Pintura i fotografia

La fotografia va nàixer com a tècnica per a obtenir una representació al més fidel possible de la realitat. Les investigacions del litògraf francès Joseph Nicéphore Niépce, continuades pel seu soci el pintor Louis Jacques Mandé Daguerre, van donar pas a la presentació del daguerreotip, el primer procediment fotogràfic, a l’Acadèmia de les Ciències de París l’any 1839.

La fotografia va ser introduïda a l'estat espanyol per un grup de científics i artistes catalans vinculats a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Els principals van ser el metge Felip Monlau, el pintor Josep Arrau i el químic Josep Roura, que van adquirir una càmera fotogràfica perquè Ramon Alabern Moles, gravador, fes el primer daguerreotip al Pla de Palau de Barcelona el 10 de novembre de 1839. A partir d’aquest moment, la fotografia esdevingué un referent indispensable per a l’estudi i el desenvolupament de la ciència i la seva història, constituint-se com a disciplina, professió i/o ofici.

Als primers científics, iniciats en la pràctica del daguerreotip, els van succeir un grup de pintors i gravadors que instal·laren les seves galeries de retrat fotogràfic al centre de la ciutat de Barcelona. Aquests primers fotògrafs barcelonins, en la seva majoria ambulants i procedents de l’estranger, creaven i desfeien societats amb altres fotògrafs i pintors per tal de disputar-se la clientela i, molts d’ells, acolorien els seus retrats fotogràfics.

La Biblioteca de Catalunya disposa d’una variada representació d’aquests pioners de la fotografia i conserva algunes de les seves obres pintades.

- Retrat de dona, una fotografia a l’albúmina acolorida i firmada per Moliné i Albareda. 

Manuel Moliné Muns (Barcelona, 1833 - 1901), pintor i fotògraf, va ser un important caricaturista que va treballar i col·laborar amb El Café, El Cañon Rayado, El Pájaro Verde, Un tros de paper, La Mosca Roja, La Flaca, La Madeja Política, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa. Al 1856 va obrir un estudi de retrat fotogràfic amb Rafael Albareda Negrevernis (Barcelona, c.1822 – 1881), fotògraf i cunyat seu. Aquest establiment estava situat al tercer pis del número 16 del carrer d’Eroles de Barcelona.

- Retrat d’un home assegut que llueix un anell i una cadeneta d’or a l’armilla.

Es tracta d’un panotip acolorit d’autor desconegut. La panotípia és un procediment fotogràfic que parteix d’un ambrotip sobre vidre transferit a una tela encerada. Els panotips són molt fràgils i se’n conserven molt pocs. Només se’n van produir entre 1855 i 1870 aproximadament i tenen tendència a quarterar-se i esquerdar-se perdent la seva emulsió.

- Vista exterior del Palau de Vidre de Londres, fet amb motiu de l’Exposició Universal del 1851.

Es tracta d’una fotografia a l’albúmina acolorida al gouache per Tomàs Padró i Pedret (Barcelona, 1840 - 1877) datada cap a 1870. Padró, fill i germà d’artistes, fou un dibuixant i il·lustrador que va treballar i col·laborar amb L’Illustration, La Ilustración Española y Americana, Le Monde illustré, La Flaca, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, La Llumanera de Nova York, Lo Noy de la mare, La Rambla, Un tros de paper, Lo Xanguet, entre d’altres.

- Retrat de cos sencer d’una dama amb un vestit elegant, adornada amb joies i un medalló, que duu a la ma dreta un bastó i flors.

Es tracta d’una fotografia a l’albúmina acolorida de grans dimensions amb la firma Texidor/1877. Josep Texidor (Teixidor) i Busquets (Barcelona, 1826 – Caldes d’Estrac, 1892) va ser un artista que als inicis es va dedicar a la forja, però després es va decantar per la pintura i la fotografia. Pare dels artistes Modest i Josefa Texidor Torres, va obrir un establiment de materials per a les belles arts i fotografia al número 4 del carrer San Simplicio (Regomir) de Barcelona, on tingué un estudi de retrat fotogràfic a partir de 1866 fins la seva mort.

- Retrat de Jaume Tió i Noé (Tortosa, 1816 – Barcelona, 1844), personatge que fou un reconegut poeta, dramaturg i publicista malgrat la seva mort prematura.

És una fotografia a l’albúmina acolorida feta cap a 1880 i treta a partir de la reproducció d’un daguerreotip datat entre 1840 i 1844. Joan Ortiz Gendre (Tortosa, c. 1842 – 1910) n’és l’autor, un fotògraf que va obrir varis estudis fotogràfics a Tortosa i que durant un temps va ser soci de Bonaventura Masdeu Casanova (Tortosa, 1838 – 1904), amb qui va compartir l’establiment Fotografia Universal de Masdeu y Ortiz.

