5.5.4 Equips de reproducció
5.5.4.1 Cada equip reproductor ha de complir amb tots els paràmetres específics d'un format determinat. Els formats digitals de cinta acostumen a ser específics, amb només un o dos fabricants d'equipament adequats. És preferible emprar equipament d'última generació, però certs formats digitals antics o obsolets forcen l’opció d’obtenir equipament de segona mà.
5.5.4.2 L'alta densitat d’enregistrament del sistema R-DAT (Rotary Head Digital Audio Tape) ha esperonat el seu desenvolupament per a altres aplicacions més enllà de l’enregistrament digital d'àudio. El format DDS (Digital Data Storage), basat en la tecnologia del DAT, va ser desenvolupat per Hewlett-Packard i Sony el 1989 com a sistema d'emmagatzematge de dades informàtiques. Les millores constants en la integritat de dades del sistema bàsic donà lloc a desenvolupaments que permeten l'extracció de senyal d'àudio de les cassets digitals DAT. Hi ha diversos tipus de programes disponibles que permeten l'extracció de l'àudio en forma de fitxers separats d’acord amb els codis d’identificació de la cinta (ID). Certs programes desenvolupats especialment per a l’extracció de dades també són capaços de generar fitxers de metadades per a cada pista, com per exemple les posicions dels codis d’inici i final, durada, mida del fitxer, codi de temps, propietats d'àudio, etc. A més, el format DDS permet doblar la velocitat de captura del material d'àudio.
5.5.4.3 No obstant això, aquests sistemes encara no han resolt certes qüestions importants com són les incompatibilitats de format (per exemple, els diferents modes de llarga durada, enregistraments d'alta resolució, extraccions del codi de temps, etc.), el control adequat d'integritat de dades, la gestió de la preèmfasi i especialment tot el referent a qualsevol problema mecànic o de seguiment. Tots aquests problemes necessiten, per tant, un tractament individual.
____________________________