La Biblioteca de Catalunya ha adquirit, al llarg dels anys, col•leccions discogràfiques que han pertangut a persones directament vinculades a la promoció de la música a través del disc. Cal destacar les de Joan Cura, Daniel Blanxart, Joaquim Homs, Ricard Gomis o Enric Roig. Les dels dos darrers, a més, van estar íntimament lligades a l’activitat divulgativa de DISCÒFILS ASSOCIACIÓ PRO-MÚSICA ara fa 75 anys, just abans que esclatés la Guerra Civil espanyola i deu anys després del naixement dels discos elèctrics. Gràcies a la generositat dels hereus dels qui crearen l’associació i a la col•laboració de diverses persones i entitats, s’han pogut reunir documents per mostrar-los juntament amb els que tenim a la Biblioteca.
En el seu manifest (1935), signat per personalitats de diversos àmbits culturals, DISCÒFILS exhortava els ciutadans amants de la música a unir-s’hi, tot remarcant l’interès intrínsec del disc, així com el seu paper culturitzador per als aficionats que en volguessin gaudir. DISCÒFILS pretenia donar a conèixer obres d’escàs interès comercial per a les discogràfiques, divulgar la música contemporània, animar el públic a “reescoltar” la música i informar-lo de les darreres novetats discogràfiques mundials. Per això comptà amb la participació de les botigues Casa Izábal, Unió Musical Casa Werner i César Vicente de Barcelona. En el seu avantprojecte, DISCÒFILS marcava les normes per realitzar les audicions arreu de Catalunya, en una clara visió formadora del país. Així mateix, fou un moviment pioner a l’Estat espanyol, representatiu d’una determinada manera d’entendre la cultura. La seva estètica avantguardista quedà reflectida tant en el disseny de la seva imatge corporativa com en l’expressió i l’estil usat per proclamar el seu ideal. El caràcter modern i europeista de DISCÒFILS se serví de Mirador com a altaveu, però fou la Revista Musical Catalana la que publicà les cròniques de les audicions, que es dugueren a terme a l’hotel Majestic i a la Llibreria Catalònia de Barcelona.
DISCÒFILS va estar actiu entre març del 1935 i febrer del 1936. Les personalitats que engegaren i donaren suport al projecte foren liderades per la iniciativa del barretaire Joan Prats i del jove estudiant d’enginyeria Ricard Gomis, que en fou el seu primer president. Va tenir la seu al G.A.T.C.P.A.C. del Passeig de Gràcia, i la seva Junta comptà amb l’assessorament musical del compositor Robert Gerhard, i el tècnic del musicòleg i violinista Enric Roig. Gerhard fou el responsable d’introduir set de les quinze sessions programades. L’eminent musicòleg Mossèn Higini Anglès (2), el mateix Enric Roig, el crític Josep Palau i Claveras (3), el folklorista i compositor mallorquí Baltasar Samper i el crític madrileny Adolfo Salazar es distribuïren la resta.
És possible que DISCÒFILS fos el mirall d’altres activitats coetànies de caràcter públic i privat, però no en tenim constància. Sí es pot afirmar, però, que plantà la llavor del que, en una postguerra grisa en esdeveniments culturals, rebrotaria els anys cinquanta dins el Hot Club del Club 49. I ho féu gràcies als mateixos que havien impulsat DISCÒFILS: Joan Prats i Ricard Gomis. Aquesta vegada, amb la inestimable participació activa del compositor Joaquim Homs, a imatge del que havia fet el seu mestre Gerhard – exiliat des del 1936- gairebé vint anys enrere.
Tríptic
