Edicions de la Magrana, 1976-1999
Data inici: 17/12/2018 Data final: 15/01/2019
Lloc: Espai Zero
Horari: De dilluns a divendres, de 9 h a 20 h. Dissabtes, de 9 h a 14 h
Comissariat:
Jaume Clarà, Secció de Col·leccions Generals
Anna Gudayol, Secció de Manuscrits
Per Sant Jordi de 1976 veien la llum els primers títols d’una nova editorial. El projecte havia sorgit a finals de l’any anterior, impulsat per quatre militants del PSAN, en el context fortament polititzat del final de la dictadura i l’inici de la transició. El nom de La Magrana volia incidir en la idea d’un grup de persones treballant unides. Fruit d’aquest context en són unes primeres col·leccions d’assaig, de marcat caràcter polític (“La Magrana”, “Alliberament”, “Els orígens”...).
Les publicacions editades amb l’efervescència del moment omplien un buit real, però no foren seguides per uns bons resultats econòmics. Aquestes circumstàncies motivaren ben aviat una obertura del catàleg vers d’altres públics i disciplines. La Magrana es converteix en una editorial atenta a les necessitats d’una societat en què el nombre de lectors en català es va eixamplant a mesura que la llengua es normalitza en l’espai públic. Un paper important serà ocupat per col·leccions de caràcter literari: “Les ales esteses”, de narrativa catalana; “Meridiana”, de literatura universal”; “Cotlliure”, majoritàriament de poesia, o la juvenil “L’esparver”, un dels èxits de l’editorial, que dona lloc a altres sèries que aprofitaran el reclam del nom. L’enfocament cap a la literatura es complementa amb col·leccions de temàtica política (“Biblioteca dels clàssics del nacionalisme”), divulgació científica (“L’esparver. Ciència”), o gèneres com la novel·la de lladres i serenos (“La negra”) o la literatura eròtica (“La marrana”).
Un dels trets característics d’Edicions de la Magrana és la voluntat d’obrir-se a nous nínxols de mercat. Moltes de les seves iniciatives van orientades a donar suport a l’escola en català, sobretot a través de llibres de lectura i guies didàctiques. A la vegada fa incursions en el món de les guies de conversa (aprofitant els jocs olímpics) i de viatges, així com en el mercat audiovisual. No tots els projectes tindran la mateixa acceptació.
L’any 2000 l’editorial és absorbida pel hòlding RBA. Es tanca així una llarga etapa sota la direcció de Carles-Jordi Guardiola, el qual, abans del traspàs definitiu, diposita el fons documental de l’entitat a la Biblioteca de Catalunya. L’exposició en presenta una mostra, en un recorregut cronològic que vol traçar l’evolució d’Edicions de la Magrana a través de les seves col·leccions.