Continuant amb les efemèrides musicals del 2015, dedicarem aquest post a altres personatges rellevants del món de la música. Ara és el torn del musicòleg Josep M. Lamaña; dels intèrprets Gonçal Tintorer i Ricard Mayral; el del músic i caricaturista Xavier Cugat i el de la Discogràfica concèntric.   

Com en l’escrit anterior farem una breu descripció dels fons d’aquests personatges que es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

JOSEP M. LAMAÑA I COLL (Barcelona, 1899-1990)

Enginyer, intèrpret i musicòleg
25 anys de la seva mort

Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on estudià violí i trompeta. Després del batxillerat va ingressar a l’Escuela Especial de Ingenieros Industriales de Barcelona, on acabà la carrera el 1923. Entre 1921 i 1935, organitzà la Orquestra d’Estudis Simfònics, sota la direcció d’Eduard Toldrà. Tot i dedicar-se intensament a la professió d’enginyer continuà amb la carrera musical, aprofundint els seus estudis de Musicologia i Història de la Música amb Mn. Higini Anglès i s’especialitzà en l’estudi de l’organografia musical. L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae. Ocupà càrrecs de responsabilitat al Conservatori del Liceu de Barcelona, fou col·laborador honorari de l’Instituto Español de Musicología del CSIC, i col·laborà en l’elaboració  del Diccionario de la música Labor.

Documentació: correspondència, documentació musical, fotografies, retalls de premsa, literatura musical, organografia, mètodes, llibrets musicals i partitures manuscrites.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari.

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: donatiu de Lolita Rusiñol, vídua de Lamaña i de Nieves Lamaña. La donació es va fer en diversos lliuraments: 1997, 1998 (2n lliurament) i 2000 (3r lliurament).

GONÇAL TINTORER LATOUR  (Barcelona, 1890-Pau (França), 1969)

Pianista i professor de música
125è aniversari de naixement

Segons algunes fonts, és probable que Tintorer estudiés amb Enric Granados i Felip Pedrell a Barcelona, i que els seus primers premis de piano, composició i harmonia els aconseguís també en aquesta ciutat. El 1908 es traslladà a París per a completar els seus estudis musicals  al Conservatoire National de Musique et de Déclamation. A causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial s’hagué de traslladar a diverses ciutats com Barcelona, Montargis, Niort i Pau, on visqué donant classes de piano. Finalment fixà la seva residència a Pau, on l’any 1947 fundà la societat els Amis de la Musique de Pau i, gràcies a la tasca efectuada en aquesta associació, rebé la Creu de la Legió d’Honor francesa l’any 1960.

Documentació: correspondència enviada i rebuda; documentació personal, professional i associativa; retalls de premsa i programes de mà.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línea, i inventari.

Consulta: sala de reserva.

Procedència:  el fons, ofert per la seva vídua, Giberte Tintorer, va arribar a la BC en dos lliuraments, el 1990 (compra) i el 2012 (donació).

RICARD MAYRAL I VIDAL  (Barcelona, 1907 - Barcelona, 1975)

Tenor
40è aniversari de la seva mort

Fill del compositor i organista Marià Mayral i Doz (Saragossa 1878 - Barcelona 1962), va fer els estudis oficials al Conservatori Superior de Música del Liceu i començà a debutar com a  cantant en concerts públics. L’any 1931 actuà a Barcelona interpretant Los Gavilanes, de Jacinto Guerrero, que tingué un gran èxit. Posteriorment, el govern de la República el contractà per a la Companyia del Teatro Lírico Nacional que pretenia revalorar la sarsuela i va ser molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela en teatres madrilenys i barcelonins durant els anys 1935-1950. També fou solista de l’Orfeó Goya. El seu repertori comprèn una trentena de sarsueles que va interpretar tant en escenaris espanyols com americans. Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs. 

Documentació: el fons inclou documents de Marià i Ricard Mayral. Consta d’uns 1.000 documents de diversa tipologia: partitures manuscrites, llibrets i arguments impresos i manuscrits, fotografies, enregistraments sonors, programes i correspondència.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia per als enregistraments sonors. La resta del fons es troba en procés d’inventariar.

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: compra a una llibreria antiquària. El fons va entrar a la biblioteca el 12 de desembre de 2008.

XAVIER CUGAT I MINGALL (Girona, 1900- Barcelona, 1990)

Músic i dibuixant
25è aniversari de la seva mort

Nascut a Girona, el 1905 emigrà amb la seva família a Cuba. Entre l’any 1915 i 1918 traslladà la seva residència als Estats Units i, finalment, morí a Barcelona. Va ser el principal difusor dels ritmes llatins —com ara el mambo, la conga, la rumba, el txa-txa-txa— als EUA. Estudià violí clàssic i als EUA treballà realitzant tires de dibuixos a Los Angeles Times.  Artista polifacètic, participà en nombrosos films a Hollywood des del 1936, com a director musical, autor de cançons i àdhuc actor. Tingué gran influència     en el món artístic i mediàtic tal com ho demostra la seva correspondència i fotografies  —amb presidents dels EUA, actrius i vedettes de music-halls, televisions i ràdios, etc.— les dedicatòries, com les de Salvador Dalí i les caricatures, com les d’Enrico Caruso.  

Documentació: el fons inclou obra gràfica (caricatures, dibuixos, proves d’impressió i fotolits); fotografies; discografia; correspondència, documentació personal, laboral i professional; cartells; catàlegs; programes, exposicions, bibliografia; entrevistes; articles i retalls de premsa.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia. La documentació personal i les fotografies es troben en procés d’inventariar. 

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: compra a l’Editorial Mediterrània l’any 2007

DISCOGRÀFICA CONCÈNTRIC

50 anys des de la seva creació

Concèntric fou una productora i editora discogràfica que va funcionar entre els anys 1965 i 1978. Fundada per Ermengol Passola i Josep M. Espinàs, tenia com a objectiu  normalitzar la llengua catalana i la cultura del país a través de les cançons. A més de publicar discos de La Nova Cançó i els Setze Jutges, també es va dedicar a la cançó d’autor, lleugera, folk, rock, cancó infantil... Cal destacar que publicà alguns dels discos més significatius del segle passat —El bandoler / l’estaca, de Lluís Llach; Què volen aquesta gent?, de M. Del Mar Bonet; Dioptria, de Pau Riba i Viatge a la Lluna, de Xavier Montsalvatge i Josep M. Espinàs, entre d’altres— alhora que renovà el sector discogràfic gràcies a la incorporació de nous dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs i grafistes amb una estètica més moderna i pop.

Documentació: discos, fotografies, partitures de música impresa i manuscrita, cartells, així com la documentació generada per l’empresa: contractes,  correspondència dels artistes amb qui va treballar i sobre els discos enregistrats, circulars, alguns programes; i caràtules de discos. Altra documentació administrativa de l’empresa es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari. La part del fons d’empresa que està a l’Arxiu Nacional de Catalunya té el codi FONS ANC1-351 / HAC, S.A. (CONCÈNTRIC I COVA DEL DRAC)

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: donatiu a la Generalitat de Catalunya, lliurat posteriorment per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat a la Fonoteca de la BC (1990).

L’any 2014 (15 setembre –31 octubre) la Biblioteca de Catalunya realitzà una exposició dedicada a aquesta casa discogràfica: Concèntric: una discogràfica en temps difícils. 

Victòria Casals, Iris Torregrossa