Casacuberta, Josep Maria de, 1897-1985
(Actualització 08/10/2024)
Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 1897-1985). Editor i filòleg. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, amplià els seus estudis a l’estranger. El 1921 se li confià la direcció de la recent creada Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1924 fundà l’editorial Barcino, com a eina de divulgació i normalització de la cultura catalana, i en resposta a l’actitud anticatalana de la dictadura de Primo de Rivera. I ho féu amb l’ajut de col·leccions tan emblemàtiques com Els nostres clàssics o la Col·lecció popular Barcino.
Obligat, després de la Guerra Civil espanyola, a suspendre temporalment la publicació de llibres, s’abocà a l’estudi de la Renaixença i, sobretot, de la figura de Jacint Verdaguer del qual n’esdevingué un expert de prestigi i a qui dedicà la col·lecció Biblioteca Verdagueriana.
A partir de 1947, i de forma progressiva, reprengué l’edició de les principals col·leccions, n’endegà de noves i en deixà de publicar d’altres. Durant els anys cinquanta i principi dels seixanta, l’activitat de Barcino experimentà una certa embranzida, amb nous títols i noves col·leccions, tot i que amb dificultats per raó, entre d’altres, de l’esforç econòmic que suposava tirar endavant. El 1972, l’aleshores Fundació Carulla-Font es féu càrrec de la gestió econòmica i administrativa de l’editorial, permetent que Casacuberta es dediqués tan sols a la direcció literària, fins a la seva mort esdevinguda el 1985.
Casacuberta, romanista de sòlida formació, expert verdaguerià i excel·lent medievalista, representà l’editor que no es limita tan sols a invertir el capital, sinó que vetlla perquè el llibre s’editi amb el màxim rigor i perfecció possibles. Deixà de banda el que hauria pogut ser el desenvolupament de la seva pròpia producció intel·lectual en favor de la divulgació i el coneixement de la d’altri. Per a la tasca editorial al capdavant de Barcino, comptà sempre amb l’ajut de la seva dona, Dolors Hostalrich, bibliotecària provinent d’una família benestant i propera a cercles intel·lectuals.
Josep Maria de Casacuberta rebé el Premi d’Honor Jaume I (1979), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1981), i la Creu de Sant Jordi (1982).
Fons Josep Maria de Casacuberta a la Biblioteca de Catalunya
Fons verdaguerià de Josep Maria de Casacuberta i Joan Torrent a la Biblioteca de Catalunya
