La Biblioteca de Catalunya disposa de dos espais en els quals s’organitzen exposicions temporals, la Sala gran d’exposicions i l’Espai Zero.

La sala gran d’exposicions es troba situada a peu pla, al pati interior de l’ Antic Hospital de la Santa Creu, i actualment s’hi organitzen dues exposicions anuals. L’Espai Zero es troba al vestíbul de la biblioteca, abans d’accedir a la Sala de lectura, i aquí les exposicions tenen una durada aproximada d’un mes i mig.

Quan es pensa la planificació de les exposicions, es busca que totes i cadascuna de les diferents seccions i unitats de la BC quedin representades.

L’objectiu principal de la BC amb el muntatge i gestió d’exposicions respon a un compromís fonamental, que és el de fer la màxima difusió del seu fons documental i cultural. Es tracta d’una oportunitat per posar en valor el nostre patrimoni. Donar a conèixer el fons patrimonial i difondre aquest material és tasca obligada de les institucions, ja què és  una eina educativa per a altres professionals i pel públic en general.

Des del Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació (SEPIC), la nostra tasca com a conservadors restauradors és equilibrar la necessitat de protegir el patrimoni documental, amb el desig de fer-lo accessible per a l'educació i la investigació.

En la creació i el muntatge de les exposicions hi participem molts professionals de diferents àmbits, i la coordinació entre nosaltres és molt important, per aquest motiu s’elabora un calendari per establir un ordre i organitzar els temps. Concebre una exposició des de la vessant interdisciplinària és fonamental per aconseguir bons resultats, s’ha de facilitar i afavorir el treball en equip.

Durant el procés és bàsica la supervisió dels comissaris com a responsables científics, són els encarregats de donar-li forma a l’exposició, són ells els que ideen el discurs argumental.

La Unitat de Digitalització de la BC digitalitza els documents o les parts dels documents que els comissaris informen que s'exposaran.

La dissenyadora del muntatge expositiu tindrà en compte el recorregut i les característiques de la sala, és l’encarregada de fer el disseny de les cartel·les, els panells i les banderoles, etc.

Les àrees de la BC encarregades de donar visibilitat i projecció a les exposicions són: l’Àrea de Tecnologia (ATI) i l’Àrea de Difusió.

L’ATI dissenya la web de l’exposició i la gravació d’un vídeo, que es penja al canal de Youtube de la BC. L’Àrea de Difusió coordina les tasques de preparació, disseny de la imatge gràfica, producció, muntatge i desmuntatge de les exposicions. Aquestes tasques es fan tant amb personal intern com amb serveis externs. També desenvolupen tasques relacionades amb la difusió de les exposicions.

El Taller de Restauració participa directament a les exposicions que es fan a la Sala gran. Sempre que ens ho demanen participem també activament en el muntatge de les exposicions que s’organitzen a L’Espai Zero, tot i que gairebé sempre són els propis responsables de les diferents Seccions i Unitats els que a més d’ocupar-se de dirigir-les s’encarreguen també del seu muntatge.

Des del Taller de Restauració s’ha fet formació del personal de la BC, compartint les pautes i coneixements bàsics sobre els materials, els suports i els sistemes expositius més adients per el muntatge i exhibició dels documents amb el màxim de seguretat i garanties per la correcta conservació dels documents.

La nostra tasca com a conservadors restauradors comença molt abans dels dies destinats pròpiament al muntatge de l’exposició. Hem d’estar presents des dels inicis del projecte, som els encarregats d’avaluar i determinar l’estat de conservació de les peces.

Estem presents en el moment de la prova de vitrines, en el qual es fa un simulacre de com s’exposaran les peces escollides pels comissaris, és el moment de fer un diagnòstic més exhaustiu de l’estat de conservació de les peces i prendre decisions. Som nosaltres, els conservadors restauradors, els responsables de decidir quines peces s’han d’intervenir en el Taller de Restauració abans de ser digitalitzades i exposades. Triem quines peces poden ser exposades amb garanties i quines no, descartant aquelles que, sota el criteri de màxim respecte per la seva integritat, es desestima la seva exhibició.

La conservació preventiva és el factor determinant en el muntatge d’exposicions, donat que en el cas de la BC, tant els objectes que s’exposen com els espais on s’exposa són patrimonials.

