La Revista de Catalunya és la revista degana publicada en llengua catalana. Ha explicat la història, la literatura i la política d’un segle, tot i les interrupcions. Compromesa amb el país, ha estat una eina de comunicació rellevant al llarg de cent anys i ha sobreviscut als esdeveniments històrics que ha patit Catalunya (dictadures, exilis, crisis econòmiques...). En un context de repressió contra la nostra llengua, els drets socials i de pensament i la llibertat de premsa, Antoni Rovira i Virgili, en plena dictadura militar de Primo de Rivera, l’any 1924, era conscient que al país li calia una revista d’idees, de reafirmació de la catalanitat i amb una forta voluntat europeista. Del seu impuls neix la Revista de Catalunya, el juliol del 1924. Entre el 1924 i el 1934 la dirigiran tres grans intel·lectuals: Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila i J.V. Foix, el qual, després d’un temps de silenci, l’any 1934, a l’empara de la Generalitat republicana, prendrà el relleu en la direcció fins a l’octubre d’aquell any.
ANTONI ROVIRA I VIRGILI
La Revista de Catalunya neix de la mà de l’historiador, polític i periodista Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882 – Perpinyà 1949), en plena dictadura de Primo de Rivera, el juliol del 1924. L’opressió dictatorial deixava òrfena la cultura catalana de suport oficial. Era una revista d’assaig (història, literatura, arts, pensament, lingüística, món internacional), que aplegà els millors intel·lectuals del moment: Ferran Soldevila, Carles Rahola, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Josep Farran i Mayoral, Joan Crexells; en el camp de l’art, l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet o el gran crític d’art noucentista Joan Sacs [Feliu Elias i Bracons].
© Arxiu fotogràfic de Barcelona
Antoni Rovira i Virgili, «Com serà la Revista de Catalunya?», La Publicitat, 14 de juny de 1924
Columna extreta de l’article de Rovira i Virgili, «Com serà la Revista de Catalunya?», La Publicitat, 14 de juny de 1924
Butlleta de subscripció apareguda a La Publicitat, 17 de juliol de 1924
Sumari del primer número de la Revista de Catalunya, juliol del 1924
Sumari del núm. 6, desembre del 1924
Portada del núm. 144, nova etapa, octubre del 1999
Sumari del núm. 144, nova etapa, octubre del 1999. La secció «Realitats» està dedicada a la figura d’Antoni Rovira i Virgili, amb articles de Josep Fontana, Josep M. Roig, Maria Campillo, Maria Capdevila, Josep Oliveras i Samitier, Jordi Ginebra, M. Montserrat Castillo, Xavier Ferré i Josep Murgades.
David Santsalvador. Retrat d’Antoni Rovira i Virgili. 1928.
Carta d’Antoni Rovira i Virgili a Ferran Soldevila del 30 d’octubre de 1926. Soldevila era a Liverpool, on ocupava el càrrec de lector de literatures hispàniques a la Universitat de dita ciutat. A la revista, a més d’articles, confegia la secció «Periòdics i Revistes». Rovira li manifesta un cert disgust amb la impremta, ja que observa que sovintegen errades tipogràfiques i s’obliden d’introduir les correccions de les proves.
Fons Ferran Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya ANC1-411-T-749
Volum 2 de l’edició facsímil de la Revista de Catalunya, preparada per Jaume Sobrequés. La col·lecció són sis volums i inclou del número 1, de juliol del 1924, fins al número 36, de juny del 1927
FERRAN SOLDEVILA I ZUBIBURU
Després d’un interval de vuit mesos, de gener a agost del 1930, el mes de setembre, l’historiador Ferran Soldevila (Barcelona 1894 –1971) pren el relleu de Rovira i Virgili. Va dirigir quinze números. Sota la seva direcció s’observa una reconfiguració de les seccions i s’hi incorporen nous col·laboradors. Els temes d’actualitat guanyen pes. Entre els col·laboradors, trobem Manuel Reventós, Joan Sacs, Eduard Nicol, Prudenci Bertrana, Guillem Díaz-Plaja, Baltasar Samper, Manuel Brunet, Jeroni de Moragas, F. Valls i Taberner i Carles Soldevila.
