Cambó, Francesc, 1876-1947
(Actualització 08/10/2024)
Francesc Cambó i Batlle (Verges, 1876-Buenos Aires, 1947). Polític, advocat, financer, col·leccionista i mecenes. Es llicencià en Filosofia i Lletres i en Dret a Barcelona on es féu soci del Centre Escolar Catalanista, entitat vinculada a la Lliga de Catalunya, i del qual en fou president el 1895. Amb Prat de la Riba i Verdaguer i Callís, fundà el Centre Nacional Català que, posteriorment, es fusionà amb el Partido Regionalista per fundar la Lliga Regionalista. Entre d’altres càrrecs, fou regidor de Barcelona, diputat per Barcelona i ministre en dos governs espanyols. Passà la Guerra Civil a l’estranger: París, Suïssa, Estats Units i Argentina on morí el 1947.
En la seva activitat com a mecenes, destaca la creació de la Fundació Bernat Metge, la Fundació Bíblica Catalana i la Fundació Cambó (a París), i el finançament d’obres com ara la Història de Catalunya de Ferran Soldevila o el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra. Llegà part de la seva col·lecció de pintura a la ciutat de Barcelona, avui dia al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La seva obra escrita inclou nombrosos llibres i articles de premsa. Col·laborà a La veu de Catalunya, on arribà a encarregar-se de la secció de política estrangera. Actuació regionalista (1915), Entorn del feixisme italià (1924) o España, Cataluña y la Nueva Constitución (1929) són alguns dels seus textos sobre temes de l’actualitat política de l’època. El conjunt de la seva obra escrita es troba gairebé tota recollida en els vuit volums que l’editorial Alpha publicà amb les seves memòries, articles, discursos, conferències, etc.
Fons Cambó al Centre d’Études Catalanes a l’Université Paris-Sorbonne
