En memòria de la Gabriella Dalla Corte

Entre els seus fons, la Biblioteca de Catalunya custodia un nombre gens menyspreable de documents sobre Amèrica. Com passa amb altres temes —us remeto a l’apunt de les exposicions de 1888 i 1929—, la història de la institució i la varietat de suports fa que la cerca bibliogràfica sigui una aventura digna de descobridors.

La guia que us oferim a continuació pretén ser una brúixola per ajudar els investigadors a localitzar aquests exemplars ubicats, potser, a la Finis Bibliotecae. 

El primer que cal fer és, òbviament, interrogar el catàleg per matèria. Sota l’encapçalament d’Amèrica hi trobareu tot un seguit de temes relacionats. Us recomanem que feu servir l’opció de tipus de material i la cerca avançada, per limitar els resultats cronològicament i per àmbit de tipologia documental. Entre els resultats, apareixen documents ben diversos com aquesta auca de finals del segle XIX amb tretze vinyetes sobre l’atzarosa vida de Colom. 

Ara bé, penseu que un continent de les dimensions de l’americà dona per molt, i per tant l’increïble abast geogràfic s’estén igualment al catàleg. L’ àlbum del segle XIX amb trenta albúmines de vistes de Cuba estarà indexat per aquest terme, i això serveix per a tots els altres països americans. És a dir, caldrà ampliar la cerca a altres termes geogràfics.

I encara més, altres matèries com “Esclavitud i Església” —estretament lligada malauradament a la història d’Amèrica— recuperen exemplars que també narren fets d’interès, com el Fullet Bonsoms 5258.

Els manuscrits són una altra font riquíssima; entre tots hem de destacar el fons del virrei del Perú, Manuel d’Amat i Junyent, amb el Ms. 400 com a peça essencial per conèixer l’administració colonial durant la segona meitat del segle XVIII.

Els diaris de navegació i els quaderns de bitàcola (Ms. 750, 824, 1506, 1507, 1508, 1509-1517, 2485), així com, el Ms. 3877 ("Ordenanzas reales que deben regir en las Casas de Moneda de España y América. Condiciones que deben tener las monedas de oro y plata al labrarlas, peso, estampa y medidas", finals del s. XVIII-principis del s. XIX) o el Ms. 3965 (Descripció de productes provinents d'Amèrica; tracta principalment d'aspectes pràctics per a llur comercialització, S. XIX) ens poden ajudar a estudiar els fets americans des d’altres punts de vista com, per exemple, el dels navegants i mariners que viatjaven a ultramar.

Per ajudar a construir una història d’Amèrica una mica més recent no podem obviar tampoc el fons de Pere Coromines (Ms. 746, 2747-49, 3369-3370, 3384-3385, 3395-3397) —on llegim, entre d’altres, les seves impressions camí de la “diàspora”—, i el Fons Carner, amb documentació sobre el seu exili a Mèxic.

Altres fons custodiats per la BC i que també són imprescindibles en aquesta cerca són el de la Junta de Comerç, el del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i el Porter-Moix. Els dos primers contenen dades ben valuoses per estudiar les relacions comercials amb Amèrica.

El fons “España en el Mundo”, adquirit a la família Porter-Moix, està descrit en un inventari de la Sala Prat de la Riba i conté una rica i heterogènia col·lecció de documents cubans i porto-riquenys. 

Potser perquè no han estat tan explotats com els llibres i els manuscrits, els fons gràfics són una tipologia documental que cal examinar amb deteniment. A part dels exemplars que ja hem vist que surten al catàleg —com l’àlbum i l’auca de Colom que incloem—, cal recordar que una part del fons de la Unitat Gràfica roman catalogada a mà als catàlegs de la Sala Prat de la Riba. Val molt la pena consultar-los, perquè apareixen curiositats com aquests gravats de guerrers indis precolombins que ens donen una idea de la visió que es tenia de la població autòctona. 

Les Hemeroteques Digitals —com ARCA o la de la BNE— són una font molt rica en la recerca bibliogràfica, ja que ens ofereixen l’accés al text complet de publicacions periòdiques. Títols com La Llumanera de Nova York —a ARCA, tota la col·lecció completa—, feta en català a aquesta ciutat l’últim terç del segle XIX, o Mercurio: Revista comercial hispano-americana —a l’Hemeroteca Digital de la BNE els anys 1901 a 1920— són mostres del que acabem de dir.

El món digitalitzat també dona accés a altres documents com aquest mapa publicat a Londres a finals del segle XVII. O el fons del Consolat de Mar custodiat, a l’Ateneu Barcelonès i a la Biblioteca de Catalunya. 

I ja per acabar, no deixeu de viatjar entre els enllaços que us proposa la Universitat d’Alcalà sobre recursos americanistes:

Biblioteca Universidad de Alcalá. Recursos en Historia de América

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents