Enguany celebrem els 625 anys de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, en ocasió d’aquesta efemèride, volem posar de manifest la riquesa d’un fons d’arxiu que va molt més enllà de la història de la institució.

Quan parlem del fons de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, sovint pensem en registres de malalts, llibres d’administració hospitalària o documentació assistencial. Tanmateix, aquest fons és molt més que l’arxiu d’una institució sanitària, ja que constitueix un mosaic de procedències documentals que reflecteixen la complexitat social, econòmica i cultural de la Catalunya medieval i moderna.

Durant segles, l’Hospital va ser beneficiari d’herències, llegats i deixes testamentàries procedents de particulars de tota mena —mercaders, artesans, notaris, metges, clergues o nobles—¹. L’acceptació d’aquests béns implicava no només la recepció de rendes o propietats, sinó també la gestió dels patrimonis associats i de la documentació que n’acreditava els drets. Com a conseqüència, l’arxiu hospitalari va incorporar des de documents solts fins a veritables arxius patrimonials formats fora de la institució. Aquests conjunts conserven la traça dels seus productors originals —llibres de comptes, manuals de marmessories, correspondència mercantil, documentació judicial o papers familiars— i, organitzats en subsèries (en alguns casos assimilables a subfons), permeten estudiar trajectòries individuals i xarxes socials que transcendeixen la història estricta de l’Hospital

      "És cosa molt vella y no·s sab que fassa per lo Hospital", nota d’un escrivà o arxiver de l’Hospital al dors del testament
                                de Romeu Guerau ciutadà de Barcelona. 1322, abril 20. (BC. Perg. 585. R. 25036)

Aquesta naturalesa arxivística té una primera conseqüència evident: la cronologia del fons s’estén molt més enllà de la vida institucional de l’Hospital i del moment de producció de la documentació hospitalària pròpiament dita. Gràcies a la incorporació d’herències i patrimonis transmesos per via testamentària, el fons conserva documents que ens poden fer retrocedir cronològicament molt abans de la fundació de l’Hospital el 1401. En molts casos, aquests documents —generats dècades o segles abans del seu ingrés— reflecteixen realitats polítiques, econòmiques i socials alienes a l’activitat hospitalària, però sovint indissociables del patrimoni que l’Hospital acabà administrant.

L’ampliació cronològica del fons no és exclusiva d’aquest fenomen. Ja amb la incorporació dels fons dels hospitals barcelonins anteriors a 1401, fusionats per donar lloc a l’Hospital de la Santa Creu, es produí un procés similar. La documentació procedent d’aquests establiments —alguns d’origen medieval molt primerenc— passà a formar part del nou arxiu institucional, convertint-lo, des del moment de la seva creació, en dipositari d’una memòria assistencial i patrimonial acumulada i diversa.

 
       "no fan per ninguna cosa" ,nota d’un escrivà o arxiver de l’Hospital al dors de la donació del testament de Pèire Ravat,
                                        cardenal de Tolosa. 1410, agost 12. Reus. (BC Caixa III. R. 13033)                                                     

Un treball que ens pot servir d’exemple per entendre com la institució podia esdevenir administradora de patrimonis complexos és el cas de la transmissió del domini del senyoriu de Castellbisbal a favor de l’Hospital, estudiada per Pol Bridgewater².

Però com es donava aquesta ampliació de l’arxiu de l’Hospital per mitjà del llegat? Una imatge especialment eloqüent del seu funcionament ens la deixà l’arxiver Sebastià Vilardebò, l’any 1838, quan redactà l’índex de l’arxiu del baró de Castellet abans de la seva entrada a l’Hospital (avui conservat a l’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau):

"Vàrios índices de escripturas, cuals índices se trobaren enmitx dels papers que recullí lo present Hospital general del molt il·lustre señor varó de Castellet, ab los quals se coneix que lo arxiu de dit señor baró habia estat algun tant arreglat, però quant lo Hospital prengué possessió de dita baronia, no encontrà ditas escripturas arregladas per plechs, com insinúan estos índices, sinó que encontrà dits papers del tot remanats y desordenats, sens ningun arreglo y ab tota confussió, y no solament això sinó que después, arreglant los papers de dita baronia, se han trobat a faltar moltas escripturas de las que se cítan en estos índices. No obstan això, podran estos dits índices servir per memòria de aquellas escripturas y recullir-las quant siga convenient y posible. De totas las escripturas que se trobaren al temps de pèndrer possesió, se n'ha format un índice general, en el cual se han continuat las que se tròban també citadas en estos índices de aquí, perquè en tot temps puga servir aquell índice general. En lo mateix temps se ha format també una relació particular de totas las escripturas que se han trobat a faltar de las citadas en estos índices de aquí. Barcelona, 1º de gener de 1838. Sebastià Vilardebò, arxiver de l'Hospital general"

