Han passat uns anys d’aquesta entrada en el blog. Amb el pas del temps i el creixent interès per reconstruir la història de la impremta, del llibre i de les biblioteques, aprofitem per ampliar l’apunt anterior, tenint en compte que l’any 2018 es van commemorar 550 anys de la mort de Johannes Gutenberg (Gutenberg 2018) i entre moltes activitats es va organitzar un congrés a Venècia per tractar el món del llibre incunable, acompanyat d’una extraordinària exposició, que ha finalitzat recentment, de la qual es pot consultar el catàleg a la BC; i que a més, recentment la Direcció General del Patrimoni Cultural ha adquirit un incunable que dipositarà a la BC.

Sobre la producció dels primers llibres impresos

La base de dades ISTC (Incunabula Short Title Catalogue), situa la xifra d’edicions incunables produïdes al voltant d’unes 28.000, provinents de gairebé 350 ciutats europees i que mostren més de 3.000 firmes de diferents impressors i tallers.

La base de dades GW (Gesamtkatalog der Wiegendrucke) dona xifres per sobre de les 30.000 edicions. Tot i les diferències, ambdues fonts constaten que els països capdavanters en la producció d’incunables foren Itàlia i Alemanya amb unes 10.000 edicions cadascun. Després de Magúncia (1452), les ciutats on es va introduir aquesta nova tècnica van ser: Bamberg (1460), Estrasburg (1460), Colònia (1465) o Subiaco (1465). A finals dels seixanta la impremta arribà a grans ciutats com ara Roma (1467), Venècia (1469) o París (1470). Venècia va ser la ciutat més activa d’Europa, va tenir uns 200 tallers d’impremta i va generar al voltant d’unes 4000 edicions, seguida de París amb més de 3.000 i Roma amb més de 2.000. Entre els impressors venecians destacats figura Aldo Manuzio per la seva innovació en la tècnica de la impremta.

Les xifres del catàleg del congrés de 2018 indiquen que s’han conservat uns 500.000 exemplars provinents d’unes 28.000 edicions diferents, en unes 4000 biblioteques o institucions. Una part important es conserva fora del seu país de producció, per exemple Estats Units, compta amb uns 50.000 exemplars incunables.

La mitjana de la tirada es pot situar en uns 500 exemplars i les temàtiques principals dels llibres foren la religió, el dret, la literatura, la gramàtica, la filosofia o l’astronomia, i la llengua principal fou el llatí.

La producció incunable catalana

Per obtenir quina és la producció incunable catalana conservada s’ha cercat a les dues fonts principals (ISTC i GW) els registres provinents de les sis ciutats de Catalunya que tingueren impremta (Barcelona, Lleida, Montserrat, Girona, Tarragona i Tortosa) o que la llengua sigui el català, independentment del lloc d’edició. Un cop fetes les cerques s’han eliminat les duplicitats. La base ISTC recupera 199 edicions amb els criteris mencionats, mentre que la base GW en recupera 255. Per tant, s’ha optat per utilitzar la font alemanya, tot i que cal tenir en compte les limitacions pròpies d’una base de dades, per tant, prendrem els resultats com una aproximació.   

Com s’ha dit anteriorment, GW recupera unes 255 edicions produïdes a les ciutats de Catalunya o que la llengua del document sigui la catalana. D’aquestes edicions, d’un 65% en consta algun exemplar a Catalunya.  A més de Barcelona i Lleida, es troben edicions en llengua catalana àmpliament a València, també hi ha testimonis a ciutats com Càller, Nàpols, Perpinyà,Tolosa i Valldemossa, i de forma més esporàdica a Toledo, Huete, Venècia i Saragossa.

Respecte la producció incunable total conservada, la catalana representaria un 1%; en el cas de tot l’Estat espanyol el percentatge se situaria entre un 3 i 4%. 

Entre les obres del patrimoni bibliogràfic català de les quals consten més exemplars a la base GW es poden destacar els Usatges de Barcelona (34 exemplars o fragments); el Llibre de les dones de Francesc Eiximenis (17 exemplars/fragments); del mateix autor Lo Crestià (15 exemplars/fragments) o l’obra de Romano Egidio  Regiment de prínceps  (15 exemplars/ fragments).  Cal afegir, que d’una part important de la producció incunable catalana (un 40%), consta que s’ha conservat només un sol testimoni.

A tall d’exemple, si s’explora la base de dades GW es poden trobar obres de les quals en consten més de dos-cents exemplars o fragments conservats. 

El patrimoni incunable que es conserva a Catalunya

Les cerques al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC) informen d’unes 1800 edicions de múltiples procedències, de les quals un 91% són en llengua llatina, produïdes principalment a Itàlia  (54%) i a França (22%).

En relació a la producció bibliogràfica catalana (és a dir quan el lloc de producció correspon a una ciutat de Catalunya o el català és l’idioma) els resultats rondarien el 10%.

En relació a la temàtica destaquen, en primer lloc les obres religioses (48%),  seguides de literatura (12%), filosofia (11%) i dret (9%).