© Arxiu Família Soldevila
Sumari del núm. 61, setembre del 1930, primer número dirigit per Ferran Soldevila
Una de les novetats significatives dels anys en què la dirigí Ferran Soldevila fou la inclusió de la «Secció de Polèmiques»
Primera pàgina de l’article «Les biblioteques a Barcelona: camí fet i camí encara a fer», de Jordi Rubió [i Balaguer], aparegut al núm. 62, octubre del 1930, dirigit per Ferran Soldevila
Introducció del número dedicat a la proclamació de la Segona República, núm. 69, maig del 1931, dirigit per Ferran Soldevila
Epistolari editat per Enric Pujol i Josep Clara, que recull la correspondència emesa per Ferran Soldevila –director de la revista entre setembre del 1930 i desembre del 1931– amb la intel·lectualitat del seu temps
JOSEP VICENÇ FOIX I MAS (J.V.FOIX)
El mes d’abril del 1934 sortia a la llum el número 77 amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, que dirigia el poeta Ventura Gassol. Sota la direcció, no explícita, de J.V. Foix (Sarrià 1893 – Barcelona 1987), la revista acull un disseny de plena modernitat. La portada és obra del dibuixant i grafista Josep Obiols i Palau. En van sortir cinc números. Els continguts guanyen visualitat amb la reproducció de fotografies i obres d’art que il·lustren de valent els articles. Entre els col·laboradors destaquen Carles Capdevila, Jaume Bofill i Ferro, Albert del Castillo, Guillem Díaz-Plaja, Guillem Forteza, Domènec Guansé, Marià Manent, J. M. Miquel i Vergés, Lluís Nicolau d’Olwer, Andreu Nin, Martí de Riquer, Joan Puig i Ferreter, Nicolau Rubió i Tudurí, Jordi Rubió i Joan Teixidor.
Esbós dels dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Proposta de disseny d’una portada amb els dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Proposta de disseny d’una portada amb els dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Portada del núm. 77, el primer dels cinc números corresponents a l’any 1934, dirigits per J.V. Foix. La gran novetat del disseny gràfic de la revista són els dofins del dibuixant Josep Obiols i Palau.
«Un pas arriscat del govern Samper», primer epígraf de l’estudi «El conflicte entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República», d’Antoni Rovira i Virgili, Revista de Catalunya, núm. 80, juliol del 1934, p. 294-312
L’octubre de 1934 la Revista de Catalunya deixa de sortir i no tornarà fins al gener del 1938, en plena Guerra Civil. Aquests tres anys i uns quants mesos de repòs imposat estan marcats per sotracs importants com la detenció i l’empresonament del Govern Català –després dels Fets d’Octubre del 1934–, una autonomia pràcticament inexistent sotmesa a governs militars i la llengua catalana menystinguda i perseguida. Amb una direcció col·lectiva formada per Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, Jaume Serra i Húnter i Armand Obiols, com a redactor en cap, la revista torna a renéixer –a l’empara de la Institució de les Lletres Catalanes– i aconsegueix de publicar dotze números entre gener i desembre del 1938. Els tres dofins de les portades de l’any 1934, dissenyats pel pintor i gravador Josep Obiols i Palau, es converteixen en un, com a mostra de continuïtat vers els cinc números de l’any 1934, elaborats per J. V. Foix. En la Revista de Catalunya del 1938 hi trobem poemes, relats, crítiques de teatre, ressenyes de llibres, traduccions, retrats de personatges destacats de la cultura catalana, textos d’història, d’estètica literària i pictòrica, de filologia, d’economia, de política internacional, de cultura científica o de filosofia.
JOAN PRAT I ESTEVE (ARMAND OBIOLS)
En els dotze números que va dirigir s’hi sumen velles i noves plomes, entre les quals cal destacar les de Jaume Aymà, Clementina Arderiu, Josep Artís, Xavier Benguerel, Lluc Beltran, Pere Bohigas, Pere Bosch i Gimpera, Just Cabot, Josep Maria Capdevila, Josep Carner, Agustí Esclasans, Alexandre Galí, J. M. Miquel i Vergés, Cèsar A. Jordana, Josep Lleonart, Alfons Maseras, August Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer, Jaume Pi-Sunyer i Bayo, J. Pous i Pagès, Pere Quart, Carles Rahola, Manuel Reventós, Mercè Rodoreda, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Nicolau Rubió i Tudurí, Elies Serra i Ràfols, Rafael Tasis i Marca, Francesc Trabal i Joaquim Xirau, entre altres.
Primera pàgina de l’informe d’octubre del 1937, encarregat per Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Carles Riba a Antoni Rovira i Virgili, per valorar l’edició d’una revista per part de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Biblioteca Arxiu Rubió
Pàgina 6 de l’informe d’octubre del 1937, encarregat per Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Carles Riba a Antoni Rovira i Virgili, amb llista de possibles futur col·laboradors.
Biblioteca Arxiu Rubió
Ingressos. Estat de comptes dels números. 82, 83, 84 i 85, del 1938 de la Revista de Catalunya.
