Antoni Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014) obtingué el títol de llicenciat en filologia romànica l'any 1943. Fou catedràtic de Gramàtica històrica de la llengua espanyola (1948-1977) i de Gramàtica històrica catalana (1977-1986) a la Universitat de Barcelona, d'on fou rector entre 1978 i 1986.
És un acadèmic àmpliament reconegut. Membre d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes entre 1973 i 1976. El 2003 fou reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El seu arxiu i biblioteca es conserven a la Biblioteca de Catalunya.