AHSCSP Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Baronia de Castellet, vol. 22

La identificació de les procedències i la vinculació de la documentació amb el motiu pel qual l’Hospital n’esdevingué administrador no és una preocupació exclusivament moderna. Des de ben aviat, escrivans, notaris, i arxivers de l’Hospital deixaren constància de la relació del seu contingut amb els interessos institucionals mitjançant les classificacions o les simples anotacions als mateixos documents, tot destacant-ne l’antiguitat o, fins i tot, la manca d’utilitat pràctica, sense amagar, en alguns casos, certa perplexitat.

            "Extravagantium", títol de la sèrie, de mans d’un escrivà o arxiver de l’Hospital al dors de la donació del delme
                                                   de Cubelles 1327, març 9. (BC Perg. 490. Núm. R. 21924)

Diverses sèries del fons incorporen documentació antecedent de gran riquesa informativa que sobrepassa la vinculació directa amb el llegat. Un primer exemple el trobem a la sèrie de causes pies, com el cas del negociant barceloní Antoni Vabra i la seva esposa Eulàlia. El seu llegat inclou, a més de la gestió de la causa pia en benefici de dides i orfes, correspondència comercial, documentació comptable i papers de la marmessoria de Francisca Montagut, amb connexions que s’estenen a Mataró, Solsona, Gènova o Lió.

Un altre àmbit rellevant és el dels processos judicials. En molts casos, l’Hospital hi actua com a hereu i defensant els seus drets, però en d’altres es tracta de processos clarament aliens a l’activitat hospitalària, incloent-hi causes inquisitorials o declaracions relacionades amb violències i altres delictes. Sovint, aquests expedients arribaven integrats dins els arxius personals o familiars associats a les deixes testamentàries.

"De l'armari de coses dubtoses o inútils", nota de mà de l'arxiver de l'Hospital Sebastià Roger al dors de la venda de censal mort
            feta per Joana, vídua de Jaume Jordà, pagès de Vilanova de Cubelles. 1600, maig 19. Vilafranca del Penedès
                                                                         (BC Perg. 403. R. 20367) 

Però els nivells del quadre de classificació del fons més destacables en aquest sentit són el d’Herències, llegats i benefactors (S. XII-XIX, 46 llibres, 18 lligalls, 15 plecs) i el de Documentació patrimonial i privada diversa (1431-1857, 16 llibres, 1 lligall). Tots aquests conjunts també van venir acompanyats de centenars de pergamins incorporats a la col·lecció de pergamins de la BC. En aquests nivells trobem desenes de registres sobre llegats que solen incloure documentació que sobrepassa la mera gestió de la successió i que no només inclou antecedents de llarg abast sinó també documents aliens a aquesta successió

Ordenats alfabèticament, hi trobem personatges de molt diversa procedència social i geogràfica. Podem mencionar a Joan Pasqual, doctor en ambdós drets, del Consell Reial; Joan Llorenç Calça i Joan Benet Calça, obrers majors dels palaus reials; Joan Calvet com a procurador de Lluís d’Oms, governador del Rosselló; Pere Guix, fabricant de mitges; Salvador Estada, orguener de Barcelona; els Mascaró, adroguers i mercaders de Barcelona; Esteve Monticelli, comerciant de Barcelona; Jeroni Novell i Bertrolà, donzell domiciliat a Barcelona; Joan Sabenc, escrivent resident a Barcelona...

  "És cosa molt vella y no s'entén que lo Hospital possehesca res de aquest", nota d'escrivans de l'Hospital de la Santa Creu
                           al dors del testament de Berenguera Mateu, de la parròquia de Sant Dalmai [de Brunyola]
                                                                  1308, agost 18. (BC Perg. 439. R. 11431)

Als anteriors exemples cal sumar el rellevant llegat d’Estefania de Carròs i de Mur, membre d’una família noble d’àmplia projecció política i patrimonial dins la Corona d’Aragó. La documentació associada a la seva herència —que inclou gestió de béns, rendes i plets— incorpora, al seu torn, papers procedents de l’herència de la seva tia, Isabel d’Urrea i de Mur. Aquest fet converteix el conjunt en un exemple especialment clar de superposició de procedències i de transmissió patrimonial. Inclou, fins i tot, documentació sobre Santa Maria de Mur datada al segle XII.

