La vida adulta de Joan Maragall en una agenda
Entre la documentació que es conserva de Joan Maragall a la BC hi ha una llibreta o quadern que va utilitzar com a agenda familiar i on va anotar els principals esdeveniments de la seva vida adulta.
El document, que coneixem com a «Agenda de sobretaula, 1891-1911», és un quadern de set fulls de 28 x 23 cm relligat amb unes cobertes dures folrades de vellut vermell i amb el nom «Juan», i unes margarides blanques brodades amb cura, sembla que de la mà de Clara Noble, la seva dona.
Maragall hi va fer anotacions amb tinta des del 1891 fins al 1906, quan es van esgotar els fulls, i hi afegí dos fulls plegats per fer les anotacions següents, del 1907 al 1911. Un dels dos fulls va quedar en blanc degut a la seva mort prematura.
La primera anotació de l’agenda és del 27 de desembre del 1891 i registra l’inici de la vida de casat de Maragall i Clara Noble.
Transcripció: «1891 27 Diciembre. Domingo a las siete de la tarde nos casa en el altar mayor de Sta. Ana el P. Cortés. El 28 lunes a las seis de la tarde salimos para Niza».
Un cop casats, la parella s’instal·la en un pis de lloguer al carrer Llúria, 2 (xamfrà amb Ausiàs March); tres anys després, es traslladen al passeig de Gràcia, 64 (avui 20, entre Gran Via i Diputació); el 1896 tornen a canviar de casa per anar a Consell de Cent, 344 (avui 314, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris); i finalment arriben a la torre de Sant Gervasi, la casa familiar definitiva, al carrer Alfons XII, 79, on actualment hi ha la seu de l’Arxiu Joan Maragall. Tots aquests canvis de domicili estan consignats en el dietari.
Transcripció: «1892 15 Enero Viernes à las nueve de la mañana regresamos y empezamos à vivir en la plaza Urquinaona (Lauria 2, 1º 2ª)».
Transcripció: «1895 27 Marzo. Traslado a Paseo de Gracia 64, 2º. Cenamos y dormimos 1ª vez».
Transcripció: «1899 5 Agosto. Dormimos en S. Gervasio».
El matrimoni va tenir tretze fills i tots els naixements hi son registrats: la primera filla, l’Helena, neix el 18 de maig del 1893 i el darrer, el Jordi, l’11 de gener del 1911, onze mesos abans de la mort del poeta. Entremig, Maragall hi anota els de la Maria (1894), l’Eulàlia (1896), les bessones Clara i Anna (1899), el Josep (1900), el Joan Anton (1902), l’Ernest (1903), el Guillem (1905), el Raimon (1906), l’Elvira (1907) i el Gabriel (1909).
Transcripció: «1893 18 Mayo. A las 10 y 10 minutos de la noche nace mi hija primogénita Helena. Clara enferma hasta 21 Junio en que nos trasladamos a Gracia. Convalecencia hasta 22 Juliol en que fué a misa a la Bonanova».
Transcripció: «1899 7 Marzo. 2 ½ tarde nace Clara Maria Felicidad. - 3 id. Ana Maria Perpétua».
També hi anota algunes defuncions: la del seu cunyat, Willie Noble, que el va trasbalsar molt i a qui dedicà el poema «En la mort d’un jove»; la dels seus pares, el 1900 i el 1903; la del director del Diario de Barcelona, Josep Mañé i Flaquer, publicació on Maragall va escriure molts anys, el 1901; la de Joan Lleonart, marit d’una seva germana, el 1902 i la del seu amic Anton Roure, el 1910. No hi diu res del suïcidi del gran amic Josep Soler i Miquel, el març del 1897.
Transcripció: «1895 Octubre 1º. A las 9 menos ¼ noche muere Willie en la torre de la Bonanova».
Transcripció: «1900 Maig 5 (cuarts d’una de la matinada). Mort el meu Pare».
Transcripció: «1903 Gener 21 (cuarts de set tarda). Mort la Mama».
Una altra activitat que sol anotar són les sortides de la ciutat: des del viatge de noces que van fer amb la Clara cap a Itàlia (a Gènova, Pisa i Florència), fins a les sortides per vacances familiars (Sant Joan de les Abadesses, Puigcerdà, Olot, Caldetes i Castellterçol), per qüestions de feina (Madrid) o per cura de salut (balneari de Cauterets).
Transcripció: «1897. Verano en Puigcerdá. 1898. Verano en San Juan de las Abadesas».
Transcripció: «1907 Juny 7. Anem tots a estar a Caldetes a la casa que han comprat mes germanes. Prova a tots molt bé el voramar y havent anat jo y les grans a Olot, en Joseph amb les ties a Castelltersol, el setembre 14 tornem a casa menys les grans y el Joseph que torna cuatre o sis dies després».
A l’agenda hi destaca només dos fets de gran transcendència que ocorregueren a Barcelona: les bombes de l’anarquista Santiago Salvador al Gran Teatre del Liceu i la crema de convents durant la Setmana Tràgica.
Transcripció: «1893 7 Noviembre. Bomba explosiva en el Liceo al ir a empezar el terzetto de Guglielmo Tell. Estábamos con mis padres y hermanas en el palco platea nº 7. Había Delfín Montells».
Transcripció: «1909 Juliol 10. Marxa a Caldetes. 26 a 31 crema dels convents a Barcelona».
Pel que fa a la seva activitat poètica i periodística, comprovem que hi ha poques anotacions. En destaca la representació d’«Ifigènia a Tàurida» de Goethe, en la traducció de Maragall al català, als jardins del Marquès d’Alfarràs, l’actual Laberint d’Horta; la primera sortida del Diario de Barcelona, l’abril del 1903, per discrepàncies polítiques amb el seu director, Teodor Baró, i la tornada al juliol del 1905, sota la direcció de Miquel dels S. Oliver. També consigna la publicació dels llibres de poemes Enllà, el 1906 i Seqüències, el 1911.
Transcripció: «1898 10 Octubre. Ifigenia en el Laberinto».
Transcripció: «1909 Abril 23. Surto del Diario de Barcelona».
Altres anotacions relacionades amb la seva activitat cultural són el nomenament com a president de l’Ateneu, l’1 de juliol del 1903 i l’obtenció del títol honorífic de Mestre en Gai Saber, amb la Clara com a reina de la cerimònia.
Transcripció: «Segueix 1903 Juliol 1. President Ateneo».
Transcripció: «1904 Maig 1. Mestre en Gay Saber. Clara reina (després de Reyals Jornades)».
Les anotacions personals més especials, al meu parer, són la d’abril del 1909, uns dies després del naixement del seu dotzè fill, i la de la nit de Nadal del 1908, en què la Clara l’obsequia amb un nou piano.
Transcripció: «1909 Abril 23. El collaret dels dotze fulls cenyeix el coll de Madona Clara».
Transcripció: «1908 NIT de NADAL. Clara me regala un magnífich piano de 300$ que s’inaugura tocant ella el seu valz, el noy de la mare, i jo: Marxa turca de Mozart, Clar de lluna de Beethoven y últim nocturn (obra pòstuma) de Chopin».
El document es pot llegir íntegre a la Memòria Digital de Catalunya, com també la resta d’agendes que es conserven en el fons personal de l’autor.
Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall
Comentaris