6.3.17 Emmagatzematge únic sobre disc dur
6.3.17.1 Els RAID es poden escalar (fer créixer modularment) dins dels límits del sistema. No obstant això, els discs durs es poden escalar de manera indefinida simplement mitjançant l’addició de més unitats. Des de la introducció de l'IBM 3340 la capacitat d'emmagatzematge dels discs durs s'ha incrementat ràpidament, de forma gairebé exponencial, mentre es reduïen els costos. Aquests canvis, units a l'increment de la fiabilitat, han conduït a suggerir la possibilitat d'usar discs durs tant per a l'emmagatzematge principal com per al secundari (còpia de seguretat). Poden citar-se tres dificultats associades a aquesta proposta. En primer lloc, la vida útil d'un disc dur s’aproxima en termes de temps d'ús, és a dir, nombre d'hores operatives. No existeix un test sobre l’esperança de vida d'un disc dur rarament emprat. En segon lloc, la bona pràctica de distribuir les dades entre diferents mitjans distribueix també el risc d'errors: la proposta, doncs, ha de ser considerada amb molta cautela d’acord amb aquesta experiència. En tercer i últim lloc, no hi ha manera de monitoritzar l'estat d'un disc dur en la seva prestatgeria sense posar-lo abans en marxa (encendre la seva font d'alimentació) a intervals regulars, comprometent així els avantatges de mantenir el disc apagat (vegeu la secció que segueix, 6.3.20, Monitoratge de discs durs). Els suports múltiples (combinant, per exemple, cinta i disc dur) continuen essent l'opció preferida. Convé implementar l’emmagatzematge en discs durs dins d'un sistema integrat.
_____________________________