Octavi Fullat i Genís (Tarragona, 1928-) filòsof català i sacerdot escolapi. El seu catolicisme és obert, es fonamenta en un pensament que inclou elements marxistes i freudians. Entre 1989 i 1993 va ser President del Consell de Catalunya i
President del Consell Escolar de Catalunya (1989-93), i el 1995 fou nombrat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Li van atorgar la Creu De Sant Jordi el 1994 i el Premi Jaume Vicens Vives el 1998.
La seva especialització generalment ha estat la filosofia de l’educació amb obres com: L’home i Déu (1961), La moral atea d’Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1978), Viatge inacabat (1990), Antropología filosófica de la educación (1997), Pedagogía existencialista y postmoderna (2002), L’autèntic origen dels europeus (2004) i les memòries; La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008).