Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 1881-Lausana, 1963). Arquitecte, assagista, poeta i historiador i crític d’art. Llicenciat en Lletres i Arquitectura. Fou membre del Centre Escolar Catalanista i féu amistat amb Joan Maragall. Entre d’altres publicacions, col·laborà a La Renaixença, Pèl i ploma (on publicà els seus primers poemes), La veu de Catalunya i La Vanguardia.
Fou un gran activista cultural que col·laborà en l’organització del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en l’Exposició Internacional de Belles Arts; en la creació de la Biblioteca de Catalunya (impulsà l’adquisició del fons bibliogràfic de Marià Aguiló, nucli de la futura Biblioteca), l’Institut d’Estudis Catalans o el Museu d’Art de Barcelona (l’actual MNAC). Aconseguí donar ressò internacional a la defensa i recuperació de l’art romànic català. Treballà a Itàlia, el Regne Unit, Canadà i els Estats Units. Treballà com a assessor de la Societat de Nacions per a qüestions culturals.
La seva obra més coneguda fou Summa artis, una història general de l’art de la qual Pijoan redactà els setze primers volums. Altres obres foren Les pintures murals catalanes (1907), El meu don Joan Maragall (1927) o Les pintures murals romàniques de Catalunya (1948).