Hermenegildo Miralles, (Barcelona 1859-1931). El renaixement de l'enquadernació artística a Catalunya vingué de la mà d'un notable grup de bibliòfils que, preocupats per la recuperació del patrimoni bibliogràfic, es dedicaren a la investigació, edició i compra de llibres antics catalans. Aquesta bibliofília tenia les arrels en la tradició i l'arqueologia de La Renaixença, i mantenia estretes relacions amb els canvis que s'estaven produint dins de l'art català, la qual cosa va originar una producció eclèctica dins la decoració exterior del llibre. A Catalunya, l'aparició dels ideals d'aquest grup coincideix amb el moviment de restauració dels estils clàssics d'enquadernació a França, capital llavors de l'enquadernació artística.

Al nostre País, la renaixent enquadernació des de 1890 fins a ben entrat el segle XX es caracteritzà per la imitació rigorosa dels estils clàssics, sense excloure l'aparició d'una decoració Modernista que mantingué el to característic d'aquest moviment artístic.

Els principals promotors d'aquest tipus d'enquadernacions foren l'industrial Hermenegildo Miralles i el bibliòfil, erudit i editor, Ramon Miquel i Planas. Aquests dos promotors i investigadors dels estils de les enquadernacions antigues, varen inaugurar, dins dels seus tallers, seccions dedicades a l'enquadernació artística que poguessin assumir les necessitats de la conspícua bibliofília catalana, representada per Pau Font de Rubinat, Joaquim de Montaner, Isidre Bonsoms, Leopold Rius, i molts més. Del taller d'Hermenegildo Miralles varen sortir les més belles i perfectes enquadernacions del seu temps.

El seu temperament actiu i innovador l'impel·lia sempre a avançar-se, i sabedor de la inexperiència dels relligadors catalans en l'execució del daurat a mà, confià la direcció del daurat del seu taller, fins al 1922, a dos grans especialistes dauradors francesos Pierre Schultz i Pierre Guérin. La majoria de les enquadernacions que es conserven en aquest fons són obra de Pierre Guérin i d'Hermenegildo Miralles, i són fidels a les tendències europees del moment, és a dir, als estils retrospectius. Són enquadernacions d'una execució impecable i un daurat perfecte. Aquestes decoracions no s'atenen a l'època del llibre, es limiten a interpretar i en la majoria de les obres a imitar, de manera superba els estils clàssics francesos com els Grolier, Maioli, Aldino o Le Gascon, o els estils espanyols com el mudèjar o de ventall. Aquestes enquadernacions, les quals pertanyien a la biblioteca privada de Miralles, són una mostra del que llavors es feia a Barcelona. Aquesta col·lecció va entrar a la Biblioteca de Catalunya l'any 1951, gràcies a la donació feta per la filla d'Hermenegildo Miralles, Eugènia Miralles. Aquesta donació comprenia, a més a més, centenars de llibres, molts dels quals eren de la biblioteca tècnica del seu pare, dibuixos, esbossos, plantilles, calcs, correspondència professional, fotografies, etc., que afegeixen valor documental al conjunt.

Ressenya: Aitor Quiney, Biblioteca de Catalunya.