Les institucions catalanes que conserven actualment més edicions incunables són la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca del Monestir de Montserrat.

Les xifres constaten que Catalunya fou importadora d’obra impresa, molt més que productora; i que Itàlia, França o Alemanya foren els grans subministradors a la majoria de països d’Europa.  
 

El patrimoni incunable de la BC

La BC conserva 583 edicions diferents, que corresponen a 646 exemplars, en llengua llatina principalment (80%); en aquest cas la catalana té una notable representació (13%) si es té en compte la producció conservada. El lloc de producció principal és Itàlia (48%), amb la ciutat de Venècia al capdavant, segueixen França (16%) i Espanya (15%) i també un 15% correspon a la producció generada en ciutats catalanes. Respecte de la temàtica, la meitat de les obres tracten temes religiosos, la literatura (18%), la filosofia (10%) i el dret (8%) són les matèries principals. En aquest sentit les característiques generals segueixen la mateixa línia que el CCPBC.

Les col·leccions de bibliòfils dels quals la BC rebé les seves col·leccions, posseïen també incunables, entre ells Marià Aguiló, Isidre Bonsoms, Eduard Toda, Manuel Perdigó, Santiago Espona o Frederic Marès.

Veure el gràfic més gran

Veure el gràfic més gran

La darrera adquisició

El mercat del llibre disposa d’ofertes d’incunables, en alguns casos es troben  exemplars molt ben conservats de belles edicions, cal dir però, que no és tan freqüent trobar peces que formin part del patrimoni bibliogràfic català, ja sigui per la llengua o pel lloc de producció.   

Aquest any 2019 la Direcció General del Patrimoni Cultural ha adquirit, per dipositar-ho a la Biblioteca de Catalunya, fet que incrementarà la xifra d’edicions i ítems mencionats anteriorment, un exemplar de Barcino, obra de l’humanista Jeroni Pau, impresa a Barcelona, el 1491, en llengua llatina i sortida del taller de l’impressor Pere Miquel, responsable de notables edicions com ara El llibre dels àngels de Francesc Eixeminis (1494), les Constitucions de Catalunya  (1493), les Transformacions d’Ovidi (1494), diversos títols de Ramon Llull i l’edició de 1497 de Tirant Lo blanc, acabada per Diego de Gumiel, a causa de la defunció de Pere Miquel.

De l’edició incunable de Barcino, només se’n conserven tres exemplars al món:

-  Biblioteca Nacional d’Espanya, topogràfic: Inc/1071

-  Biblioteca Nazionale di Napoli Victor Emmanuele III, topogràfic: Inc. Branc. 0 78(2  

-  Herzog-August-Bibliothek de Wolfenbüttel, topogràfic: Cod. Guelf. 20.11 Aug. 4°, fol. 169r-

Barcino és una epístola que descriu els orígens històrics de la ciutat de Barcelona i fa un breu recorregut per la història de Catalunya. També introdueix aspectes de caràcter contemporani sobre algunes institucions, el comerç o els costums dels jueus i àrabs. Jeroni Pau l’escriu a petició del seu amic Paulo Pompilio.  És l’única obra de Jeroni Pau impresa a Catalunya, concretament a Barcelona, ja que visqué durant disset anys a Roma on ocupà càrrecs rellevants a la cúria eclesiàstica.

Es tracta d’una obra de gran interès per als investigadors d’humanitats i d’història de Catalunya i un exemplar inèdit del patrimoni bibliogràfic català. Si analitzem la baixa producció d’incunables de factura catalana, respecte de la producció global, refermem l’excepcionalitat de trobar en el mercat del llibre antic un exemplar d’aquestes característiques. 

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica

Per saber-ne més:

15cbooktrade.  <http://15cbooktrade.ox.ac.uk/distribution-use/>

Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya. <http://ccuc.cbuc.cat/search~S22*cat>

CERL resources.  <https://www.cerl.org/resources/main>

Incunabula Short Title Catalogue. <https://data.cerl.org/istc/_search>

Gesamtkatalog der Wiegendrucke. <https://www.gesamtkatalogderwiegendrucke.de/GWEN.xhtml>

Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya : segles XV a XVII. Amb la col·laboració de Montse Ayats. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002. Topogràfic: Ber-8-10820

Pedraza Gracia, Manuel José; Reyes Gómez, Fermín de los. Atlas histórico del libro y de las bibliotecas. Madrid: Síntesis, 2016.

Printing revolution 1450-1500. Venezia: Marsilio, settembre 2018. Topogràfic: BT-RICE 655.1(4) 

Sobre Barcino:

"Barcino" de Jeroni Pau : història de Barcelona fins al segle XV / introducció, text crític, versió, índex per Josep Ma. Casas Homs. Barcelona : Fundació Francesc Blasi Vallespinosa, 1957. Topogràfic: Bad-8-4541

Obres. Jeroni Pau; edició a cura de Mariàngela Vilallonga; pròleg de Francisco Rico. Barcelona: Curial, 1986. 2 vol. Topogràfic: 2006-8-42891-42892