Biblioteca Arxiu Rubió
Despeses. Estat de comptes dels números 82, 83, 84, 85, del 1938, de la Revista de Catalunya
Biblioteca Arxiu Rubió
Primera pàgina de l’article «Un altre front», de Lluís Nicolau d’Olwer, que obre el núm. 82, 15 de gener de 1938
Portadella del núm. 84, 15 de març de 1938, dirigit per Armand Obiols
Portada del núm. 86, 15 de maig de 1938, dirigit per Armand Obiols
Portada del núm. 90, 15 de setembre de 1938, dirigit per Armand Obiols
MERCÈ RODOREDA
L’escriptora fou una de les signatures femenines destacades de la revista tant amb contes com amb poemes. Inicià la seva col·laboració a la Revista de Catalunya l’any 1938. En la seva producció literària destaquen sobretot la novel·la i el conte, tot i que també va conrear la poesia entre els anys 1946 i 1954, des de París i Ginebra, coincidint amb la seva participació en els Jocs Florals a l’exili. El número 104 (octubre-desembre del 1947), editat a París, va publicar nou sonets seus.
Mercè Rodoreda a Villa Rosset cap el 1939. / Arxiu Mercè Rodoreda.
Institut d’Estudis Catalans
El 1939, després de tres anys de Guerra Civil, comença el llarg exili. Tot el Govern de la Generalitat, intel·lectuals, periodistes, metges, gent anònima de totes les condicions socials, es veuen obligats a deixar el país. D’aquest llarg exili, la Revista de Catalunya ens ha deixat articles de referència que serveixen per comprendre aquella època tan punyent de la nostra història. S’inicia un periple ple de dificultats. Avalada per la Fundació Ramon Llull, el primer destí serà París; entre el desembre del 1939 i l’abril del 1940 es publiquen cinc números (94-98). La Segona Guerra Mundial i l’ocupació de França pels nazis desencadena una segona onada de refugiats catalans, cap a terres americanes. L’any 1943 la revista aterra a Mèxic on veurà la llum un número triple (núm. 99-100-101). Alliberada França, amb el Govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla, i amb el suport dels amics de la Fundació Ramon Llull, la revista torna a París. Sota el guiatge d’Armand Obiols, es publicaran tres números trimestrals (102, 103 i 104), entre abril i desembre del 1947. Després de molts anys de silenci, l’any 1956 es tirà endavant el número 105, preparat a Barcelona per Max Cahner, Albert Manent i Joan Triadú, però imprès a Sao Paulo. El següent i últim número de l’exili, el 106 (setembre del 1967), fou preparat, també a Barcelona, per Rafael Tasis, Albert Manent i Joaquim Molas, però imprès a Mèxic, amb el suport de Vicenç Riera Llorca. En aquests dos números es palesa la voluntat de col·laboració entre l’exili exterior i l’interior.
Portada del núm. 94 [París], desembre del 1939
Antoni Rovira i Virgili s’exilià a França el gener del 1939 i morí a Perpinyà el 1949. Al llarg d’aquests onze anys desenvolupà una intensa activitat en els camps polític i cultural. Aquest volum recull més de quatre-centes cartes, fonamentals per al coneixement de la vida pública a l’exili i per a la comprensió del pensament i l’obra de Rovira i Virgili.
Albert Manent. La literatura catalana a l’exili. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1976, 306 p. La sistematització de l’exili català fou una de les branques referencials dels estudis d’Albert Manent. Aquest volum n’és un exemple.
CAP A TERRES AMERICANES
El transatlàntic Sinaia, juntament amb el Nyassa, el Mexique i l’Ipanema, entre altres anomenats «vaixells de la llibertat», van portar milers d’exiliats al port mexicà de Veracruz, sobretot entre el 1939 i el 1942. Mèxic va esdevenir un dels països més significatius de l’exili republicà gràcies a la política de solidaritat que va dur a terme el president Lázaro Cárdenas, al qual el català Pere Foix li dedicà una biografia, ressenyada per Manuel Serra i Moret a la Revista de Catalunya (núm. 103, París, 1947). A Mèxic van trobar refugi els polítics Jaume Aiguader, Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni M. Sbert. Pel que fa als intel·lectuals de renom, hi van viure Avel·lí Artís-Gener, Agustí Bartra, Artur Bladé i Desumvila, Pere Bosch i Gimpera, Pere Calders, Josep Carner, Anna Murià i Vicenç Riera Llorca, entre altres.
DOS PROMOTORS DE LA REVISTA DES DE L'EXILI
Jaume Serra i Húnter (Manresa 1878 – Cuernavaca, Mèxic 1943) fou president del consell de direcció que va editar el número triple (99-100-101) de gener- febrer-març del 1943, a Mèxic.
Arxiu Nacional de Catalunya
Antoni M. Sbert (Palma de Mallorca 1901 – Ciutat de Mèxic 1980). Membre fundador d’Esquerra Republicana i conseller de Cultura entre el desembre del 1936 i l’abril del 1937. Fou delegat a Mèxic de la Fundació Ramon Llull un cop desmantellada a París per l’ocupació nazi; fou membre del consell de direcció de la Revista de Catalunya.
Fundació Irla
