L’esperanto, una pinzellada
Un dia com avui, 26 de juliol de 1887, es va publicar a Varsòvia la primera gramàtica de la Llengua Internacional, un idioma creat artificialment amb la intenció de ser un vehicle de comunicació neutral entre pobles. Era un opuscle de quaranta pàgines en llengua russa. El seu autor, el jove oculista jueu polonès Lejzer Zamenhof (1859-1917) la va signar sota el pseudònim Dr. Esperanto (en esperanto "el que té esperança”).
"Pot crear un pont de pau entre els pobles, hauria de ser l'essència mateixa dels nostres congressos" era com Zamenhof definia l'esperit de la Llengua Internacional. Aquell mateix any l'opuscle va aparèixer en alemany, anglès i francès.
L'esperanto es va difondre, inicialment, en l'imperi rus, d'entre els quals, els polonesos i jueus hi connectaven amb la mateixa essència d'igualtat i llibertat que Zamenhof.
L'esperanto, que aportava facilitat de comunicació i igualtat lingüística, va connectar arreu del món amb els pacifistes i amb molts intel·lectuals. Així doncs, el llistat de persones que militaven en pro de la pau, la llibertat i la igualtat i l'esperanto era molt àmplia, igualment respecte les associacions que es van crear i les convencions que es van celebrar.
Molts dels moviments esperantistes van ser perseguits per règims totalitaris, com el franquisme, el nazisme i el règim estalinista.
Als Països Catalans, l'esperanto va arribar més tard que a altres zones de la Península i que a altres països d’Europa. El primer text en esperanto conegut a Catalunya és una postal escrita el 1896 pel mateix Zamenhof adreçada a S.L. Vilamanla de Vic, on, en resposta a la seva petició, li enviava un llibre per aprendre esperanto i l'animava a aprendre la llengua i explicar-ho als amics.
Primer text en esperanto a Catalunya. Poblet i Feijoo, Francesc. Els Inicis del moviment esperantista a Catalunya. Top. 2005-8-9041
Bona part del col·lectiu esperantista estava format per religiosos, militars, mestres i professionals liberals (advocats, procuradors, comerciants), i la majoria assumiren, a part de la llengua, la filosofia de Zamenhof.
Des del 1905 se celebrava anualment un congrés internacional d'esperantistes que reunia gent de tot el món.
El 5è Congrés Internacional, que es va celebrar a Barcelona el 1909 afavorit per la conjuntura que hi havia a Catalunya, va poder culminar el procés d’acollida de l’esperanto. Aquest fet va ajudar a la seva internacionalització i a fer ressò arreu del món de la cultura catalana.
L’obertura del 5è Congrés fou presidida per l’alcalde de Barcelona en funcions d’aquell temps, Francesc Layret, i pel Dr. Zamenhof.
Aleshores, moltes entitats, institucions i sectors socials hi varen donar suport o varen formar part del moviment esperantista: autoritats centrals i barcelonines, revistes, diaris, nacionalistes, militars, feministes, associacions dels establiments de comerç…
Així doncs, la celebració del Congrés Internacional a Barcelona va ser un punt d’inflexió de l’esperanto a Catalunya, que va arribar a ser una terra amb una gran expansió i amb molts predicadors de l’esperantisme.
5è Congrés Universal d'Esperanto a Barcelona: Conferència sobre aviació, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a càrrec dels Srs. Barlet i Archeadon. Frederic Ballell Maymí, 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Fullet enviat als Srs. Congressistes del 5è Congrés d’Esperanto a Barcelona, amb instruccions pel viatge. Barcelonon. Barcelona: J. Horta, 1909. Top. 1995-12-C 4/13
L’any 1909 se celebren també els primers Jocs Florals Internacionals en Esperanto, a la Llotja de Mar; un dels guardonats va ser el jove Carles Riba.
Jocs Florals d'Esperanto a la Llotja de Mar. En primer terme el públic assistent a l'acte, al fons la reina dels Jocs Florals. Frederic Ballell Maymí, 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Orfeó esperantista La Espero: grup mixt de cantaires de l'orfeó posant dempeus en una sala interior. Autor desconegut, 1920. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Club Excursionista de Gràcia
Des del 1905, s’han anat organitzant anualment els Congressos Internacionals d’Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto), excepte durant la 1a i 2a Guerra Mundial. Des de l’any 1920, l’Associació Universal d’Esperanto (Universala Esperanto-Asocio o UEA) ha estat qui organitza aquestes trobades.
