En aquest article s’intenta fer un petit recull gens exhaustiu d’alguns pseudònims d’autors i autores catalans.

La paraula “pseudònim” deriva de la  conjunció de dues paraules d’origen grec: pseudos (que vol dir “fals”) i onoma (que vol dir “nom”). El Gran diccionari de la llengua catalana^[1]  defineix pseudònim com un nom fals emprat per un autor en lloc del seu i segons el Diccionari de sinònims Franquesa^[2], en serien sinònims paraules com criptònim, àlies i sobrenom.

Un pseudònim és doncs, un nom fals que fa servir una persona i que és diferent del seu nom real. Normalment utilitzem aquesta paraula quan ens referim a un context textual i de vegades també se’n diu nom de ploma.  En el cas d’altres manifestacions artístiques, com cantants, actrius, artistes plàstics...  se sol dir nom artístic: Sr. Canario és el músic Dani Vega guitarrista de Mishima;  Madola és la ceramista Maria dels Àngels Domingo Laplana; o Suu és la cantautora Susana Ventura.

En el mon virtual és molt habitual usar noms falsos, coneguts com àlies o nick. Per exemple Maria Branyas amb 115 anys és molt activa a Twitter com Super Àvia Catalana. A Youtube, personatges com Ratolina (Marta Bel Díaz), Loulogio (Isaac Sánchez), o Pakozoico (Francesc Gascó) serien alguns exemples.

Un àmbit on ens trobem molts pseudònims és el de la il·lustració, disseny gràfic i còmics, alguns exemples: La Mandanga és Noemí Rebull, publicista i il·lustradora; Marylou és la historietista Maria Saladich i Cubero; Mercrominah és la il·lustradora  Ana Jiménez; Moderna de Pueblo és la il·lustradora i autora de còmics Raquel Córcoles; Montana, és el creador de còmics Xavier Muntada Pérez; Nit és com signava el dibuixant Joan Macias; Rodio, pseudònim de l’il·lustrador Luis Pablo Sanz Lafita; o Shum com firmava les seves pintures i dibuixos Alfons Vila i Franquesa.

Normalment una persona fa servir un o dos pseudònims o pocs més, però alguns autors en van emprar moltíssims:  Josep Carner en va utilitzar fins a 52^[3], sobretot a traduccions i articles de revistes: Bellafila, Two, Olaguer Recó, Joan Sitjar, Sever de la Cantonada o Joan d’Albaflor serien alguns dels més coneguts. Entre les autores, Maria Victòria Rodoreda va fer servir més de 40 pseudònims, la majoria masculins, alguns d’ells compartits amb el seu marit l'escriptor Juan Almirall Erliso: Adam Mortimer, Beth Johnson, Dorian Lane, Frank Monroe, Ronald Carter, Samantha Luz o Vic Logan, entre d’altres.

Moltes vegades no hi ha cap intenció al darrera de l’ús d’un pseudònim, però en altres ocasions una persona pot tenir la intenció d’ocultar la seva identitat o bé no vol ser reconegut, per diverses raons:

1. Ideològiques o polítiques: Joan BonaNit, pseudònim usat per Joan Porras, un activista que diàriament desitjava bona nit als presos polítics de Lledoners i que va romandre en l’anonimat mentre desenvolupava aquesta activitat.

2.  De gènere: Virginia Wolf, a la seva obra Una cambra pròpia^[4] (A Room of One's Own), parlant del rol de les dones a la literatura, diu: “confesso que jo m’inclino a suposar que l’anònim personatge que escrigué els nombrosos poemes sense firma, fou sovint una dona”. I és que al llarg de la història de la literatura moltes dones han hagut d’amagar el seu gènere per publicar les seves obres, quedant-se a l’anonimat, ocultant el seu nom de pila amb inicials, usant el nom del seu marit o fent servir un pseudònim masculí. L’exemple més conegut seria Caterina Albert i Paradís, que usava el pseudònim Víctor Català, o María Luz Morales Godoy, periodista que va utilitzar el pseudònim Jorge Marineda.

Al contrari també trobem homes que fan servir noms de dona: Virginia Llop és el pseudònim de Xavier Borràs i Calvo quan tradueix al castellà; Miquel Ventura i Balanyà emprà el nom de la seva dona, Eufèmia Domingi, per crear el pseudònim Euphemia Llorente de Domingo; o Emily Marshall, que és pseudònim de Francesc Puigpelat.

