La Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya acull, entre el 18 d’abril i el 29 de juny de 2024, l’exposició Compondre en clau femenina. En total són trenta-cinc les compositores representades. Autores catalanes o de l’àmbit català, de les quals la Biblioteca conserva documents diversos, com cartes, fotografies, partitures manuscrites i impreses, o enregistraments. En parlem amb Pilar Estrada i Montse Molina, de la Secció de Música, que són les comissàries de la mostra.

Un agraïment especial als segells discogràfics Columna Música i La mà de Guido, per autoritzar-nos a fer sonar la música de moltes d’aquestes compositores, que podem sentir al llarg del capítol.

Sant Jordi és un dia especial a la Biblioteca. Les persones que ens visiten poden veure espais que habitualment no són accessibles al públic. I també s’organitzen exposicions al llarg del recorregut, que organitzen des dels diversos departaments de la BC, i que tenen com a objectiu mostrar la riquesa documental que amaguen els nostres fons. En aquest capítol et parlem d’algunes de les mostres que es van poder veure durant la diada de Sant Jordi del 2024. Hi podem sentir, per aquest ordre, les veus d’Eugènia Serra (Direcció), Marga Losantos (Servei d’Accés i Obtenció de Documents), Iris Torregrossa (Secció de Manuscrits i Fons Personals), Maria Sadurní (Unitat Gràfica), Sole Sánchez (Secció de Música), Núria Grau (Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació), Pepa Bagaria (Hemeroteca), Judit Junyent (Unitat de Sonors i Audiovisuals), Pol Cruells (Unitat de Sonors i Audiovisuals), Ricard Marco (fotògraf), Alicia Morant (Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials) i Marga Ruiz (Servei d’Accés i Obtenció de Documents).

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles.

En aquest capítol ens aproximem a la figura d’un dels grans humoristes gràfics del nostre país, com va ser Toni Batllori (1951-2023). Ens fixem sobretot en la sèrie de Ninots, la tira còmica que va elaborar durant prop de trenta anys per al diari La Vanguardia. Els dibuixos originals dels Ninots —més de 8.000— van ingressar l’any 2023 a la Biblioteca de Catalunya a través d’una adquisició feta per part de la mateixa biblioteca. De tot plegat en parlem amb Sílvia Ferrer, la directora de la Unitat Gràfica.

Qui va ser el Baró de Maldà? Què és el Calaix de Sastre i de què tracta? Quants volums el formen i en quins anys van ser escrits? D’aquestes i altres qüestions en parlem amb Anna Gudayol, Cap de la Secció de Manuscrits i Fons Personals, que ens explica també com bona part dels manuscrits originals es van poder salvar durant la Guerra Civil, per iniciativa d’Agustí Duran i Sanpere, responsable de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Entre el 27 de febrer i el 2 d’abril del 2024, l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya acull una petita exposició sobre l’evolució de la premsa esportiva al nostre país, des de finals del segle XIX fins als Jocs Olímpics de Barcelona. En parlem amb Pepa Bagaria, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, i comissària d’aquesta mostra juntament amb Vanessa Torres.

Imatge de portada d’aquest capítol: Il·lustració de Meléndez per a la revista Sports.

Les coses petites ens fascinen i els llibres no són una excepció. A la Biblioteca de Catalunya tenim una rica col·lecció de llibres microscòpics, miniatura i de petit format. Alguns d’aquests volums són realment minúsculs i també n’hi ha de ben curiosos. De tot plegat en parlem en aquest capítol del pòdcast, amb la companyia de Marta Navarro, bibliotecària de la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles.

Sabies que l’Arxiu Joan Maragall conserva una important col·lecció d’obres d’art, especialment pintures? Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joan i Josep Llimona, Josep Clarà, Miquel Utrillo o Manolo Hugué, són alguns dels artistes que formen part d’aquesta col·lecció, que es pot veure repartida per les diferents sales de l’Arxiu Maragall, en l’edifici situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Esther Vilar, la directora de l’Arxiu, destaca les peces més interessants, algunes de les quals tenen una història al darrere.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles.

Amb el nom de Catalònica es coneix l’agregador de continguts digitals de Catalunya, un projecte anhelat des de fa anys que finalment ha vist la llum. Però, per què ens pot servir Catalònica? D’on surt aquest nom? Quina relació té Catalònica amb Europeana? I, què hi podem trobar? Aquestes i altres preguntes són les que mirarem de resoldre en aquest capítol, amb Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, i amb Marta Riera, tècnica de l’Àrea de Direcció de la Biblioteca.

Descobrim alguns petits tresors que conservem a la Biblioteca de Catalunya relacionats amb les festes de Nadal. Un capítol que fem amb l’ajuda de Marga Losantos, responsable del Servei d’Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. Així, parlem de literatura, de música, d’il·lustracions i també de menjars. Tot això il·lustrat amb músiques nadalenques, dels fons de la Biblioteca i també dels segells discogràfics La mà de Guido, Columna Música i Ars Harmonica, que ens han cedit gentilment l’autorització per a poder-ne fer ús en aquest capítol tan nadalenc.

Foto de portada d'aquest capítol: Il·lustració de Joaquim Renart.

Aquesta vegada ens fixem en les correspondències que podem trobar als fons conservats a la Biblioteca de Catalunya, concretament a la Secció de Manuscrits. T'expliquem com aquestes cartes arriben fins a la Biblioteca, com les tractem i classifiquem, i també descobrim algunes curiositats que hi podem trobar.
Un capítol que fem amb la companyia de Lourdes Martín i Iris Torregrossa, bibliotecàries de la Secció de Manuscrits i Fons Personals.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles.