Enmig de la commemoració d’altres efemèrides musicals per a l’any 2022, el centenari del violinista, compositor, pedagog i col·leccionista Xavier Turull no hauria de passar desapercebut.  Nascut el  4 de març del 1922, Turull era fill de l’arquitecte Xavier Turull Ventosa i de Maria Assumpció Creixell, i germà del poeta, escriptor i traductor Antoni Turull. Fou deixeble dels també violinistes Joan Massià i Joan Brosa, i de Yehudi Menuhin i Pau Casals, fet que el lliga amb la tradició violinística europea i internacional. Bona part de la seva primera etapa com a pedagog la va viure lluny a Colòmbia i a l’Argentina, temps en què va formar duo amb el prestigiós violinista Ruggiero Ricci. De retorn a Barcelona a mitjans dels anys cinquanta, aconseguirà la càtedra de violí al Conservatori Municipal de Barcelona, del qual també en serà director entre el 1977 i el 1982.^[1] Durant uns anys, també fou el professor de Música de Cambra de l’Acadèmia Marshall de Barcelona.   

La Biblioteca de Catalunya conserva bona part del llegat discogràfic en suports diversos (vinils, cassets, cintes obertes, CDs). En destaquem aquest, fet per a l’Antologia Històrica de la Música Catalana, on interpreta obres per a violí de compositors catalans, amb Àngel Soler al piano, entre les quals la Sonata de Joaquim Homs, que estrenà el 1971.

En temps difícils per a la programació musical d’avantguarda a Catalunya, Turull entra a formar part del grup de músics que aposten per donar-la a conèixer i que s’associen per conduir-la al més alt nivell interpretatiu . Com s’ha dit, cal destacar que fou l’artífex de l’estrena de la Sonata per a violí sol de Joaquim Homs (28 de febrer del 1957, programa a TOP f42r) o del Concert per a violí Robert Gerhard a Espanya.

[Àudio Sonata per a violí, de Joaquim Homs, TOP. BOG 160]

Trobem a Xavier Turull com a intèrpret en múltiples audicions privades, com les que organitzava el Club49 dins el cicle Música Oberta. Considerem particularment interessants les cintes procedents del fons Ricard Gomis, ja que contenen assajos de l’obra ja citada d’Homs i d’una interpretació pública de la mateixa, de l’any 1965. Fruit de la relació amb Ricard Gomis, també es conserva l’enregistrament d’una de les Sonates per a violí i piano no. 5 en F major de Beethoven a La Ricarda, la casa que l’arquitecte Antoni Bonet Castellana li va construir a El Prat per a la família Gomis i que fou seu de molts dels concerts d’avantguarda que es feren a Barcelona la dècada del 1960.

[Àudio Sonata per a violí i piano, de L.V Beethoven, TOP. BOG 252]

Quant al Concert per a violí de Gerhard, malgrat que l’estrena absoluta la va dur a terme el seu mestre,  Antoni  Brosa, al Festival Maggio Musicale Fiorentino el 1950,  Turull la interpretaria catorze anys després al Palau de la Música catalana, el 7 de febrer de 1964, fet que significà la seva estrena a Espanya. No tenim constància que el concert s’enregistrés, però la Biblioteca en conserva el programa, procedent del fons del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Deixant les composicions pròpies a banda, Xavier Turull va adaptar obres d’altres autors al seu instrument, el violí. Són particularment celebrades les que va fer amb les de Frederic Mompou (“Elegia”, del Combat del somni, o “Cançó i dansa no. 1”).  Com a pedagog i bon coneixedor de les dificultats tècniques d’algunes obres, caldria destacar la cura de l’edició que Turull va fer, juntament amb Manuel Oltra (de qui també es commemora enguany el Centenari, i que en va fer la reducció per a violí i piano) del Concert per a violí de Juli Garreta.^[2] Segons llegim a les notes de l’edició impresa per Boileau,  

“Aquest concert fou estrenat al Palau de la Música de Barcelona, l’any 1925, per l’Orquestra Pau Casals. Direcció: Pau Casals. Solista: Francesc Costa. L’any següent aquests mateixos intèrprets en donaren una  segona audició, en escaure’s la mort del compositor (2 desembre 1925).

Malgrat l’èxit i l’entusiasme del públic i crítica, aquesta obra no es tornà a programar fins el 3 de juliol de l’any 1971, arran de l’homenatge que la ciutat de Sant Feliu de Guíxols reté al seu fill predilecte Juli Garreta.  Xavier Turull la interpretà amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà.

"L’interès indiscutible i l’actualitat de l’obra ha fet que la comissió organitzadora de la Setmana Juli Garreta, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Òmnium Cultural i d’altres aportacions privades, realitzés aquesta edició a cura de Xavier Turull i Manuel Oltra.”

Finalment, des de la Biblioteca no podríem passar per alt la importància de Xavier Turull en la preservació del nostre patrimoni sonor. Durant molts anys, i juntament amb el seu amic i també compositor Manuel Valls, es dedicà a  adquirir i conservar, entre d’altres, la col·lecció de cilindres recopilada per l’industrial català Ruperto Regordosa Planas.^[3] Aquesta col·lecció és, probablement, el conjunt de documents sonors més antic de Catalunya creat per un particular. A més dels cilindres, Turull va anar adquirint també alguns reproductors o fonògrafs, que arribaren a la Biblioteca junt amb els cilindres i altra documentació.

La Biblioteca de Catalunya vol afegir-se aquí, doncs, als actes que puguin contribuir a recordar la figura de Xavier Turull en totes les seves facetes.

Margarida Ullate
Unitat de Sonors i Audiovisuals

NOTES

[1] El Conservatori Municipal de Música de Barcelona en commemora l’efemèride  amb una exposició

https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/noticia/doble-centenari-1922-2022_1134416

[2] El concert té una edició comercial, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb Santiago Juan com a solista. (TOP. 2012-CD 1579)

[3] Podeu veure l’exposició permanent sobre aquest llegat a “Uns incunables del sonor: la col·lecció Regordosa-Turull de cilindres de cera”