Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 648

Poble Nou sembla, pel títol, una "publicació defensora dels interessos de la barriada", com la presenta Givanel. En realitat, però, aquesta revista, que començà a sortir el 7 de desembre de 1924, i que era creació personal de dos joves escriptors, Salvador Roca i Roca i Xavier Benguerel, ultrapassava de moltl els límits de l'interès estrictament indicat pel títol i era una veritable revista literària i artística. Publicava pàgines antològiques de la poesia catalana, per les quals, i amb el propòsit de familiaritzar el públic treballador i menestral amb la lírica moderna, desfilaren obres de López-Picó, Salvat-Papasseït, Antoni Navarro, Ventura Gassol, Ferran Aguiló, Josep Carner, Apel·les Mestres, Joan Arús, Marià Aguiló, Àngel Guimerà i altres. Entre els treballs originals que va inserir, n'hi havia de Cristòfor de Domènec, Millàs-Raurell, doctor Riera i Puntí, F. Carreres i Candi, S. Sánchez Juan, Domènec Juncadella, etcètera. Poble Nou dedicava també una secció regular a la cançó popular catalana. Els temes literaris, artístics i filosòfics, la crítica d'art i de llibres hi tenien també un lloc destacat. Aquesta revista que tenia setze pàgines a dues columnes, de format 275x192 mm, era quinzenal i valia trenta cèntims el número. La imprimia la "Ibèrica", del Passeig de Triomf, 48, i la redacció era al carrer Marià Aguiló, 124. Va tenir una certa durada, puix que encara la trobem el 10 de gener de 1926 amb el número 24.