La pianola que es pot sentir els dimarts i els dijous a les 9 del matí a la Sala de Llevant de la Biblioteca es va adquirir l’any 2009, juntament amb un lot de 74 rotlles de pianola que pertanyien a la família Arnús-Sert. Els seus origens són ben aristocràtics: segons ens explica la Maria del Mar Arnús de Urruela, la va adquirir la germana del seu avi, Isabel de Urruela, marquesa de Retes. La família Arnús sempre ha estat molt aficionada a la música. El rebesavi de la nostra informadora, Evarist Arnús, va crear el Teatre Líric de l’Eixample (1881-1900).

Es tracta d’un model Apollo Player Piano construït per la Melville Clark Co., de Chicago, l’any 1913. Aquesta empresa va ser la primera a comercialitzar pianoles per a rotlles de 88 notes, el nombre de tecles que té un piano. Fins aleshores només es fabricaven per a rotlles de 65. Va ser magníficament restaurada l’any 2010 pel taller Parts Piano del Poble Sec de Barcelona.

No podem assignar l’invent de la pianola a una persona concreta, però va ser Edwin Scott Votey (Detroit) qui va posar en comú diversos mecanismes preexistents per construir la primera pianola el 1895. La companyia que les va comercialitzar va ser la Aeolian Company nordamericana, el 1898, arribant a Europa amb el nou segle. Fins que el disc de pedra, la ràdio, la invenció de l’altaveu i la crisi de l’any 29 van començar a arraconar-les es calcula que es van vendre al voltant de dos milions i mig de pianoles a tot el món.

La pianola funciona gràcies a un ingeniós mecanisme pneumàtic. De fet, és un piano al qual se li ha incorporat un automatisme. Simplificant, podem dir que una manxa succiona aire a través dels forats de la barra per davant de la qual passa el rotlle de paper foradat. La manxa s’acciona amb uns pedals o amb motor elèctric. Quan la fem anar, el rotlle es va desenrotllant per davant de la barra: quan els forats del paper coincideixen amb els de la barra, l’aire succionat per la manxa pot passar a través de cadascun dels tubs que connecten cada forat amb el mateix nombre de petites manxes, aquestes accionen les palanques que premen les tecles com si algú les toqués. La disposició dels forats al rotlle és el que fa que soni una melodia amb el seu acompanyament o altra.

La majoria de rotlles porten indicacions per poder donar expressió a la peça musical mitjançant uns comandaments i l’acció dels pedals.

Els rotlles contenen peces de diversos tipus de música: clàssica, ballables (valsos, sardanes, tangos, fox-trots, etc.), couplets, fragments d’òperes, sarsueles, etc. Destaquen els anomenats “rotlles d’artista”, impressionats per pianistes i compositors. Del nostre àmbit destaquem: Enric Granados, Alexandre Vilalta, Frank Marshall, Paquita Madriguera o Manuel Blancafort. Com a reconeguts pianistes internacionals de principis del segle XX: Wanda Landowska, Wilhelm Backhaus, Artur Schnabel, Arthur Friedheim, Vladimir Cernikoff, Eugen d’Albert, Cyril Scott, Max Pauer, Francis Planté, Xaver Scharwenka, Ferruccio Busoni o Hugo Reinhold, entre d’altres.

Des del maig de 2011 fem sonar un rotlle a les 9 del matí amb una triple finalitat: comprovar l’estat físic dels 1.700 rotlles que tenim catalogats, enregistrar el so i donar la benvinguda als nostres usuaris més matiners. Un rotlle pot durar de 2 a 3 minuts, els més curts, fins a 10 o 12 minuts els més llargs. Durant aquest primer any hem fet sonar 210 rotlles i n’hem enregistrat 184. Durant la jornada de portes obertes que fa la Biblioteca per Sant Jordi, la fem funcionar diversos cops al dia.

A partir de demà i fins a primers d'octubre estan programats diversos concerts de pianola:  concert de música contemporània per a pianola, organitzat per l’artista alemanya Svanje Busshoff, i un cicle de tres concerts de rotlles d’artista seleccionats i comentats per la pianista i musicòloga mexicana Lourdes Rebollo.

Amb la restauració i posada en marxa d’aquesta pianola en un organisme públic, esperem contribuir a la recuperació d’un patrimoni que, fins ara, havia quedat adormit a casa nostra, alhora que representa un agraïment a tantes persones que, amb les seves donacions de rotlles, han fet possible aquesta contribució.

Ramon Sunyer
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Més informació