Salvat-Papasseit, Joan, 1894-1924
(Actualització 08/10/2024)
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Poeta d’influències avantguardistes alhora que tradicionals, i autor d’articles i manifestos de caire polític i social. D’origen social humil i formació autodidacta, fou un gran defensor de la classe obrera. Inspirat per l’anarquisme polític, publicà els seus primers escrits entre 1914 i 1916 en capçaleres revolucionàries com ara Justicia social o Sabadell federal, emprant el pseudònim de Gorkiano. El 1917, fundà la revista Un enemic del poble amb el subtítol fulla de subversió espiritual; el 1918, la revista avantguardista Arc-voltaic; i, el 1921, la revista postavantguardista Proa, on s’alternaven textos nacionalistes amb poesies.
El 1918, publicà el seu primer llibre, Humo de fábrica, un recull d’articles de caire polític, amb pròleg d’Àngel Samblancat. Decantat finalment pel vessant poètic i influenciat pels corrents avantguardistes, publicà, el 1919, Poemes en ondes hertzianes. En el seu segon recull de poemes, L’irradiador del port, i les gavines (1921) introduí formes populars provinents del romanticisme. El 1922, aparegueren Les conspiracions i La gesta dels estels i, un any després, El poema de la rosa als llavis, amb composicions de temàtica amorosa. Malalt de tuberculosi, i després d’haver passat per diversos sanatoris, morí el 1924. L’angoixa davant la proximitat de la mort quedà reflectida en la seva obra pòstuma, Óssa menor, apareguda el 1925.
Entre els anys vint i trenta, el músic i compositor Eduard Toldrà fou el primer a musicar alguns dels seus poemes. Però la figura del poeta es popularitzà, sobretot, a partir dels anys seixanta, després de dècades en què la seva obra fou poc coneguda, gràcies a les composicions musicals i recitacions, entre d’altres, d’autors de la Nova Cançó.
A la Biblioteca de Catalunya es conserva correspondència del poeta i documentació familiar del seu germà Miquel.