Els conservadors restauradors, des del punt de vista de la prevenció sempre hem de gestionar i evitar possibles riscos de deteriorament. Per aquest motiu, hem de considerar i tenir present en tot moment el compliment dels paràmetres correctes d’il·luminació, humitat relativa i temperatura, la correcta manipulació de les peces durant el muntatge i el compliment dels estàndards de qualitat dels materials utilitzats en la exhibició d’aquestes. És a dir, tots ells elements crítics que poden afectar l’ integritat a curt o llarg termini de les peces exposades i dels espais.

Una sala o espai expositiu és un lloc públic on conviuen objectes i visitants, per tant hem d’establir el control mediambiental tenint en compte aquestes dues premisses per tal d’aconseguir arribar als valors òptims d’humitat relativa i temperatura.

Els valors estandarditzats i establerts universalment d’humitat relativa han d’estar entre 50-55%, amb fluctuacions màximes de +/- 5% i entre 18-20ºC de temperatura amb una variació màxima de +/- 2ºC.

Aquestes condicions són les optimes i les que s’han de mantenir dins de la sala d’exposicions. El més important és evitar les oscil·lacions brusques que podrien causar tensions físiques i/o provocar processos químics i/o biològics de degradació en el material exposat.

Per controlar i fer el seguiment dels paràmetres d’humitat relativa i temperatura, la BC utilitza uns registradors de dades o sondes. Aquests aparells es col·loquen a l’interior de les vitrines, per recollir i poder fer el seguiment de les dades. Aquestes dades s’emmagatzemen al núvol i són consultables en qualsevol moment a partir d’una connexió a Internet.

El control lumínic es mesura amb luxímetres, es fonamental la limitació de la intensitat de la llum, en el cas del paper, pergamí i teixits, l’interval més adient és entre 50 i 200 lux. L’eliminació de la radiació UV (Ultraviolada) i la limitació del temps d’exposició a 50.000 lux h/any com a valor màxim, ja que els danys produïts per la llum són acumulatius i irreversibles.

Cada institució haurà de formular els seus propis estàndards d’il·luminació, humitat relativa i temperatura d’acord a les seves condicions particulars, tenint present les necessitats i les possibilitats de control de les condicions mediambientals.

Pel que fa al treball de construcció de suports secundaris, fabricació de cantoneres, faristols i cunyes, muntatge i subjecció de les peces, etc. els conservadors restauradors de la BC comptem amb un espai annex a la Sala gran d’exposicions temporals, on disposem de tot el material i les eines necessàries per aquestes tasques.

Pel muntatge i exhibició de les peces a les vitrines sempre interposem suports secundaris i proteccions fetes amb cartró de conservació, cartró ploma, cartolina i/o paper de pH neutre de diferents gramatges.

En el cas dels llibres, àlbums, quaderns, partitures, etc. per aconseguir la seva correcta i adequada obertura, utilitzem faristols de metacrilat estàndards i de diferents mides o fem ús del cartró ploma o del cartró corrugat per construir a mida els faristols i les cunyes. Per a aquestes últimes també utilitzem l’espuma de polietilè per fer-les.

Per subjectar i fixar en els suports secundaris i els faristols les pàgines dels llibres, els objectes tridimensionals o els documents plans com a cartes, mapes, dibuixos, gravats, etc. s’utilitza el tereftalat de polietilè, una pel·lícula de polièster transparent de diferents amplades en format cinta o cantonera.

Des del punt de vista de la conservació, hem de preservar la integritat del objectes exposats amb el màxim respecte, es per aquest motiu que els materials que utilitzem en el muntatge d’exposicions són física i químicament estables i lliures d’àcids.

Per concloure i com a reflexió final és important destacar que el muntatge d'exposicions, per tant, no és només una qüestió de disposició física d'objectes en un espai. Mostrar les peces de manera estètica no ha de ser l’únic objectiu en el muntatge d’exposicions, sinó que es tracta d’una pràctica que exigeix una comprensió profunda de la ciència de la conservació i un compromís amb la cura i la preservació del patrimoni cultural que s’exposa.

Emma Lucas

Taller de Restauració
Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació (SEPIC)

Bibliografia

- Fernández, Charo. Arechavala, Fernando. Múñoz-Campos, Paloma.  de Tapol, Benoit (2008). Conservación preventiva y procedimientos en EXPOSICIONES TEMPORALES. Grupo Español del IIC Fundación Duques de Soria, Madrid.

- Hernández Sanz, Jorge (2005). "Condiciones ambientales en exposiciones". Dins: Curso sobre Exposiciones temporales y conservación del Patrimonio

- García Fernández, Isabel (2005). "La Conservación preventiva y las exposiciones temporales. Normas y Condicionantes". Dins: Curso sobre Exposiciones temporales y conservación del Patrimonio