Ressenya de Francesc Fontbona. Director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Revista publicada a Barcelona entre el 6 d’octubre i el 25 de novembre de 1883. Té un número prospecte del 25 de setembre. En teoria es presenta com una publicació setmanal però dels set números que sortiren (sis i el prospecte) la majoria apareixen irregularment.

Bé que el prospecte s’havia tirat a la tipografia de P. Ortega, del carrer de Sant Domènec del Call 9, els números normals s’imprimien a la casa Luís Tasso y Serra de l’Arc del Teatre 21-23, i la part litogràfica s’estampava a Arce, del carrer Cometa 6.

És una revista humorística que pren esporàdicament com a vague pretext les carreres de cavalls que aleshores es celebraven a l’hipòdrom  que hi havia a Barcelona, però que en realitat acull tota mena de textos, caricatures i poemes satírics. La major part d’escrits estan signats amb pseudònim, bé que també apareixen com autors els noms de Enrique Franco, F. de S. Permanyer o José Lázaro Galdiano.

Entre les caricatures hi ha les de personatges com Julián Gayarre, José Zorrilla, el Dr. Letamendi o una aleshores excepcional doctora en medicina, Martina Castells. El caricaturista habitual és Moya, però el principal interès d’aquesta publicació radica en el fet que Santiago Rusiñol hi publicà quatre grans composicions litogràfiques majoritàriament de caire costumista que estan entre les obres plàstiques més antigues conegudes del que havia de ser gran figura del Modernisme català.