5.4.14 Enregistraments sobre fil magnètic
5.4.14.1 Tot i que els principis de l’enregistrament magnètic sobre fil d’acer es van demostrar a finals del segle XIX i que diversos fabricants de màquines de dictat van produir models que funcionaven als anys 1920 i 1930 (vegeu 5.4.15 a continuació), no va ser fins el 1947 que els magnetòfons de fil magnètic es van comercialitzar amb èxit per al públic en general.
5.4.14.2 La velocitat dels gravadors de fil magnètic no és estàndard i varia entre els fabricants, i fins i tot de vegades de model a model. Després del 1947, però, la majoria dels fabricants van adherir-se a una velocitat estàndard de 24 ips i una mida de bobina de 2 polzades i 3/4. Els magnetòfons de fil magnètic no tenien cabrestant, de manera que la velocitat podia canviar a mesura que el rodet receptor s’anava omplint. La mida de la bobina receptora era part integral de la reproducció correcta del fil magnètic, i molt sovint relacionada amb una màquina en particular o amb el fabricant; normalment aquesta bobina és una part fixa de la màquina. El súmmum de popularitat del gravador de fil magnètic va ser des de mitjan dècada de1940 fins a principis de la dècada de 1950, un període que va coincidir amb el desenvolupament i la introducció del magnetòfon de cinta, que com que era tècnicament superior va fer que el fil magnètic es considerés ràpidament obsolet. Fins i tot en el seu apogeu, el gravador de fil magnètic es va utilitzar principalment com a sistema d’enregistrament domèstic, encara que alguns es van utilitzar amb finalitats comercials.
5.4.14.3 Tot i que el fil magnètic va caure ràpidament en desús, encara estava disponible en botigues especialitzades fins a la dècada de 1960. Els primers rodets tenien una mida gran en comparació amb els de 2 polzades i 3/4, que van esdevenir els més utilitzats. Alguns cables, sobretot en la història primerenca del magnetòfon de fil magnètic, es van fer a partir d'acer al carboni xapat o revestit, motiu pel qual es poden haver corroït i ser difícils de reproduir. Molts fil magnètics, però, es troben en condició excel·lent, ja que estan fets d'acer inoxidable amb un 18 % de crom i 8 % de níquel, i no s’han corroït.
5.4.14.4 El principi dels magnetòfons de fil magnètic és relativament senzill, de manera que la construcció d'una màquina de reproducció és possible. Malgrat això, la complexitat associada a un bobinatge correcte i a la reproducció del fil magnètic sense embolics o ruptures suggereix que la millor manera de reproduir-los és fent ús d'una màquina original, encara que convé assenyalar que alguns experts han modificat magnetòfons de cinta per reproduir fil magnètics. Quan es reprodueixin utilitzant una màquina original es recomana revisar els components electrònics d'àudio per assegurar un millor rendiment o, preferiblement, substituir-los per circuits d'àudio amb components moderns (Morton 1998, King, n.d.).
____________________________