Alícia de Larrocha en l'any Enric Granados
Data inici: 13/11/2017 Data final: 12/12/2017
Lloc: Biblioteca de Catalunya
Horari: De dilluns a divendres, de 9 h a 20 h. Dissabtes, de 9 h a 14 h
Comissariat:
Margarida Ullate i Estanyol (Unitat de Sonors i Audiovisuals)
Alícia de Larrocha (Barcelona, 1923-2009) ha estat considerada una de les més grans pianistes del S. XX. Hereva directa de l’escola pianística d’Enric Granados a través del mestratge de Frank Marshall, ella mateixa acabaria dirigint l’acadèmia del mateix nom. Coincidint amb el vuitè aniversari de la seva mort, l’Arxiu Alicia de Larrocha ha donat accés a la descripció del seu llegat a través d’una excel·lent pàgina web (http://www.aliciadelarrocha.com/). A la Biblioteca de Catalunya aprofitem aquesta efemèride per vincular aquestes dues personalitats, fent-la coincidir amb el tancament de l’Any Granados.
El 2005, Alícia de Larrocha va fer donació a la Biblioteca de vuitanta-una cintes magnetofòniques i els seus respectius reproductors. Del total de cintes rebudes, només en onze hem trobat contingut relacionat amb Granados. Es tracta tant de música enregistrada com d’entrevistes inèdites, que conformen un material sonor valuós. Joan Torra, marit d’Alícia de Larrocha i també excel·lent pianista, enregistrava els seus concerts emesos per ràdio, i Constantin Malaxa i Gregor Benko, amics i admiradors, ho feien bàsicament dels que se celebraven als Estats Units. Malgrat no ser tècnics professionals, tots dominaven molt bé els recursos dels aparells de què disposaven, assolint el màxim aprofitament de les pistes d’àudio. La seva digitalització ens ha permès recuperar petits grans tresors, que ara posem a disposició dels usuaris.
La trajectòria d’Alícia de Larrocha està íntimament lligada a l’execució i a l’enregistrament d’obres de compositors de tots els temps, també dels que formaven part del seu cercle més íntim, com Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge. El mateix es podria dir del seu lligam amb altres intèrprets, entre els quals destaca especialment la soprano i deixebla de Granados, Conxita Badia (1897-1975). A les dues les unia no només una gran amistat, sinó també aquell esperit que els imbuí la música del compositor lleidatà i que ambdues escamparen arreu del món.
Entrada lliure.