Els llibres sovint inclouen entre les seves pàgines informació d’antics propietaris: exlibris, segells, dedicatòries, anotacions manuscrites diverses... A vegades també hi poden haver deixat empremta persones que no van posseir el volum però que sí que el van llegir o, com a mínim, el van fullejar. És el cas que us presentem.

Quan al Servei d’Emmagatzematge, Preservació i Conservació (SEPIC) de la Biblioteca de Catalunya fan revisió de topogràfics i en troben algun que, per la raó que sigui, no consta al catàleg de la biblioteca, l’envien a la Secció de Col·leccions Generals per a la seva catalogació. Aquest ha estat el cas de The University of Nālandā, obra del pioner de l’arqueologia índia Hasmukhal Dhirajlal Sankalia, editat a Madràs l’any 1934 com a volum 12 de la col·lecció «Studies in Indian history of the Indian Historical Research Institute».

Portada i pàgines interiors del llibre on s’ha trobat la butlleta

Entremig de les pàgines del llibre ha aparegut una butlleta de petició de documents datada el 19 de juny de 1936, quan la Biblioteca de Catalunya encara tenia la seu al Palau de la Generalitat. No hi consta el títol de cap llibre en concret, però sí el de la col·lecció («Studies in Indian History»). Barrejant tinta i llapis, com a autor s’hi va anotar el Saint Xavier’s College (l’entitat de Bombai de la qual depenia l’Indian Historical Research Institute) i com a cota topogràfica el número de registre 139434, que no correspon al del llibre on es troba la butlleta sinó a un altre, probablement consultat amb anterioritat: Jainism in North India, de Chimanlal J. Shah, el número 6 de la col·lecció, editat l’any 1932.

Malgrat que la butlleta molt probablement només es va fer servir per prendre nota d’una obra que s’havia de consultar (ja que conserva la matriu), la dada més rellevant, però, és la signatura que hi apareix: «R. Paniker», el que esdevindria el famós filòsof i teòleg Raimon Panikkar.

Raimon Panikkar i Alemany havia nascut a Sarrià el 2 de novembre de 1918. Era fill de Ramuni Paniker (1885-1954), membre d’una família hindú ben posicionada, que, deixant esposa i fill a l’Índia, va marxar a Anglaterra a estudiar enginyeria química, especialitzat en la indústria del cuir, per a la qual treballà a Londres i en una sucursal alemanya fins que els efectes de la Primera Guerra Mundial el conduïren a instal·lar-se a Barcelona l’any 1916. A la capital catalana coneix Carme Alemany (1895-1967), d’una distingida nissaga local, amb qui es casa malgrat les reticències familiars. A nivell professional Ramuni Paniker crea a Barcelona una indústria química especialitzada en el tractament de la pell i de la cola.

Amb la llar familiar al carrer Rector Ubach de Sarrià, Raimon Panikkar estudia al proper col·legi dels Jesuïtes. Durant els anys trenta milita a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el grup catòlic promogut per Albert Bonet i Marrugat. El curs acadèmic 1935-1936 comença la carrera de ciències a l’aleshores Universitat Autònoma de Barcelona (amb l’objectiu de seguir el negoci patern) a la vegada que freqüenta cursos de la Facultat de Filosofia i Lletres.

És precisament el secretari d’aquesta Facultat, Joaquim Balcells, qui avala Panikkar per fer-se el carnet de la Biblioteca de Catalunya tot just iniciat el seu primer curs universitari. L’aval està datat el 3 de novembre de 1935 i com a adreça encara hi figura el seu domicili de naixement, substituïda poc després pel carrer Pomaret, també a Sarrià, on la família es devia desplaçar al cap de poc, ja que també consta a la butlleta del juny de 1936.

El seu biògraf Maciej Bielawski, teòleg i escriptor polonès (Panikkar, un uomo e il suo pensiero, 2013, amb traducció catalana de Jordi Pigem del 2014), no situa la inclinació de Panikkar per la cultura índia i la seva aproximació al país dels seus ancestres fins al primer viatge que hi realitza, a finals de 1954, poc després de la mort del seu progenitor. De la butlleta de la Biblioteca de Catalunya es desprèn, però, que el seu interès per la cultura i la història de l’Índia ja s’havien posat de manifest en la seva joventut, quan encara no havia fet els divuit anys.

És molt probable que com a lector de la Biblioteca de Catalunya llegís o consultés moltes altres obres. Gairebé podríem assegurar que, a part dels dos llibres esmentats, també fou el cas de cinc més pertanyents a la mateixa col·lecció: The Aravidu dynasty of Vijayanagara de Henry Heras (núm. 3, 1927), The Kadamba Kula de George M. Moraes (núm. 5, 1931), The conversion policy of the Jesuits in India de H. Heras (núm. 8, 1933), Studies in Pallava history de H. Heras (núm. 9, 1933) i The Maukharis d’Edward A. Pires (núm. 10, 1934). L’autor de tres d’aquests títols, i director de tota la col·lecció, és Henry Heras, nom amb el qual era conegut el jesuïta barceloní Enric Heras i Sicars (1888-1954); emigrat a l’Índia des del 1922, Heras va exercir de professor d’història al St. Xavier’s College de Bombai des d’on va fundar l’Indian Historical Research Institute (actualment Heras Institute of Indian History and Culture, en el seu honor).

