El 1974, l’Estat Espanyol entrava en la darrera etapa de la dictadura. Va ser un any de força convulsió amb vagues, protestes estudiantils i dures represàlies. Lògicament, la premsa diària i les revistes se’n feren ressò, amb una visió o altra, segons la seva tendència política. Però la societat començava a despertar i reclamava poder expressar-se i ser informada en llibertat. I si la informació aportava una mica d’humor en uns temps tan foscos i un futur tan incert, encara millor.

“El frente del humor crítico es posible por las quiebras socioculturales del franquismo, un tapón de poder sobre una sociedad cambiante, tapón que reprime cuanto puede, pero que debe ampliar progresivamente los espacios de tolerancia-que no de libertad-y uno de esos espacios era el humor, considerado políticamente menos peligroso que el lenguaje critico analítico o el lenguaje político de oposición.”^[i]

És en aquest context que el 4 de març de 1974, dos dies després de l’execució de l’anarquista català Salvador Puig Antich, començà a publicar-se a Barcelona Por Favor. Dirigida per Eduardo Arce, el seu impulsor va ser José Ilario, que havia estat editor de Barrabás i que posteriorment seria el primer editor de El Jueves.

Ilario engrescà en el projecte a Manuel Vázquez Montalbán i els dibuixants Perich i Forges que, des del consell de direcció, serien les veritables ànimes de la revista. El resultat va ser un ambiciós primer número amb un tiratge de 100.000 exemplars. La iniciativa fou tot un èxit i la revista s’esgotà als quioscs ràpidament. Poc després la mitjana d’exemplars s’estabilitzaria amb un tiratge d’entre 40.000 i 50.000.

A més dels autors ja mencionats, Por Favor va comptar al llarg dels seus 219 números amb una llista de grans col·laboradors com Josep Ramoneda, Joan Fuster, José Martín Gómez, Maruja Torres, Máximo o Juan Marsé, que n'era el cap de redacció, i dibuixants com el mateix Máximo, Cesc, José Luis Martín, Martín Morales, Guillén, Núria Pompeia o Chumy Chúmez, entre molts d’altres.

La revista, de periodicitat setmanal, contenia sobretot articles polítics i d’actualitat, però també de literatura, música i cinema. Els números s’il·lustraven amb acudits gràfics, alguns a doble pàgina. Les cobertes eren a color i la contracoberta incorporava un dibuix o il·lustració paròdia relacionada amb altres publicacions, còmics o personatges, la majoria signades per Guillén.

Tenia també diverses seccions: la de Vázquez Montalbán i Perich, Relación de hechos novedosos ocurridos en el Far-West que signaven com a Manolo Bill i Perich Bull. El mateix Perich col·laborava primer amb la secció Perich Match i posteriorment amb les inoblidables Noticias del 5º canal.

Núria Vilaplana i Buixons, amb el conegut pseudònim de Núria Pompeia, contribuïa amb la secció Nosotras las mujeres objeto-ras.

Amb Soledad Balaguer, que escrivia la columna Alicia en el país de las maravillas, van introduir el debat sobre el feminisme i les qüestions de gènere. Tractaven temes com els drets laborals de les dones, la despenalització de l’adulteri o l’ús dels mètodes anticonceptius.

Altres seccions destacades serien La ventana indiscreta de Maruja Torres, Señoras y señores de Juan Marsé que feia un retrat dels personatges masculins i femenins del moment o Diario Apócrifo de Máximo.

Com totes les publicacions que en un moment o altre de la història han qüestionat, criticat o satiritzat l’ordre establert, Por Favor, amb una tendència política clarament d’esquerres, va patir diverses multes, segrestos i suspensions.

La primera suspensió i la de més repercussió va ser de quatre mesos, amb el número 17 del 24 de juny de 1974.

Un cop acabada la suspensió, la revista tornava a publicar-se el 25 d’octubre i explicava a les pàgines 6 i 7 els motius d’aquesta. Els mesos anteriors, es va intentar contrarestar el càstig econòmic de les 250.000 pessetes de multa amb la publicació de l’alternativa Muchas gracias a partir d’agost de 1974. L’estratègia no va ser suficient i el retorn de Por Favor va venir acompanyat d’un augment del preu de 25 a 30 pessetes.

Des del número 25 (23 dic. 1974) i fins al núm. 137 (14 febr. 1977), incorporà a la capçalera el curiós personatge de P.F. Junior “el líder político de Por Favor” que es presentà en un pòster central en el número anterior i que sospitosament tenia cert aire a Vázquez Montalbán.

A partir del núm. 138 (21 febr. 1974) i fins el núm. 169 (26 set. 1977), P.F. Junior il·lustrà el text de l’editorial de cada número.

El febrer de 1975 s’inicià una col·lecció de llibres, Lo mejor dePor Favor. La col·lecció va ser anunciada com “el resumen más serio, completo y divertido de 1974”. Alguns dels seus títols més destacats serien: 1974: España se queda sola per Manolo V, el Empecinado i Jaime Perich,Forges en el oeste, o Cesc y el espíritu de los 365 días.

