5.5.2 Selecció de la millor còpia
5.5.2.1 A diferència de les còpies analògiques d’enregistrament de so, que donen com a resultat inevitable una pèrdua de qualitat a causa de la pèrdua generacional, els diferents processos de còpia dels enregistraments digitals poden tenir resultats que van des de còpies degradades a causa de processos de remostreig o de conversions entre diferents estàndards, a "clons" idèntics, que es poden considerar fins i tot millors (a causa de la correcció d'errors) que l’original mateix. En l'elecció de la millor còpia d’origen cal fer atenció als estàndards d'àudio, com ara la freqüència de mostreig i el nombre de bits per mostra (nivell de quantificació), així com altres especificacions com ara les metadades integrades. A més a més, la qualitat de les dades en les còpies emmagatzemades es pot haver degradat amb el temps i caldrà potser confirmar-la amb mesures objectives. Com a regla general, s’ha d’escollir la còpia d'origen que produeixi una reproducció sense errors o si més no amb els mínims errors possibles.
5.5.2.2 Enregistraments únics. Els materials originals com ara sessions multipista, enregistraments de camp, cintes d’enregistrament de continuïtat, enregistraments domèstics, so per a cinema o vídeo o cintes mestres, poden incloure totalment o parcialment contingut únic. El material sense editar pot ser més o menys útil que el producte final editat en funció de la finalitat del material arxivat. Cal prendre decisions de preservació per assegurar que s’ha seleccionat el material més adequat o la còpia més completa. Els enregistraments realment únics no ofereixen cap altra opció per a l’arxiver. Si el contingut existeix només en un exemplar únic d’una col·lecció concreta, val la pena considerar la possible existència de còpies alternatives en altres llocs. És possible estalviar temps i problemes si hi ha altres exemplars que estiguin en més bones condicions, o en un format més convenient.
5.5.2.3 Enregistraments en diverses còpies. Els principis de preservació indiquen que, idealment, una còpia perfecta d’una cinta digital és un registre clònic dels continguts i les metadades associats al document digital original. Qualsevol còpia digital que compleixi aquest requisit és una font vàlida per a la migració de les dades a nous sistemes de preservació digital.
5.5.2.4 En realitat, però, els efectes associats a la conversió entre estàndards (remostreig, ocultació d'errors o interpolació25) poden comportar una pèrdua de dades o distorsió en les còpies, i el deteriorament al llarg del temps degrada la qualitat dels enregistraments originals i de les còpies posteriors. Per tant, els resultats de la còpia poden variar en funció del material d'origen. El cost també pot variar en funció del format físic o condició d’aquest material d'origen.
5.5.2.5 Per determinar la millor còpia d’origen cal considerar les normes d'enregistrament utilitzades per a crear còpies, la qualitat dels equips i processos utilitzats i la condició física i qualitat actual de les dades de les còpies disponibles. L'ideal seria que aquesta informació es trobés documentada i a l’abast. Si no és el cas, les decisions s'han de basar en la valoració del propòsit i la història de les diverses còpies disponibles.
5.5.2.6 Duplicats en formats similars. El millor material d'origen en aquest cas serà la còpia amb la millor qualitat de dades. La primera opció sol ser la còpia digital no alterada més recent. Les generacions anteriors de còpies digitals no alterades poden representar una alternativa si les còpies més recents no són adequades a causa del deteriorament o d’un procés de còpia deficient.
5.5.2.7 Còpies en formats o estàndards diferents. Els processos de producció o preservació poden donar lloc a diverses còpies en diferents formats digitals de cinta. El millor material d’origen hauria de ser idèntic a l'original en estàndard, tenir la millor qualitat de dades disponibles, i estar enregistrat en el format més convenient per a la reproducció. Si alguna d'aquestes condicions no es pot complir, caldrà prendre la decisió més convenient.
5.5.2.8 Si els enregistraments digitals són simplement còpies d’enregistraments analògics, i si els originals analògics encara existeixen, una opció que es pot considerar és la redigitalització en el cas que les còpies digitals siguin inferiors pel que fa a estàndards, qualitat o condició.
25 El procés d’ocultació d’errors o interpolació és una estimació del senyal original que es produeix quan la corrupció de les dades n’impedeix la correcta reconstrucció.
____________________________