Mercuri veu Herse i se n'enamora, un dels tapissos del Palau de la Generalitat (I)

Una visita guiada a la Biblioteca de Catalunya permet veure i gaudir d’un gran tapís de cinc metres d’alçada i cinc i mig d’amplada. L’escena, representada enmig d’un paisatge, mostra en un costat lateral un personatge masculí volant -amb ales al cap i als turmells- que mira intensament una de les noies d’un grup. Les figures, gairebé de mida natural, estan ben definides, tant la forma dels cossos, com dels vestits, així com tots els ornaments decoratius que recreen una escena rítmica i acolorida. Una orla amb dibuixos de paisatges, animals, arquitectures i grups de figures humanes tanca l’escena.

Ens podem fer moltes preguntes sobre aquesta obra: quin significat té, de quina època és, de quins materials està feta, quins són els orígens, quina ha estat la seva història... Entre aquesta setmana i la vinent intentarem respondre algunes de les preguntes.

Mercuri veu Herse

Mercuri veu Herse i se n'enamora. Willem Pannemaker, 1574. Biblioteca de Catalunya

LA NARRACIÓ

Aquest tapís il·lustra una de les vuit escenes dels amors de Mercuri i Herse, concretament la primera quan, sobrevolant el bosc, Mercuri, fill de Júpiter, veu la nimfa Herse passejant amb les seves germanes -Aglauros i Pandrosos- i se n’enamora. A partir d’aquí s'esdevenen diversos episodis: el passeig, la gelosia i l'enveja -protagonitzades per la germana Aglauros que intenta obstaculitzar la relació-, la recepció de Mercuri al Palau de Cècrops, pare de les nimfes, la celebració del ball de bodes i el pas a la cambra nupcial. La història acaba amb la transformació d’Aglauros en roca negra i la desaparició de Mercuri. La mitologia explica que Mercuri i Herse tingueren un fill.

Aquesta és una narració -de les més de dues-centes- que recull Ovidi  a l’obra literària Metamorfosi d’extraordinària influència a tot Occident. Aquest text va circular a través de manuscrits durant l’època medieval i posteriorment a través de llibres impresos. La història de Mercuri i Herse va inspirar  molts artistes del Renaixement i també d’èpoques posteriors que van pintar i teixir escenes del relat. L’art de la tapisseria adquirí una gran rellevància durant el Renaixement a la cort; així, palaus i cases nobles arreu d’Europa decoraven els seus salons amb jocs de tapisseria que reprodueixen generalment escenes de la Bíblia o de la mitologia clàssica.

Ovidi

Ovidi Nasó, Publi. Taula dels quinze libres d[e] Transformacions del poeta Ouidi. Barcelona: Pere Miquel, 1494. Bon-10-VI-29

EL CONJUNT ARTÍSTIC

La Biblioteca de Catalunya conserva el primer tapís, d’una sèrie de vuit, sobre els amors de Mercuri i Herse. Aquest conjunt renaixentista, confeccionat a Brussel·les d’acord amb els models estètics italians, explica una història d’amor on es mostren els sentiments humans. En tota la sèrie la figura humana és l’element central de l’escena i transmet moviment i expressivitat. En el conjunt destaca la qualitat en la representació de la perspectiva i la varietat cromàtica, així com l’ús de motius de caràcter vegetal i animal per completar-lo.

El conjunt de vuit tapissos de Mercuri està incomplet i ubicat en diverses institucions:

1. Mercuri veu Herse i se n'enamora (Biblioteca de Catalunya, arrambador de les rajoles vidrades)
2. El passeig, Mercuri caminant al costat d'Herse (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
3. Aglauros atura Mercuri. La germana d'Herse impedeix que Mercuri entri al Palau de Cècrops, pare de les germanes (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba).
4. Cècrops rep Mercuri i li ofereix un àpat (perdut ja a principis del segle XX)
5. Aglauros és corrompuda per l'enveja (perdut ja a principis del segle XX)
6. El ball o la festa de bodes de Mercuri i Herse (Diputació de Barcelona)
7. El tàlem o cambra nupcial (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
8. Mercuri transforma Aglauros en roca negra i ell desapareix (no localitzat. Havia estat a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya almenys fins a l'any 1975)

Tapís

El passeig. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 140FA

   

