Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893- Barcelona, 1970) va ser pintor. Fill de l'esportista Josep de Togores i Muntades. El 1906 es va quedar sord a causa d'una meningitis. Va ser deixeble de Joan Llaverias i Fèlix Mestres. Va visitar París i Brussel·les. Va exposar a l'Exposició Universal de Brussel·les El boig de Cerdanyola, uns anys després va exposar a la sala de La Publicidad de Barcelona. S'integrà un breu període de temps a l'agrupació Courbet, ja que després s'instal·larà a París, on establí contactes amb Max Jacob o Pascin, entre d'altres.
El 1921 signarà contracte amb el marxant Kahnweiler. Exposarà a Berlín, a Barcelona i a Madrid, amb gran èxit. El 1931 tornarà a Barcelona definitivament sota la protecció de Cambó, i seguirà exposant a Catalunya. Esdevindrà un autor avantguardista experimental força personal, amb influència de Cézanne, i defensor teòric i pràctic de l'academicisme realista.
Togores al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía