Jordi Sarsanedas: soluble en l’oblit?
Retrat (Fons Jordi Sarsanedas, fotografies)]
Coberta d’un quadern escolar (Fons Jordi Sarsanedas, Documentació personal)]
Entre els centenaris que es commemoren aquest any 2024 n’hi ha que tenen una rellevància especial en els fons de la biblioteca. És el cas de Jordi Sarsanedas i Vives: traductor, narrador, poeta i activista cultural. Sarsanedas va néixer a Barcelona el 3 de setembre de 1924. Es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa, va fer un lectorat a Glasgow i va viure a Milà. Exercí de professor de francès, va ser redactor de les revistes Ariel i Serra d’Or; entrà a formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i va promoure la discogràfica Edigsa. El 1994 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Tota aquesta trajectòria, literària, personal i professional, la podem resseguir al seu fons, donat a la biblioteca l’any 2012, per la seva dona, Núria Picas, pintora. Sarsanedas havia nascut en una família d’inquietuds culturals i artístiques. El seu pare, Ramon Sarsanedas, era lacador especialista en lacar obres d’artistes catalans com Emili Grau Sala, i el va introduir en la literatura amb la lectura de Salvat-Papasseit, Sagarra, visites a exposicions i representacions de teatre. A més, va fer amistat amb el dramaturg i escriptor Ignasi Iglésias, que els deixava la casa de Vallvidrera per estiuejar-hi. Un testimoni d’aquesta amistat és una postal que es conserva al fons en què Iglesias felicita Sarsanedas pel seu sant, el 23 d’abril de l’any 1927, tot dient-li “Estimadet Jordi”, quan Sarsanedas encara no tenia 3 anys.
Postal d’Ignasi Iglésias (Fons Jordi Sarsanedas, documentació familiar)]
Tot aquest món d’inici en l’aprenentatge cultural va trontollar amb la guerra civil. La família marxa a França i Sarsanedas ho aprofitarà com una oportunitat per estudiar-hi: es llicencià en lletres a Tolosa, i exercirà, de retorn a Barcelona, de professor a l’Institut Francès. Ell mateix explicava en una entrevista a la revista Lletra de canvi que el fet que s’hagués hagut d’exiliar amb la seva família a França el 1937 li va donar l’oportunitat d’aprendre francès i “Tot aquell temps, és clar, volia dir coneixença de coses noves.”. Sarsanedas va anar a l’escola a Boissise-la-Bertrand, a París i finalment a Tolosa, on hi va començar el batxillerat, que va acabar al Liceu Francès de Barcelona, quan torna de França el 1942; i més tard, es llicencia en lletres a la Universitat de Tolosa. Retornat a Catalunya, reprèn l’activitat cultural catalana: va als Cercles de l’Institut Francès on assisteix a lectures de Riba, amb la traducció de Filoctet; i a la lectura de Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, que temps després el mateix Sarsanedas n’interpretaria l’Altíssim en la representació d’aquesta obra en el muntatge de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participa també en la redacció de la revista Ariel, on hi entra el 1947, per invitació de Joan Triadú. Un any després, obté un lloc de professor assistent a la Universitat de Glasgow, on acaba la seva obra més emblemàtica, Mites, un compendi de quinze narracions curtes sobre la condició humana.
Certificat d’admissió a la Facultat de Lletres de la Universitat de de Tolosa (Fons Jordi Sarsanedas, Documentació personal)]
Del retorn a Catalunya, Sarsanedas, a part de reprendre la seva implicació en l’activitat cultural, i segurament de manera anecdòtica, es va federar a la Federació Espanyola de Bàsquet, com ho demostra la llicència de jugador de 3ª categoria, de 1944, conservada al seu fons
Llicència de jugador de bàsquet (Fons Jordi Sarsanedas, Documentació personal)
En la trajectòria literària, va rebre nombrosos reconeixements. L’any 1952 va guanyar el premi de prosa de la Llibreria de les Galeries Laietanes, en ocasió de la Fira del Llibre de 1952. L’obra premiada va ser Contra la nit d’Oboixangó, i el jurat del premi, format per Maurici Serrahima, M. Aurèlia Capmany i Salvador Espriu, van valorar l’obra i l’autor per una narrativa amb domini del lèxic, elegant, amb ritme “que no deixa res a l’atzar, que treballa de debò, un universitari molt cultivat i sòlid i, per damunt de tot, un refinat, autèntic, refinat poeta”. El reconeixement de públic i crítica com a narrador li arribà amb l’obra Mites, Premi Víctor Català 1953. Quan el 1959 publica Plou i fa sol, Joan Fuster l’elogia en un article a la revista Destino en què el qualifica d’un narrador brillant i singular de la generació formada en la postguerra tot repassant la trajectòria narrativa des de Contra la nit d’Oboixangó, passant per Mites, El martell i arribant a Plou i fa sol. El 1954 rep el Premi de poesia Óssa Menor per La rambla de les flors, atorgat per un jurat format, entre altres, per Joan Teixidor, Josep Pedreira i Marià Manent. Com a traductor, va publicar en català J. D. Salinger i féu versions al francès de la poesia de Salvador Espriu. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que li és atorgat el 1994 és la culminació dels reconeixements. Pel que fa a la seva activitat com a promotor cultural, destaca la implicació en la discogràfica Edigsa. A l’Agrupació Dramàtica de Barcelona havia fet de professor d’ortofonia, i aquests coneixements els trasllada a la discogràfica amb l’impuls de discos d’interpretació de textos literaris.
Carta a Joan Oliver “Pere Quart” en què li parla de la tria de poemes per a un disc d’Edigsa (Fons Jordi Sarsanedas, Correspondència)
El llegat de Sarsanedas, doncs, és el testimoni del seu compromís amb la cultura avalat per una trajectòria vital i professional dedicada a la creació literària i a la difusió de la cultura catalana. En una entrevista del maig de 1981 a Televisió Espanyola, al programa Signes, definia el poema com un artefacte per enriquir la vida. La seva aportació a la cultura catalana s’hi podria equiparar: la implicació en diverses disciplines i àmbits suposaren un enriquiment pel panorama cultural. Posteriorment, en una altra entrevista, deia: “Exhaurir la memòria deu ser exhaurir-se en la memòria. Ara em pregunto: sóc soluble en la meva memòria, del tot soluble? Sóc alguna cosa més que la meva memòria?” Jordi Sarsanedas i la seva tasca ingent en tants àmbits no poden quedar dissolts en la memòria ni poden ser solubles en l’oblit. Preservar-ne el llegat és garantia de seguir fent de la seva tasca un artefacte per enriquir la vida de la cultura catalana.
Mercè Comas Lamarca
Servei d' Accés i Obtenció de Documents (SAIOD)
Bibliografia
Fons Jordi Sarsanedas Sarsanedas, Jordi / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya (bnc.cat)
Fuster, Joan, “Sarsanedas, narrador” dins la secció “Libros catalanes”, Destino, núm. 1153 (Setembre 1959), p. 29 [en línia: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1338814&posicion=29&presentacion=pagina®istrardownload=0 ] [consulta: 11/10/2024]
Nadal, Marta, “L’escriptura com a multiplicació de veritats” en: Lletra de canvi, núm. 30 1990, p. 25-32.
Televisió Espanyola, Signes, 13 de maig de 1981 [en línia: https://www.rtve.es/play/videos/arxiu-tve-catalunya/arxiu-tve-catalunya-signes-comic-gargallo-sarsanedas/5821116/] [consulta: 18/10/2024]
Comentaris