Els nens reciten dècimes per Nadal i tant els adults com els infants es feliciten amb una targeta impresa o dibuixada amb motius nadalencs. Oriol M. Diví va ser persistent en aquesta doble tradició al llarg dels anys, enviant nadales dissenyades i estampades per ell mateix al seu cercle d’amics i familiars, gairebé sempre acompanyades d’un poema manuscrit seu concebut per a l’ocasió.

Des de 1953 cada any en va fer una, com a mínim, perquè també realitzava diversos models que es comercialitzaven a l’Abadia de Montserrat i, a més, en feia per encàrrec, principalment per a exlibristes (Pepita Pallé, Asociación de Exlibristas de Barcelona, etc.). És difícil de saber quantes en va projectar i a quins anys corresponen, ja que no les datava per motius comercials i moltes van ser reeditades. 

Altres tipus d’estampes, gravades per Diví, com els goigs o els exlibris, els va llistar i numerar, segons ell deia, com a atenció als col·leccionistes; en canvi, les nadales i la resta de la seva producció mai no la va inventariar, ja que ho considerava part de la seva feina per a l’Abadia. Josep-Lluís Albajar n’ha repertoriat i descrit 150, la majoria de les quals les va poder datar amb l’ajuda del propi artista.

Trobem en elles temes recurrents en la seva obra, com Montserrat, àngels, ocells, coloms de la pau, infants, etc., així com la iconografia més pròpia del Nadal: estel d’Orient, pastors, Mare de Déu amb l’infant i el portal de Betlem; extraordinàriament, i fet per encàrrec, també va dissenyar algun PF (Pour feliciter l’année...) de tema profà.

Des del principi, les seves nadales gairebé sempre van acompanyades de poemes, i no és fins al 1963 que inclou les seves pròpies produccions, les quals varien o simplement no transcriu, segons el destinatari de la felicitació. En tot cas, els poemes solen ser breus; alguns, els reprèn, i hi reflexiona amb posterioritat, com per exemple el que inclou a la felicitació de 2007:

Nadal és Do.
¿Hi han encara mans per acollir-lo?
¿I cors?

Que desenvolupa en la nadala de 2008:

Nadal és Do.
¿Hi ha encara mans
per acollir-lo?
¿I cors?
Nadal és Do.
Do acollit,
és Aigua Viva.
Do, menystingut,
fonda ferida.

O bé va treballant i perfeccionant els versos, com el de 1976:

En la nit freda,
veniu a aquesta cova!
Amb la nadala
del batec del meu cor
gronxaré el vostre somni!

Que precisa el 1991 i el 1994:

En la nit freda,
Entreu a casa meva!
Amb la nadala
Del batec del meu cor
Bressaré els vostres somnis!

Des de 1954 signa les nadales, majoritàriament amb el seu peculiar anagrama: una D (Diví), de la qual surt una creu, encara que en alguna ocasió trobem una O (Oriol) travessada per a la creu que la converteix, a la dreta, en una D (Diví).

Principalment les estampes són xilogràfiques, art en què Diví va excel·lir; la primera és de 1960 per al Conservatori de les Arts del Llibre, però també en féu de calcogràfiques, la primera també el 1960 per al mateix Conservatori. A l’inici de la seva  producció, les estampes de les nadales són fotogravats, plomes. Els darrers anys no tenia força per tallar la fusta i es va dedicar a gravar a l’aiguafort, ja que la força no l’havia de fer ell, la feia l’àcid. Per enriquir les estampes, sovint les acoloria a mà i aquarel·lava els embolcalls que les protegien. En alguns casos va optar per reeditar-ne d’antigues.

Aquestes senzilles nadales són un reflex de l’artista, al complet, ja que donen constància del gravador i del poeta.

Roser Pintó
Unitat Gràfica