Fa uns dies us vam explicar en què consistia l’agregador Catalònica. Avui us mostrarem com es posa en pràctica tota aquella teoria, és a dir, com els documents digitalitzats dels fons de diferents institucions catalanes es poden localitzar a Europeana, gràcies a la tasca d’agregació que fa Catalònica. I per això hem escollit una de les llengües oficials de Catalunya; a través dels documents que podem trobar a Europeana farem un passeig històric i lingüístic per l’aranès.

L'aranès és una variant de la llengua occitana o llengua d'oc que es parla a la Vall d'Aran. Es considera llengua pròpia d'aquest territori, així com, des del 2006, una de les llengües oficials de Catalunya, juntament amb el català i el castellà. Fins a aquesta data només era oficial a la Vall (Llei 16/1990), però a l'Estatut d'Autonomia del 1979 ja era reconeguda: “La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció”.

Cartell sobre la votació de l’Estatut d’Autonomia de 1979. UAB

La singular situació geogràfica de la zona i la manca durant molt de temps de bones comunicacions amb Catalunya i Aragó li han conferit una naturalesa especial. Culturalment està lligat a Occitània –la mostra més evident és la llengua–, però políticament queda inclòs en territori català. Aquesta vinculació amb Catalunya comença al segle XII amb el Tractat d'Emparança, que estableix la protecció reial a canvi del pagament del Galin Reiau.

Les primeres manifestacions de la llengua d'oc sorgeixen a l'Edat Mitjana. Els trobadors la faran servir en les seves composicions i això queda plasmat en manuscrits literaris de l'època o una mica posteriors, com el “Cançoner Vega-Aguiló”, que inclou poemes en occità. Al segle XIX es va produir un moviment literari, conegut com a Félibrige, liderat per Frederic Mistral —premi Nobel de Literatura de l'any 1904— que sorgeix amb la idea de protegir i revitalitzar l'occità. Víctor Balaguer, que s'havia exiliat a la Provença, també en va formar part. A partir del 1970, el moviment occitanista es va intensificar i sorgeixen diverses propostes com la del lingüista Robèrt Lafont. En aranès, l'aportació literària més representativa és la del capellà Josèp Condò Sambeat.

Edició de 1913 de Frédéric Mistral, Mireille: poème provençal: avec la traduction littérale en regard... UDL

L'aranès forma part de la subvarietat gascona de l'occità, la qual presenta algunes característiques pròpies molt curioses. Per exemple, presenta aspiració o caiguda de -F- inicial llatina, cosa que gràficament es representa amb la lletra hac, com en castellà, el que dona paraules com hilh (fill) o hormatge (formatge). També pateix la caiguda de -N- intervocàlica, com a llua (lluna), o haria (farina). Així mateix, -LL- llatina, quan en aranès queda al final de paraula, es transforma en <th>, que es pronuncia com una t, i quan queda a l'interior d'una paraula, es converteix en <r>. Per això, els articles determinats són eth (el), provinent de -ille- i era (la), provinent de -illa-.

Al sistema d'escriptura apareixen dos dígrafs molt característics, <nh> (que correspon a <ñ> en castellà, <ny> en català i <gn> en francès) i <lh> (que correspon a <ll> en castellà i català). El portuguès va adoptar tots dos dígrafs per la gran influència cultural occitana durant l'Edat Mitjana.

La llengua d'oc es troba actualment amenaçada a la major part del seu territori històric. Tot i això, a la Vall d'Aran, amb gran afluència de turisme i immigració, és una de les zones on conserva més vitalitat. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de l'Aran, els darrers anys, s'ha incrementat el percentatge del coneixement de la varietat aranesa; entre el 2008 i el 2018 l'habilitat de llegir aranès ha crescut catorze punts i la d'escriure'l, onze.

Cartell turístic Unha, Val d'Aran, Catalunya publicat per Turisme de Catalunya el 1999. Biblioteca de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

L´estandardització de l´aranès és responsabilitat de l´Institut d´Estudis Aranesi, acadèmia aranesa de la llengua occitana, que edita una gramàtica i un diccionari i impulsa l´edició digital de grans obres de la literatura universal traduïdes a aquesta llengua.

Marta Riera 
Direcció