Tapís

Aglauros atura Mercuri. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 139FA

Tapís

El Ball. Diputació de Barcelona. Foto: Arxiu BC

 

tapís

El Tàlem nupcial. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 141FA

PANNEMAKER, MANUFACTURER DE BRUSSEL·LES

Els Països Baixos foren, al segle XVI, un dels llocs de producció més gran de tapissos on destacà, concretament a Brussel·les, la família de teixidors Pannemaker, d’on prové el tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya. Aquesta sèrie és obra de Willem de Pannemaker que treballà entre 1535 i 1578, i està datada l'any 1574.
La tècnica de la tapisseria requeria un dibuixant cartoner, el teixidor que coneixia la tècnica del brodat, els nusos, els punts, la malla... i el fabricant que comprava els materials, rebia els encàrrecs i en gestionava el transport i el lliurament. El darrer era l’únic que deixava el nom estampat al tapís. La data es posava en el primer dels tapissos i podien trigar anys a acabar un conjunt. Els tapissos produïts als Països Baixos seguien a nivell estètic els models italians, que eren el cànon de referència del moment amb artistes com Rafael al capdavant. La importació de tapissos de Flandes durant l'època del Renaixement és habitual a la península Ibèrica.

 

LA COMPRA DE LA GENERALITAT

Aquest conjunt fou adquirit per la Deputació del General de Catalunya per decorar els salons del Palau de la plaça de Sant Jaume en data de 13 de febrer de 1578. Fou comprat a través del corredor Gabriel Ferrer al virrei de Catalunya, Fernando de Toledo per 6.200 lliures segons consta en el Llibre de Cauteles d’aquest any: “[...] sien degudes sis mil y doscentes lliures barceloneses les quals [...] sien donades y pagades [...] per preu de les vuyt peces de tapisseria de seda granada molt fina feta en Flandes ab la ystoria de Mercuri [...]” . També hi consta el pagament de cent ducats al corredor Gabriel Ferrer per “[...] la venda de les vuyt pesses de tapiceria a tretze del passat a nosaltres feta per lo lloctinent don Fernando de Toledo [...]”.
Aquesta sèrie va ornamentar el Palau de la Generalitat fins a principis del segle XX, que va acollir les diferents institucions que s’hi instal·laren al llarg de la història.

La setmana vinent us explicarem els trasllats i moviments d'aquest conjunt de tapissos, les restauracions i les altres edicions que existeixen de la història de Mercuri, així que no us perdeu el pròxim capítol!

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Referències bibliogràfiques:

Llibre de cauteles de la Deputació del General de Catalunya. 1578. Arxiu de la Corona d’Aragó. Generalitat. N-Cauteles 559. 1575-1578. Foli LXXXVIII verso i foli LXXXX verso.
Inventari del patrimoni artístic: els tapissos, 1959-1978. Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Capsa 1228-1-2-3 i capsa 940/3.
Duran Canyameras, Ferran. “Els tapissos de l’Audiència al nostre Museu”. Butlletí dels museus d’art de Barcelona. 1937. Desembre, núm. 79, volum VII. Pàg. 367-384. http://ddd.uab.cat/record/20706
Los Amores de Mercurio y Herse, una tapicería rica de Willem de Pannemaker. Madrid : Museo Nacional del Prado, 2010. Catàleg de l'exposició celebrada al Museo del Prado, de l'1 de juny al 26 de set. de 2010. BC.  Grav 684.7 Pannemaker (061) 4º
El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788

Comentaris

Els tapissos de Mercuri i Herse

Gràcies Mercè per totes les teves aportacions. Sí, l'article de Duran i Canyameras és el del Butlletí de 1937 http://ddd.uab.cat/record/20706
En aquesta obra: El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788
Hi ha bons articles amb moltes referències a peu de pàgina, fonts de gran interès.
També és d'interès el catàleg de l'exposició de l'edició feta a Madrid el 2010. A la BC en tenim un exemplar.
En el bloc per motius d'espai només he citat allò més rellevant i actualitzat.

Continuarem...