Portada i il·lustració interior del llibre referenciat en la butlleta de petició

Quatre setmanes després de la data de la butlleta de la Biblioteca de Catalunya es produeix l’aixecament militar que condueix a la guerra civil i el subsegüent esclat revolucionari. Els Paniker, membres de la burgesia industrial, marxen de Barcelona i s’instal·len a Bonn. Part de la família retornarà els mesos següents, però Raimon i la seva germana Mercè continuaran els estudis a Alemanya, on Raimon estudia ciències i filosofia a la universitat de Bonn

     Raimon Panikkar i la seva germana, Mercè, a finals dels anys trenta, a Bonn (extreta de Maciej Bielawski, Panikkar: una biografia, Barcelona: Fragmenta Editorial, 2014)

Els viaranys de la vida de Raimon Panikkar són complexos. En retornar a Barcelona després de la guerra ha de repetir bona part dels estudis. El febrer del 1940 entra com a numerari de l’Opus Dei i, després de deixar de col·laborar en el negoci familiar, és ordenat sacerdot l’any 1946. La seva relació amb l’Opus Dei serà tortuosa fins que se n’acaba desvinculant l’any 1966. Mentrestant, i després de passar per Salamanca i estudiar també a Roma, el 1954 inicia la seva primera estada a l’Índia, on adopta la forma Panikkar, no occidentalitzada, per al seu cognom.

És probable que durant la seva primera estada a l’Índia, entre finals de 1954 i maig de 1958, Panikkar tingués contacte amb Henry Heras (mort el desembre de 1955). El fons Rubió que s’està integrant en l’actualitat a la Biblioteca, i un article d’Agnès Garcia-Ventura i Jordi Vidal, ens permeten saber que entre Heras i la família Paniker hi havia certa relació. Heras, encara en plena guerra civil, l’any 1938, bo i mostrant clares simpaties per la «Nueva España» franquista, havia maldat per fundar, primer a Madrid i després a Barcelona, un Instituto Ibérico-Oriental que estudiés «todos los problemas y aspectos relacionados con el origen y desarrollo de la civilización mediterránea no sólo en España, sinó en todas las naciones en que ella ha florecido, desde la India hasta las Islas Británicas”. En el moment àlgid del falangisme espanyol, el projecte s’emmarcava en «el espíritu imperial que informa a la nueva España» i per a tirar-lo endavant Heras comptava amb eximis representants del franquisme del moment, alguns procedents de la dictadura de Primo de Rivera (Alfons Sala, comte d’Egara, al capdavant del comitè d’honor) i d’altres que havien prosperat en els primers temps de dictadura (amb Martín Almagro, llavors director del Museu Arqueològic, i l’advocat Manel Goday). Al costat de tots ells també hi apareix Raimundo Paniker, el pare de Raimon Panikkar, com a president del comitè executiu. Aquesta iniciativa, molt ambiciosa, no va acabar de fructificar, però ens mostra com els Paniker, a part d’estar interessats en iniciatives culturals relacionades amb la seva terra d’origen, també estaven ben connectats amb les classes dirigents de la Barcelona franquista.

Raimon Panikkar potser va tractar de manera més directa amb Heras en arribar per primera vegada a l’Índia. En qualsevol cas, es va interessar per la seva obra, ja que anys a venir, el 1988, publicaria l’article «The theological vision of H. Heras» a la revista Indica de l’Heras Institute of Indian History and Culture (una separata de l’article es pot consultar a la biblioteca de la Universitat de Girona, dipositària de la col·lecció bibliogràfica de Panikkar).

A partir del seu pas per l’Índia, Panikkar es convertirà en un reconegut filòsof i teòleg, amb grans coneixements de l’hinduisme i del budisme. i en un dels principals defensors del diàleg interreligiós. Després de no haver aconseguit cap càtedra ni a Roma ni a la mateixa Índia, l’any 1967 es converteix en professor visitant de la Universitat de Harvard i el 1972 aconsegueix la càtedra de filosofia comparada de les religions a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara. Fins el 1987 viu entre l’Índia i els Estats Units, però amb sovintejats desplaçaments arreu del món per impartir conferències. El 1984 es casa civilment a Madrid amb María González-Haba, fet que li va portar problemes amb les autoritats eclesiàstiques; ell, però, no va deixar mai de considerar-se sacerdot. Poc després s’instal·la a la població osonenca de Tavertet, on mor el 26 d’agost de 2010.

És molt probable que Raimon Panikkar tornés a freqüentar la Biblioteca de Catalunya en retornar a Barcelona després de la guerra, ja a l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu. I segurament hi va tornar molt més endavant, potser en alguna de les visites esporàdiques a la ciutat abans d’instal·lar-se a Tavertet. En la fitxa d’aval hi ha una tercera correcció en l’adreça, amb l’addició (possiblement durant la dècada de 1960) del carrer Iradier 26, al districte postal 17 i amb un número de telèfon de set dígits. L’adreça correspon a la casa familiar de la seva germana Mercè, on anys més tard es crearà una fundació que porta el nom del seu pare, Ramuni Paniker, dedicada a promoure l’ensenyament d’infants amb dificultats a l’estat indi de Kerala, d’on procedia la família.

Agraïments: a Marga Losantos (SAIOD), que m’ha facilitat la fitxa de lector de Raimon Panikkar; a Anna Gudayol (Manuscrits), que ha contribuït a identificar la signatura de l’avalador de Panikkar i m’ha proporcionat informació sobre la vinculació dels Paniker amb Henry Heras; a la família Rubió, per les facilitats en la publicació de la carta de H. Heras.

Jaume Clarà
Secció de Col·leccions Generals