Planella, Bonaventura

(Barcelona, 1772-19 d'agost de 1844)

Escenògraf i dibuixant

Bonaventura Planella i Conxello va pertànyer a una important nissaga de pintors i artistes catalans del segle XIX, molt vinculats també a l’àmbit acadèmic barceloní.

Format, com tots els seus familiars artistes, a l’Escola de la Llotja, va rebre classes del pintor barroc Pere Pau Muntanya i al cap d’uns anys va començar a exercir de professor.

Dedicat durant gran part de la seva carrera a l’escenografia, va dissenyar molts telons de boca per al teatre. En aquest camp, a partir de 1815, va treballar per a moltes sales de Barcelona i també de la resta de Catalunya.

Planella i Conxello igualment va destacar en el disseny d’arquitectures efímeres, àmbit en què va desenvolupar principalment temes religiosos, al·legòrics i pintures florals. Va decorar, per exemple, el sostre de la sala Lucrecia de l’edifici de la Llotja de Barcelona, l’any 1832.

Però d’entre tots els gèneres, aquest artista català va reeixir en la realització dels seus gravats, que elaborava a partir dels seus dibuixos. Les estampes i il·lustracions solien descriure temes de gènere o recreacions històriques de tall romàntic. És per aquest motiu que l’autor és considerat un dels primers il·lustradors de literatura romàntica a Catalunya.

Real academia de Historia

Enciclopèdia Catalana

Viquipèdia