Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 1846-Vic, 1916). Escriptor i eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Barcelona i de Vic, i es doctorà en Dret civil i canònic per la Universitat de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1871 a Girona, exercí una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona: capellà a diverses cases religioses, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, president de la Secció de Propaganda religiosa de la Unió Catalanista, fundador de la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà una gran quantitat d’obres religioses en català, i, entre elles, La tradició catalana, que reflecteix el seu pensament i fou considerada cabdal per als catòlics catalans de l’època. El 1899 fou nomenat bisbe de Vic. Destaquen les seves pastorals i la seva influència en el moviment de renovació cristiana de Catalunya durant la primera meitat del segle XX.
El seu fons personal es troba a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. També es conserva alguna documentació a la Biblioteca de Catalunya.