Prefaci a la Segona Edició
En debatre els principis que inspiren la tasca de preservació del so i després en discutir, codificar i documentar les pràctiques que els professionals d’arxius de so utilitzem i recomanem, s’identifiquen necessàriament els punts forts i els punts febles del nostre ofici. El 2004, quan es va completar i imprimir la primera versió/edició del document TC-04, Directrius per a la producció i preservació d'objectes d'àudio digital, els membres del comitè tècnic de IASA donàvem per segur que (tot i la nostra satisfacció amb aquella publicació) caldria fer-ne una segona edició per a abordar els àmbits que sabíem que calia millorar. En quatre anys hem crescut com a comitè; hem ampliat els nostres coneixements i la nostra experiència en moltes àrees i hem ajudat a desenvolupar normes i sistemes per a implementar tasques i pràctiques sostenibles de preservació. Aquesta segona edició n'és la beneficiària i conté la majoria d’informació vital en el camp –en canvi constant- de la preservació sostenible del so amb mitjans digitals.
Tot i que hem incorporat molta informació nova i hem refinat alguns dels capítols fonamentals, l'assessorament donat en aquesta segona edició no s'oposa pas al presentat en la primera. La IASA-TC 04, Directrius per a la producció i preservació d'objectes d'àudio digital, es basa en la publicació IASA-TC 03, La salvaguarda del patrimoni d'àudio: ètica, principis i estratègia de preservació. El 2006 es va publicar una versió revisada del TC 03, tenint en compte nous avenços en l'arxivament d'àudio digital, i del paper molt més pràctic del TC 04.
El document TC 03 2006 es concentra en els principis i reemplaça les versions anteriors, mentre que les Directrius del TC 04 són la realització pràctica dels principis del TC 03.
Les principals modificacions en aquesta segona edició del TC 04 es poden trobar en els capítols relacionats amb als dipòsits i arquitectures digitals. El capítol 3, Metadades s'ha ampliat considerablement i proporciona assessorament important i detallat sobre els mètodes per a la gestió de dades i metadades amb finalitats de conservació, canvi de format, anàlisi, descobriment i ús. El capítol abasta molt dins d'aquesta àrea temàtica, des d’esquemes fins a estructures per a la gestió i l'intercanvi de continguts, i considera els principals blocs de construcció de diccionaris de dades: esquemes, ontologies i codificacions. El complement d'aquesta secció és el capítol 4, Identificadors únics i persistents, que proporciona orientació sobre identificacions i numeracions de fitxers i obres digitals.
Hi ha una nova secció inclosa com a capítol 6, Formats de destinació i sistemes per a la preservació, que s'estructura al voltant de les categories funcionals identificades en el model de referència del Sistema Obert d’Arxivament d’Informació (Open Archival Information System, OAIS): ingrés, emmagatzematge d'arxius, planificació de preservació, administració i gestió de dades, i accés. Cadascuna de les seccions següents tracta de cada àrea temàtica. L'ús d'aquest model conceptual en l'organització d'aquest llibre té dues conseqüències importants: en primer lloc, fa servir les mateixes categories funcionals de disseny arquitectònic dels sistemes importants de dipòsit i gestió de dades, fet que significa que té rellevància en el món real; i en segon lloc, la identificació dels components abstractes individuals d'una estratègia de preservació digital permet a l'arxiver prendre decisions sobre les diferents parts del procés, en lloc d'intentar resoldre i posar en pràctica el conjunt monolític. El capítol 9, Col·laboracions, planificació de projectes i recursos, és completament nou i proporciona assessorament sobre les qüestions que cal considerar si el gestor d’una col·lecció decideix externalitzar tots o part dels processos involucrats en la preservació de les col·leccions d'àudio.
El capítol 7, Opcions a petita escala per a sistemes d'emmagatzematge digital, tracta de com es pot construir un sistema de gestió digital de baix cost que, encara que sigui d’abast limitat, adopti malgrat tot els principis i mesures de qualitat esmentats en el capítol 6.
El capítol 8 revisa els riscos associats amb l'emmagatzematge de discs òptics i fa recomanacions per a gestionar-los; suggereix que per a la gestió de continguts digitals a llarg termini pot ser més útil l'assessorament en els capítols 6 i 7.
El capítol 5, Extracció de senyal de suports originals, va ser un dels elements més pràctics i documentats de la primera edició, i segueix essent una font de coneixements pràctics i d’informació sobre normes i consells. Com a part del procés de revisió, s'han refinat els capítols sobre l'extracció de senyal i s’hi han afegit consells particularment útils. S’hi ha afegit la secció 5.7, Tecnologies d’enregistrament de camp i propostes d'emmagatzematge, que aborda la qüestió de com es pot crear un enregistrament de so de camp amb contingut destinat a l'emmagatzematge a llarg termini.
El capítol 2, Principis digitals bàsics, adopta les mateixes normes expressades en l'edició anterior. Hi ha, però, més detalls explicatius, i la informació tècnica, en particular pel que fa als processos de conversió digital, es presenta en un llenguatge més precís i estandarditzat.
TC 04 representa un esforç i un compromís considerables per part del Comitè Tècnic de la IASA, no només per part d’aquells que van crear el text original, sinó també per part dels qui van revisar i analitzar els capítols fins a arribar a una explicació satisfactòria. Als meus amics i col·legues del Comitè tècnic els presento el meu respecte pel seus detallats coneixements, i gratitud per la seva generositat en compartir-los. La qualitat d'aquesta nova edició és un testimoni de la seva experiència.
Kevin Bradley, editor
Novembre de 2008
__________________________________________________________________
<--Informació sobre la publicació SUMARI Introducció a la primera edició-->