Al febrer de 1947 s’anunciava la creació d’aquest premi ideat per Josep Janés, destinat a autors de qualsevol nacionalitat que escrivissin la seva primera novel·la inèdita en qualsevol de les llengües de l’estat espanyol. La dotació era de 25.000 pessetes i un Premi d’Honor dotat amb 10.000 pessetes a un autor nacional si el primer premiat era estranger. S’establia també que el jurat tingués un secretari perpetu i que estigués format per escriptors de diversos països. El veredicte de la primera edició s’anunciava que es faria públic el dia de Pasqua de Resurrecció de 1948. El jurat es va reunir a casa d’Eugeni d’Ors. El primer guardonat va ser l’escriptor uruguaià Rodolfo Lucio Fonseca per Turris Eburnea, i Francisco González Ledesma amb Sombras viejas i Màrius Gifreda amb Sis o set sirenes van ser premiats amb el segon premi. Altres guanyadors van ser Juan Antonio Espinosa amb l'obra Zubeldía : el libro de los siete mares el 1949, Antonio Rabinad amb La noche de Juan Doriac, l'any 1951, l’última edició d’aquest premi.