Els Tapissos de Mercuri i Hersè

Moltes gràcies Núria, així ho faré...l'article den Duran i Canyameras de l'any 1937 és el del Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona?
Us felicito per la iniciativa...tenim molts tresors que cal divulgar.
Esperaré impacient la vostra segona part

enhorabona i gràcies

M'ha entusiasmat el teu article sobre el -per mi i moltes persones- magnífic i misteriós tapís de la Biblioteca que tantes vegades havia ensenyat fent només comentaris superficials. Ara, gràcies al teu treball, tenim gairebé tota la informació que el fa encara més interessant. Friso per llegir el proper capítol. Enhorabona per la feina feta i gràcies per donar-nos-la.

Els tapissos de Mercuri i Herse

Mercè,

Dels trasllats, edicions i restauracions en parlarem la setmana vinent! Veig que us esteu avançant molt!
Quant a l'article de Maresma, et suggereixo que el comparis amb el publicat per Duran i Canyameras l'any 1937, veuràs quina sorpresa!

Els tapissos de Mercuri i Hersè (2a Part)

Es pot consultar aquí, a la mateixa Biblioteca de Catalunya la revista San Jorge n.90-91 de 1973 p.29-40 l'article LOS TAPICES DE LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL de Josep Maresma i Pedragosa. Hi ha un estudi i posada al dia sobre els tapissos en questió i de les altres sèries comprades al s.XVI pels Consellers de la Generalitat a Fernando de Toledo, Virrei de Catalunya al 15 de febrer de 1578, sembla ser que a Lleida. El preu es fixat en 6.200 lliures.
Segons la Fundació Medinaceli, d'aquesta cicle de 8 tapissos existiren 3 sèries, la anteriorment esmentada de l'Exposició de Madrid "El Cicle de Mercurio y Hersé. Una tapiceria de oro", aquesta comprada per la Generalitat de l'època i una possible de la que no tinc més referències.
De la que tractem, en l'article esmenta la tornada de nou a les nostres institucions des de l'Audiència Nacional després de tot un periple de demandes i sol.licituts. Els 6 tapissos que han sobreviscut els relaciona en els seus respectius llocs, al Saló dels tapissos de la BC, a l'Auditòrium, a la Sala de Ciències, a l'Escola de Bibliotecaries i a la Real Capella de Sant Jordi.





Els Tapissos de Mercuri i Hersè (1 part)

D'aquesta mateixa sèrie, hi ha una altre realitzada amb els mateixos cartrons però amb diferents cenefes i amb fils d'or i de plata. Va ser exposada al 2010 al Museu del Prado de forma íntegra, reunint després de la diàspora de la col.lecció des de 1909 que pertanyia llavors a la Marquesa de Dènia. El seu primer propietàri fou el Duc de Lerma. Aquests tapissos en dona constància en Josep Ramon Mèlida a la Revista "Forma" de BCN a l'any 1902. p.262 denotant que son iguals als de la Generalitat. La cenefa d'aquests està formada, segons s'atribueix, a dibuixos de Rafael de la sèrie "els Apostols".
Aquesta sèrie es troba dispersa entre la col.lecció dels Ducs d'Alba Sevilla (1), a El Prado (2) (4), Col.lecció Duc de Lerma dipositat a la casa Ducal de Medinaceli també a Sevilla (3)(6), Col.lecció Ducs de Cardona a Còrdoba i al Metropolitan Museum of Art de Nova York (7) (8).

Això dóna molt de joc...

Nuria, crec que has obert una petita caixa de Pandora... Aquest tapís forma part tan propera del nostre dia a dia que estic segura que ennquant alguna de nosaltres es trobi amb algún llibre, algun manuscrit, alguna font relacionada o el que sigui, podrem ajudar-te a completar o a ampliar aquesta investigació. Queda pendent... Però estarem a l'aguait!!
Gràcies a tu de nou, crec que aquestes propostes de "joc d'investigació" poden enriquir moltíssim el nostre fons i la nostra institució.

Gràcies

Roser, gràcies per recomanar-nos un llibre sobre les art de la confecció dels tapissos, segur que en podem aprendre moltes coses. Gràcies Maria, Neus, Karibel i Mireia -que no us he respost individualment- per haver deixat un comentari al blog, el fa molt més ric i dinamitza el contingut.

Quina història!