- Retrat de l’àvia de Clara Noble situada al despatx de l’Arxiu Joan Maragall, una fotografia a l’albúmina acolorida, firmada per Audouard y Cia i amb data de l’any 1887.

- Retrat de dona tocant la guitarra, una fotografia acolorida a l’oli sobre ceràmica esmaltada firmada per Audouard i datada cap a 1900.

Pau Audouard Deglaire (l’Havana, 1856 – Barcelona, 1919) va ser un dels fotògrafs més prestigiosos de Barcelona del darrer quart del segle XIX. Fou nomenat fotògraf oficial de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va obtenir una medalla d’or. L’any 1905 va instal·lar el seu gran estudi, el més luxós de l’època, a la Casa Lleó Morera, al número 35 del passeig de Gràcia de Barcelona. La presentació de la llum artificial en aquesta galeria fotogràfica va suposar tot un esdeveniment social.

El secret del retrat de Felip Pedrell

Amb els precedents citats sobre la relació entre la pintura i la fotografia, no és d’estranyar que els pintors fessin i segueixin fent servir la fotografia com a mitjà per a la realització de les seves obres. A propòsit d’aquest fet, en aquest article explicaré el secret del retrat del musicòleg Felip Pedrell i Sabater (Tortosa, 1841 – Barcelona, 1922), un oli sobre tela obra del pintor Josep M. Marqués i Garcia (Tortosa, 1862 – Barcelona, 1938) realitzat al 1911. Pilar Estrada ens parla d’aquesta pintura, situada a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, al seu article Felip Pedrell: més enllà de la documentació publicat al blog de la BC el 28 de novembre de 2019.

Josep M. Marquès fou un reconegut pintor tortosí, amic i conciutadà del mestre Pedrell. Aquest artista és l'autor dels retrats de sant Ramon de Penyafort (1888) i Francesc de Paula Rius i Taulet (1892) existents a  la galeria de Catalans Il·lustres creada per Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona. Els retrats que la componen formen part de les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona, MUHBA, i des del 1972 s'exposen al palau de Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També podem trobar obres de Marquès al Museu de Tortosa i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, on s’hi guarda un retrat a l’oli del Dr. Josep Salvany signat al 1925. D’aquest metge i fotògraf aficionat, la Biblioteca de Catalunya conserva un important fons de fotografia estereoscòpica.

Una carta amb un dibuix del poble d’Espinelves firmada i enviada per Josep M. Marquès a Felip Pedrell donant-li records per a la seva família, amb data 31 de juliol de 1915.

Una reproducció en blanc i negre del retrat del Dr. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 – Barcelona, 1929). L’original és una pintura, un oli sobre tela, de Josep M. Marquès firmada amb data de 1925. Una obra procedent de l’antic Museu d’art Modern de Barcelona, que actualment forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC.

En referència al retrat de Felip Pedrell, fa temps vaig localitzar un parell de negatius de vidre de format 13X18 cm. amb dos retrats del musicòleg al seu despatx. Aquestes fotografies formen part de l’antic fons del Servei de Reprografia de la Biblioteca de Catalunya. Una de les dues imatges em va cridar molt l’atenció perquè semblava una reproducció fotogràfica de la pintura del mestre Pedrell que presideix la Sala Higini Anglès de la Secció de Música. Al digitalitzar el negatiu vaig observar que els límits de l’enquadrament de la imatge no es corresponien exactament amb els de la pintura de Marquès. Aquesta ofereix unes millors proporcions i el personatge retratat està més centrat. És a dir, a la pintura s’ha eliminat una part de l’espai de la part superior i dels laterals de la imatge que si s’observen a la fotografia. Per tant, aquests retalls determinen que aquest retrat pictòric va ser fet a partir de la fotografia. Aquesta no és l’única diferència entre la fotografia i la pintura de Pedrell, a la segona s’ha substituït una orla emmarcada que surt a la part esquerra del negatiu fotogràfic, per un retrat pintat i emmarcat d’una persona. Es tracta d’un canvi subtil sobre el contingut de la imatge que Josep M. Marquès fa a la seu retrat pictòric.

Ricard Marco
Servei de Digitalització

Bibliografia:

Clifford. Portal dels fotògrafs del segle XIX a Espanya. Projecte de Fotoconnexió
https://www.fotoconnexio.cat/clifford/

Marco, Ricard. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia”. Retrat del passat. La col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, pàg. 149-173.
Top: SL 7(069)(467.1)Mus

Martí Baiget, Jep; García Felguera, Maria de los Santos. “Barcelona i la daguerreotípia”. El daguerreotip. L’inici de la fotografia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2014, pàg. 19-80.
Top: 2015-8-3783

Mestre i Vergés, Jordi. Identificació i conservació de fotografies. Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, 1997.
Top: 1998-4-C 2/14

Rodríguez Molina, Maria José; Sanchís Alfonso, José Ramon. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936), Volum 1. Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia: 2013.
Top: SL 77(460)(058.7)"1851/1936"Rod