José Agustín Goytisolo Gay (Barcelona, 1928-1999). Poeta català en llengua castellana, germà dels també escriptors Juan i Luis Goytisolo.
La seva obra es caracteritza per tractar el realisme social, amb el context de la seva època, la guerra civil, la postguerra i una poesia que aspirava a formar un nou humanisme. Va formar part de la Generació del 50, juntament amb Juan Marsé, Antonio Gamoneda i Gabriel Ferrater, entre d’altres. Entre les seves obres destaquen: El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Algo sucede (1968), Los pasos del cazador (1980), Palabras para Julia y otras canciones (1980), Como los trenes de la noche (1994), etc.
Fou guardonat amb el Premi Adonais (1954), el 1956 amb el Premi Boscán per Salvemos al viento, i el 1959 amb el Premi Ausiàs March amb Claridad. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia castellana per La noche le es propicia. Es va especialitzar en traducció de poesia italiana, i va treballar autors com Cesare Pavese i Pier Paolo Pasolini, però també va destacar en la traducció de poetes catalans com Salvador Espriu i Pere Quart. El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
Des del 27 de febrer de 2002 la Universitat Autònoma de Barcelona acull els fons documentals del poeta a la Biblioteca d'Humanitats. El llegat inclou manuscrits, correspondència, arxiu fotogràfic i textos impresos.
Fons personal José Agustín Goytisolo a la Universitat Autònoma de Barcelona