Marta, tens raó, la narració d'Ovidi acaba amb la desaparició de Mercuri! serà un càstig dels Déus?
Bé, tenim documentació a la BC on es veu aquest tapís exposat a la sala d'exposicions, una de les fotografies és de 1965, també apareix referenciat en un inventari de 1975 i existeix un pressupost de restauració de 12/4/1978. He preguntat a totes les institucions possibles que el podrien tenir, i de moment no he obtingut resultats. És possible que estigui endreçat de fa temps en algun lloc i no estigui ben identificat, jo crec que en algun moment algú l'identificarà o sabrà donar una resposta. Tinguem confiança i "apareixerà"

M'encanta fer volar la imaginació

Susanna, he preguntat a una font molt ben informada i m'ha dit que de pintures que il·lustrin els interiors del Palau fins a 1714 no n'hi ha cap. Existeix un gravat publicat per Joan Ainaud "El Palau de la Generalitat de Catalunya", p. 202 del qual tenim la sort de conservar-ne un exemplar a la BC, és de Francesc Fontanals. Heroismo de las autoridades de Barcelona el 9 de abril de 1808. Topogràfic: XII-3 M 92. Aquest gravat mostra el Saló Daurat o sala del Consistori nou en l'acte de jurament a Josep Bonaparte. No s'hi veu cap tapís, hi ha una galeria de retrats i un mapa de Catalunya. Tens raó que el Palau al segle XVI -amb tots els jocs de tapisseria que es van comprar- havia de fer molt goig, sí que seria bonic tenir una reconstrucció dels interiors tal com devien ser!!

Quina història!

Però el més inquietant són les desaparicions i sobre tot del que encara hi estava exposat el 1975. Se'n sap res?

Gràcies...

Gràcies per recuperar la història d'aquests tapissos que era, al menys per mi, totalment desconeguda. M'ha sorprés saber que ja varen ser comprats en ple segle XVI. Valdira la pena exposar la col·lecció complerta

M'encanta, fa volar la imaginació

Gràcies Núria, és un article super interessant. Em venen unes ganes terribles d'imaginar-me com seria la sala del Palau amb tots els tapissos, o estaven en diverses sales? Se sap si en alguna pintura de l'epoca apareixen representats? Sigui com sigui, seria un goig veure els que queden (i fins i tot poder veure alguna reproducció dels perduts) al seu context original.
Magnífic apunt, gràcies!!

Palau de la Generalitat

Gràcies Júlia pels teus comentaris i per l'ajut que m'has proporcionat durant la recerca. Efectivament, com tu saps molt bé, el Palau va adquirir uns quants conjunts d'extraòrdinaria qualitat per ornamentar els nous salons, fruit de l'ampliació del Palau duta a terme durant el segle XVI.
Entre els més destacats cal citar Els Triomfs de Petrarca adquirits el 30/10/1557 i la sèrie de la Història de Noé adquirida el 26/4/1583. Conjunts de primera categoria. Està documentada la compra en els llibres de cauteles dels anys corresponents. I en els mateixos llibres es pot trobar informació relativa a altres compres que havien de servir per decorar aquests nous salons.

Tapissos flamencs

Esplèndids els tapissos i l'apunt! Tinc ganes de llegir la segona part...

Palau de la Generalitat

Enhorabona Nuria, m'ha agradat molt el teu article.
Segons tinc entès, aquest tapissos es van comprar l'any 1578 per decorar la Sala Nova del Consistori, que aleshores s'estava construïnt i havia d'èsser la sala més important i sumptuosa del Palau de la Generalitat.
És per aquest motiu que els diputats de l'època es vàren gastar unes quantitats tan importants de diners.

Encara que actualment al Palau de la Generalitat no es conserva cap tapís d'aquesta sèrie (n'hi han d'altres, per aixó), penso que aquest article ajudarà a conservar i a posar en valor el tapissos de Mercuri i Herse que encara es poden contemplar al nostre país. I potser serveix per recuperar els perduts, qui sap... Gràcies!

Molt interessant!

Felicitats Núria.
Preciosa investigació.

Tapissos Mercuri i Herse

Enhorabona per l'article, Núria. Contribueix a posar en valor i a donar a conèixer els encara poc coneguts tapissos procedents del Palau de la Generalitat i el món de la tapisseria flamenca en general, que prou bons exemples deixà al nostre país.

Confecció de tapissos

Molt interessant l'article!
Si voleu saber més coses de com es confeccionaven els tapissos us recomano llegir La dama de l'unicorn de Tracy Chevalier