3. Per la temàtica de l’obra, perquè  sigui “poc seriosa” o diferent de l’habitual per la que és conegut, o simplement per diferenciar trajectòries literàries diferents: Jaume Huch escriu literatura infantil i juvenil amb el pseudònim Mitus Stampa; Ma. José Gil és el pseudònim de Carmina del Río Galvé, que utilitza per il·lustrar les seves pròpies obres o Carlos Robafum és el pseudònim de Carlos Janer Boada, que utilitza el nom real quan fa fotografia.

4. Per mantenir-se en l’anonimat, sigui per la raó que sigui. Ens trobem moltes obres signades amb pseudònim, on no apareix enlloc el nom real ja que l’autor o autora no vol que se sàpiga. Exemples: Gata Cristi, Lena Gordon o Ada Klein Fortuny.

Alguns pseudònims s’elaboren jugant  amb les lletres o síl·labes del propi nom. Per exemple, Nomar Aruor és Ramon Roura a l’inrevés; Nick Hassy està creat a partir del nom de pila de Nicasi Camps i Pinós; Javimel és una combinació de síl·labes del nom del compositor Jaume Vila i Mèlich; o Jem és una contracció del nom de Gemma Puig Masip en obres infantils i juvenils.

També trobem pseudònims curiosos o divertits, o intencionadament provocatius: Anduluplandu, pseudònim de la dissenyadora gràfica i il·lustradora Elisabet Díez Rodríguez, que es basa en una cançó infantil acompanyada d'un joc de mans; Luter Bliset, pseudònim no identificat d’un valencià que ret homenatge al pseudònim col·lectiu internacional Luther Blisset; Dr. Tiquismiquis, pseudònim de l’assagista, periodista i poeta Jeroni Forteza i Valentí; Kuanpuk Malatoko, pseudònim de Carlos Mitjà Sarvisé; o Mascle Ros, pseudònim de Jordi Martí i Rosselló.

Molts pseudònims son compartits o són pseudònims col·lectius, noms usats conjuntament per més d’una persona quan creen una obra en comú. Ofèlia Dracs seria un dels més coneguts, però en tenim molts més: Carles Bau de l'Aire; pseudònim col·lectiu dels catorze autors del poemari satíric Les flors del Mall; ElenapuntoG, pseudònim compartit de Ma. Ángeles Cabré i Elena Guardia; Rita Enrenou, pseudònim col·lectiu d’Àngels Beltrán, Neus Blanch, Marian Ortuño, Neus Guidonet, Soledad Gálvez i Núria Font; Sara Medina, format per Carmen Fernández Villalba i David Cirici; Hobby, pseudònim sota el qual Frederic Mompou i Manuel Blancafort signaren obres de música per ballar; o Aurora Puigmadrona, pseudònim format per Enric Marin Otto, Joan Manuel Tresserras Gaju i Francesc Espinet Burunat.

Per últim, relacionats amb els pseudònims trobem els heterònims, que son personatges fingits, proveïts de biografia, personalitat i identitat pròpies. Un exemple d’ús d’heterònims seria el poeta portuguès Fernando Pessoa, que  va crear fins a 72 autors diferents, amb una personalitat i una obra diferenciada: Bernardo Soares, Alberto Caeiro, Ricardo Reis en serien alguns dels mes coneguts. En l’àmbit català, Bartomeu Matagalhs és heterònim de Carles Rebassa; Met Barran i  Lleó Elnap, entre d’altres, de Jaume Queralt; Héctor Rivadeneyra, de l’escriptor i traductor Javier Calvo; Lev O’Leory, de Salvador Company; o Haru, Andrea Mayo i Osamu, heterònims de Flavia Company.

Paz Caldentey
Servei de Normalització Bibliogràfica

Bibliografia

[1]  Gran diccionari de la llengua catalana, via WWW, consulta feta el 27 de maig, 2022 https://www.diccionari.cat/EC-GDLC-e00110874.xml

[2] Diccionari de sinònims Franquesa, via WWW, consulta feta el 27 de maig, 2022 https://www.diccionari.cat/EC-ca-sin-e00202355.xml

[3] Manent, Albert. Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració. Lleida: Pagès, 2013. ISBN 9788499753089

[4] Wolf, Virginia. Una cambra pròpia. Sabadell: La Temerària, 1914 ISBN. 9788494320101