Por Favor, va ser publicada inicialment per Punch Ediciones. El setembre de 1975, l’editorial Garbo n'agafà el relleu. Encara hi hauria un tercer canvi d’editor i dos anys després, el setembre de 1977, Ediciones Cumbre s’encarregaria de la publicació.

El maig de 1978, amb el número 200, incorporà les seccions monogràfiques Cara i Culo, dedicades a mostrar el millor i el pitjor dels partits polítics, els sindicats, o de temes concrets com la televisió, el mundial de futbol, la premsa, etc.  

Amb el núm. 212 del 31 de juliol de 1978, Por Favor s’acomiadava dels seus lectors tot avisant, però, que no seria per massa temps.

Va tornar dos mesos i mig després, el 21 d’octubre del mateix any, amb el número 213 i un nou format de 34x29 cm. A la coberta, s’afegí al títol la paraula Nuevo. Aquesta etapa va ser dirigida per Josep Martí Gómez, Josep Ramoneda i Gin i contenia més articles i deixava de banda les vinyetes. Malauradament, l’invent de renovació no va acabar de funcionar i només aconseguí treure sis números. El número 219 de desembre de 1978, el títol va ser precedit per la paraula Último Por Favor.

Els dos darrers segles, la premsa i les revistes han jugat un paper molt important i han estat una font indiscutible de la nostra història recent. La informació escrita i gràfica, la crònica de l’esdeveniment, la crítica, la sàtira, l’aportació literària i artística, han quedat reflectides a les seves pàgines i ens han servit per a conèixer, estudiar o mirar d’entendre la política, la societat i la cultura de cada moment. Por Favor va ser un testimoni de les acaballes de la dictadura i el principi de la transició democràtica. De la por, la il·lusió, l’anhel de llibertat, la repressió, els problemes i l’esperança del tan esperat canvi polític. Destacà sempre per la seva qualitat, tant en l’edició com en els continguts, per la seva transgressió que li causà més d’un problema i especialment pel seu compromís amb la societat que li va tocar viure.

“... Por Favor es y será materia de estudio para los que quieran entender la dinámica que hizo posible la transición; imposible elegir entre una transición hacia la ruptura o hacia la reforma. Se impuso el reformismo y todo lo que nos pasa de ese reformismo arranca en unos tiempos en que ya son muchos los que desearían o la resurrección de Por Favor u otro Por Favor que tuviera la misma voluntad de forcejear con lo establecido, es decir, con lo política, cultural, sexual, estúpida, dietética, digestivamente correcto. “^[ii]

La Biblioteca de Catalunya conserva dues col·leccions de la revista gairebé completes. Les col·leccions es van incrementar els darrers anys amb els fons de Manuel Vázquez Montalbán i Alfons López.

Por favor. Barcelona : Cumbre, 1974-1978

La BC conserva també dibuixos originals de Cesc, Núria Pompeia, José Luís Martín o Guillén.

Caricatures originals publicades al setmanari Por favor - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Dibuixos originals dels acudits d'en Cesc publicats al setmanari Por favor - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Dibuixos originals per a la revista Por Favor i Vindicación feminista - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Dibuixos originals publicats al setmanari Por favor - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Maqueta de les tires còmiques La represión sexual per a la revista Por Favor - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Vinyeta original per a la revista Por Favor - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Es poden consultar alguns dels llibres de la col·lecció Lo mejor de Por Favor:

1974: España se queda sola - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Forges en el oeste - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

Cesc y el espíritu de los 365 días - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

BIBLIOGRAFIA

Por Favor: una historia de la Transición. Prólogo de Manuel Vázquez Montalbán; epílogo de Josep Fontana; [textos y edición al cuidado de Jaume Claret]. Barcelona: Crítica, 2000

Por Favor | Humoristan. Museo digital de 150 años de humor gráfico

Por Favor - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)

POR FAVOR (1974, PUNCH / GARBO / CUMBRE) - Tebeosfera

En la Prensa de Aquel Día: Revista POR FAVOR (1974-1978) (periodicosregalo.blogspot.com)

AC - Colectivo de Autoras de Cómic : Nuria y la revista 'Por Favor'. Por Gerardo Vilches (asociacionautoras.blogspot.com)

'Por Favor', una revista de humor entre el Tardofranquismo y la Transición - Cultur Plaza (valenciaplaza.com)

De memòria - La revista "Por favor" - 3Cat (ccma.cat) (a partir del minut 20)

Les fitxes d’alguns dels seus col·laboradors es poden consultar al portal Fons de la Il·lustració i el còmic de la BC:

Il·lustració i còmic (bnc.cat)

Pepa Bagaria
Hemeroteca

-------------------------------------------------------

[i]Por Favor: una historia de la Transición. Prólogo de Manuel Vázquez Montalbán; epílogo de Josep Fontana; [textos y edición al cuidado de Jaume Claret]. Barcelona: Crítica, 2000. P. 10, del pròleg de Manuel Vázquez Montalbán

[ii]Por Favor: una historia de la Transición. Prólogo de Manuel Vázquez Montalbán; epílogo de Josep Fontana; [textos y edición al cuidado de Jaume Claret]. Barcelona: Crítica, 2000. P. 19, del pròleg de Manuel Vázquez Montalbán