7.3 Descripció del sistema
7.3.1.1 En la secció 6.1.4 Aspectes pràctics de les estratègies de protecció de dades es debat la necessitat d'abordar les categories funcionals definides en el model de referència del sistema OAIS (OAIS, ISO 14721:2003). Aquest marc de referència és crític en el desenvolupament de sistemes d'emmagatzematge digital amb intercanvi interoperable de contingut, de manera que s'ha d'aplicar de la mateixa manera per a col·leccions tant de grans dimensions com menors. La següent secció, enfocada a sistemes a petita escala, adopta el principals components funcionals del model de referència OAIS com a guia en l'anàlisi de les solucions de programari disponibles i en la proposta de recomanacions per a un necessari desenvolupament. Aquests components són l’ingrés, l’accés, l’administració, la gestió de dades, la planificació de la preservació i l’emmagatzematge en arxiu.
7.3.1.2 El sistema descrit es basa en algun tipus de programari de repositori per a la gestió del contingut, almenys un conjunt mínim de metadades, a més de maquinari, i finalment algunes recomanacions sobre opcions manuals de gestió de la integritat de les dades. La secció de maquinari descriu dues situacions en les quals implementar sistemes d'emmagatzematge a petita escala: la primera, quan un sol operari digitalitza contingut a través d'un sol dispositiu d'emmagatzematge; la segona, quan més d'un operador ha d‘accedir al sistema d'emmagatzematge. Qualsevol de les dues opcions assumeix el compliment de tots els punts esmentats en aquest document, incloent-hi la disponibilitat de conversors A/D, targetes de so, estacions digitals de treball (DAWs) i equips de reproducció d'acord amb especificacions.
7.3.1.3 La informació que segueix descriu sistemes i programari que permetin a una institució o col·lecció exercir autònomament el conjunt de tasques necessàries per a la gestió de fons de petita dimensió. Convé subratllar que les opcions que es descriuen a continuació no han de ser dutes a terme per una institució en solitari. Poden buscar aliats i proveïdors comercials que puguin ajudar en alguna o totes les tasques que es descriuen. És igualment important recordar que la suma de totes aquestes tasques conformen el paquet complet de preservació i arxiu (PAI/AIP) i algú les ha de dura a terme ja sigui mitjançant una gestió local o distribuïda.
7.3.2 Programari de repositori
7.3.2.1 Un programari de repositori ben dissenyat inclourà un cert nombre de les funcions identificades a OAIS. Hi ha tant proveïdors comercials de programari com de codi obert. L'avantatge del programari comercial és que s'espera del proveïdor el compromís de fer funcionar el sistema. Cal esperar, però, contínues despeses i el perill de quedar encasellat en un sistema propietari, dependent del fabricant, del qual és difícil escapar. Els principals avantatges del programari de codi obert són la gratuïtat i que els desenvolupadors adopten estàndards i marcs oberts que permeten l'extracció o migració de contingut en el cas d'actualitzacions futures. El seu desavantatge és que, malgrat disposar de l'ajut de les comunitats de codi obert, la responsabilitat final del manteniment recau en l'usuari. No obstant això, es poden trobar proveïdors comercials que ofereixin assistència tècnica sobre solucions de codi obert.
7.3.2.2 La majoria d'aquests sistemes de programari per a repositoris permetran les tasques identificades en l'accés, l'administració, la gestió de dades i certs aspectes de l’ingrés. En el moment de l'escriptura d'aquest document, els programaris habituals no acostumen a tenir en compte la planificació de la preservació i l'emmagatzematge en arxiu. La primera, perquè sovint és molt tecnològica o específica d'un format, i el segon per la seva dependència del maquinari associat. Aquestes dues tasques es discuteixen a part en les seccions següents.
7.3.2.3 Es descriuen aquí breument dues solucions de programari de codi obert. Cal recordar que el programari està en constant desenvolupament, i les al·legacions i observacions formulades a continuació hauran de ser confrontades amb els darrers desenvolupaments dels proveïdors de programari. Les solucions descrites són DSpace i FEDORA.
7.3.2.4 La plataforma DSpace és un repositori molt popular àmpliament adoptat en els àmbits de la recerca i l'educació superior. El seu coneixement i ús entre museus i sectors del patrimoni cultural és encara limitat, tot i que creixent. Una de les raons de la popularitat de DSpace és que és relativament fàcil d’instal·lar i mantenir, i que té una interfície d'usuari ja configurada, que integra les funcions de gestió de dades i accés dins de l'arquitectura del sistema. DSpace gaudeix d'una important comunitat internacional de desenvolupament que aporta assistència i afegeix constantment noves característiques.
7.3.2.5 Un dels punts forts de DSpace és seu conjunt de funcions integrades, que permet als usuaris institucionals la ràpida posada en marxa del repositori, començar a afegir nous ítems a la col·lecció. No obstant això, aquesta fortalesa és també una de les seves debilitats, ja que ha convertit DSpace en una aplicació de programari monolítica, amb codi base complex, que introdueix potencials limitacions d’escalabilitat i capacitat per a repositoris institucionals de grans dimensions. Això no comporta grans problemes per col·leccions petites o mitjanes i probablement no és inconvenient per a la col·lecció d'àudio digital. DSpace utilitza actualment una versió de l'esquema Dublin Core basada en el Dublin Core Libraries Working Group Application Profile (LAP).
7.3.2.6 FEDORA (Flexible Extensible Digital Object and Repository Architecture o arquitectura de repositori flexible i extensible per a objectes digitals) és un sistema de repositori de popularitat creixent dissenyat com a arquitectura de programari base sobre la qual es pot construir una ampli ventall de serveis de repositori, inclosos els serveis de preservació. En comparació amb la ràpida adopció de DSpace, FEDORA ha anat guanyant adeptes de manera més gradual perquè no disposa d'una interfície dedicada d'usuari i un servei d'accés immediat (o en la seva expressió anglesa, out-of-the-box). Hi ha un bon nombre de proveïdors, tant en l'àmbit comercial com de codi obert, que ofereixen interfícies basades en entorn web per a FEDORA.
7.3.2.7 Els principals actius de FEDORA són la seva flexibilitat i arquitectura escalable. L'experiència recollida d'institucions que han adoptat FEDORA confirmen la seva escalabilitat i capacitat amb grans col·leccions, a més de la seva flexibilitat per emmagatzemar múltiples tipus d'ítems digitals juntament amb les seves complexes interrelacions. Hi ha poques limitacions a les característiques que pot assumir FEDORA, al mateix temps que manté la interoperabilitat amb altres aplicacions de programari i sistemes. Pot configurar-se per a acceptar pràcticament qualsevol dels perfils de metadades, a través de les capacitats d'ingrés que METS ofereix. El principal escull de FEDORA és l'alt nivell d'experiència en enginyeria de programari necessari per a contribuir al seu desenvolupament de base, a més a més de no oferir una instal·lació i implementació immediates, out-of-the-box (Bradley, Lei and Blackall, 2007).
7.3.2.8 S'han desenvolupat eines per a la migració de continguts des de DSpace a FEDORA i viceversa que en teoria garanteixen la compatibilitat i permeten la compartició de dades i fluxos de treball (vegeu http://www.apsr.edu.au/currentprojects/index.htm).1
1 Recentment DSpace i FEDORA han unit esforços amb la creació de DURASPACE, http://www.duraspace.org. (n. dels t.)
_____________________________