Aquest conjunt documental va ser objecte d’estudi per Teresa Vinyoles i Mireia Comas³, que han posat en relleu el seu extraordinari interès per a l’anàlisi de la noblesa femenina, les estratègies successòries i les relacions entre parentiu, poder i caritat. El cas d’Estefania de Carròs —i, a través seu, el d’Isabel d’Urrea i de Mur— és un exemple paradigmàtic del potencial d’aquests subfons per a una història social que transcendeix el marc hospitalari.

  "Aquestes cartes no trop facen per la heretat de mossèn Girgós", nota d’un escrivà o arxiver de l’Hospital al dors de la venda
                      d’un cens feta pels marmessors de Guillem de Castellví. 1339, juliol, 14. (BC Perg. 496. R. 22411)

Tan sols amb aquesta breu ullada ja hem pogut veure que la documentació llegada a l’hospital permet analitzar la continuïtat de les voluntats testamentàries, la professionalització de l’administració patrimonial, les pràctiques de caritat urbana, però també el paper de les dones en la gestió de béns o la configuració de xarxes familiars, comercials o mercantils en un àmbit supralocal.

Tot plegat posa de manifest que l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu no és un fons institucional homogeni, sinó un arxiu compost, resultat tant de la producció com de l’acumulació documental. Aquesta pluralitat de procedències n’és una de les principals riqueses i permet llegir-lo no només com l’arxiu d’una institució, sinó com un espai de conservació de memòries diverses. Aquesta lectura implica assumir que els arxius són el resultat de relacions socials, jurídiques i patrimonials complexes. En conseqüència, les herències i els llegats no constitueixen un apèndix marginal, sinó que són un dels motors principals del fons i converteixen l’arxiu en un lloc de trobada.

"És cosa que no fa per útil de l'Hospital", nota d’un escrivà o arxiver de l’Hospital al dors de la donació de béns de Guillemona, vídua del porter reial Guillem Gorc. 1392, maig 6. Barcelona (BC Perg. 472. R. 17979)

Des d’un punt de vista arxivístic, aquesta realitat connecta amb el principi de respecte a l’organització dels fons i a les procedències i n’esdevé un dels grans reptes. Tot i la integració física i intel·lectual de la documentació dins el fons hospitalari, el seu valor interpretatiu depèn de la nostra capacitat de reconèixer la identitat dels productors originals.

Reivindicar el respecte als subfons i a les procedències en aquest context no és un exercici teòric, sinó una exigència intel·lectual i metodològica: només reconeixent la pluralitat d’orígens, de cronologies i de productors podem comprendre la veritable dimensió del patrimoni documental conservat. El fons de l’Hospital de la Santa Creu ens recorda, en definitiva, que els grans arxius institucionals són també arxius de la societat que els va fer possibles, i que preservar-ne la complexitat és una forma de preservar la memòria col·lectiva.

Aquest darrer reconeixement no vol ser només una conclusió teòrica, sinó també una invitació explícita a la recerca, ja que les sèries procedents d’herències, llegats i deixes ofereixen un terreny especialment fèrtil per a les investigacions en història social, econòmica, jurídica i institucional.

   "No trob que l'Ospital hi succehesca", nota de l'arxiver de la Santa Creu Sebastià Roger al dors de la Venda de censal mort
                 feta per Bernat Coll, d'Esplugues, com a tutor i curador dels béns i les filles de Galceran Mata, de Sants.
                                                            1459, juliol 24. Barcelona (BC Perg. 520. R. 22471)

Víctor Torres Rubio
Arxiu. Unitat Bibliogràfica

______________________________________________________________________________________________________

¹Per una visió general de la recepció i gestió dels llegats testamentaris a favor de l’Hospital, veure MARCÉ SÁNCHEZ, Jaume. "Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis". Els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (s.XV). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat, 2022.

²BRIDGEWATER MATEU, P., SOLER, M. La Transmissió del domini de Castellbisbal de la família a l’Hospital de la Santa Creu : poder, memòria i gestió en un senyoriu dels segles XV-XVIII. Castellbisbal: Ajuntament, 2024.

³VINYOLES VIDAL, Teresa; COMAS VIA, Mireia. Estefanía Carrós y de Mur (ca. 1455-1511). Ediciones del Orto, 2004.