aquest reconeixement són la creació d’una biblioteca amb el seu nom, “Biblioteca Jaume Fuster”, i un premi literari instituït en honor seu, “Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana”.