Molts cops hi ha hagut la creença que la difusió de l’esperanto s’identificava només amb la massoneria, l’anarquisme i els moviments obrers, però diferents autors defensen que no foren els únics col·lectius, i que no va ser un fenomen ni marginal ni clandestí. De fet, la seva difusió penetrà en totes les classes socials.
Durant els anys següents, aquest moviment va experimentar diferents processos, pujades o davallades depenent de les diferents realitats viscudes, en relació a la manca o no de llibertat social i/o política.
Ja amb la Primera Guerra Mundial va començar una davallada que es va consolidar amb la Segona Guerra Mundial.
Durant dècades, l’esperanto va quedar relegat als esperantistes que mantenien correspondència i es trobaven en convencions.
Gràcies a les facilitats de comunicació de les noves tecnologies, en els darrers anys, l’esperanto ha experimentat una revifada; han proliferat les pàgines web dedicades a aquesta llengua internacional –que molts cops promocionen el seu aprenentatge gratuït- i s’ha multiplicat el nombe de parlants, sobretot per part dels joves. Fins i tot el servei de traducció automàtica Google Translate va incorporar el 2012 l’esperanto al seu llistat de llengües traduïdes.
Espero de Katalunjo : butlletí mensual de l'Aplech Esperantista de Catalunya. Top: Giv-IC 1/8
El 1905 s’edita a Ceret el primer butlletí esperantista catàlà: Espero de katalunjo de L’Aplech Esperantista de Catalunya (primera organització esperantista catalana). Podem observar la portada i un fragment d’un article escrit pel pare de Salvador Dalí, Salvador Dalí i Cusí (1872–1950), un pioner del moviment esperantista a Catalunya.
Primera lliçó d’Esperanto en llengua catalana apareguda al 1r número d’Espero de Katalunjo, el 1905.
Publicacions a la Biblioteca de Catalunya
Si fem un passeig pel catàleg de la Biblioteca de Catalunya, podrem veure la diversitat de documents que hi ha sobre l’esperanto.
D’entre els que hi podrem trobar, destaquen diccionaris de l’esperanto en 23 idiomes (albanès, alemany, anglès, àrab, basc, castellà, català, hebreu, lituà, txec...). El diccionari més antic de la llengua catalana que s’hi pot localitzar és Clau Esperanto, de 1905. En contrapartida, la Guia de conversa català-esperanto : breu introducció a la llengua i al moviment esperantistes / Pedro M. Martín Burutxaga, publicada el 2016.
Així mateix, també hi ha 37 gramàtiques de l’esperanto amb multituds d’idiomes.
Hi podem consultar igualment 37 publicacions periòdiques diferents. La més antiga és Linguo internacia, publicada a París el 1896. Tal com hem pogut veure abans, la BC disposa també del primer butlletí publicat a Catalunya, el 1905: Espero de Katalunjo (“Esperança de Catalunya”).
Si voleu aprofundir en la filosofia i la història de l’esperanto, o consultar documents en la seva llengua original, us animo a donar una ullada al catàleg de la Biblioteca de Catalunya
Núria Bonet
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Bibliografia
Poblet i Feijoo, Francesc. Els Inicis del moviment esperantista a Catalunya = La komenca esperanto-movado en Katalunio. Tarragona: Kea : Limaco, cop. 2004
Alòs i Font, Hèctor. Els esperantistes catalans. Un col·lectiu pacifista en un món global. Barcelona : Institut Català Internacional per la Pau, 2012
Bausells, Marta. L’esperanto revifa: < http://www.ara.cat/societat/Lesperanto-revifa_0_581941882.html> [Consulta: juliol del 2017]
Universala Esperanto-Asocio (UEA): <http://uea.org/> [Consulta: juliol del 2017]
Federación Española de Esperanto: http://www.esperanto.es/hef/que-es/historia/zamenhof [Consulta: juliol de 2017].
Comentaris
Molt interessant
Xavier
28/07/2017 13:04