La intenció d’aquest article és fer una pinzellada que engresqui a aprofundir en la recerca d’informació sobre els dietaris personals. Veurem alguns dels diaris presents al fons de la Biblioteca de Catalunya, no amb un afany d’inventari exhaustiu, sinó com una aproximació, detenint-nos en alguns exemples.

Alguns dels dietaris que trobem són textos de caràcter híbrid en els quals es barregen elements de l’autobiografia, de la crònica i del diari. No formen part d’aquest estudi les cròniques pròpiament dites, sinó més aviat els diaris personals. Per definir aquest tipus de manifestacions literàries, els dietaris, s’han utilitzat termes com “dietaristica”, “memorialistica”, o “literatura personal”.

La memòria personal a Catalunya destaca per la seva gran producció. Després d’Itàlia, Catalunya és un dels territoris que més documentació coneguda té a tota Europa. Sortosament, en els darrers anys hem viscut un avanç important en el coneixement d’aquest gènere a partir de nombrosos estudis i transcripcions d’alguns manuscrits destacables i que són importants fonts per a la  Història de Catalunya.

Una aportació remarcable pel coneixement d’aquesta tipologia documental és el projecte “Arxiu de la memòria personal” que organitza La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del Grup de Recerca de Manuscrits (Departament d’Història Moderna i Contemporània) i de la Biblioteca d’Humanitats. Es materialitza en una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris i autobiografies) de Catalunya i dels territoris de parla catalana. Agrupant documents entre el final de l’època medieval fins al segle XIX, i es pot consultar des de la web: http://www.memoriapersonal.eu/

Les memòries personals són escrits en primera persona, que aporten dades familiars, patrimonials, comptables, agronòmiques, històriques, entre d’altres, i es conserven en diversos tipus de documents: llibres de comptes, cròniques, memòries, autobiografies, dietaris o llibretes.

Aquests escrits fan que ens qüestionem: Com pensaven els homes i les dones del temps passats? o Amb quins ulls veieren els esdeveniments que ara tracten d’analitzar els historiadors?

El recorregut cronològic pels dietaris que es conserven a la Biblioteca de Catalunya comença amb un manuscrit del segle XV: el dietari personal de Jaume Safont.

Safont va ser notari de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta. Escriví la part del Dietari de la Diputació del General de Catalunya corresponent als anys 1454 i 1472. Però també és autor d’un dietari particular de gran valor, que designà amb el títol de Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484). A finals del segle XVI aquesta obra fou intitulada Dietari de les turbasions del tems del rey Don Juan que en Catallunya foren... [Topogràfic: Ms. 978]

Més endavant, ja al segle XVI, Perot de Vilanova escriví unes Memòries per a sempre, que abracen els anys 1551-73 [Topogràfic: Ms. 501/40 (f.162-176)]

Aquestes memòries ofereixen una visió dels fets polítics del Principat i de la relació amb la monarquia hispànica durant el regnat de Felip II. Afegint també apunts de diversos aspectes de la seva vida quotidiana i familiar.

Perot de Vilanova era doctor en dret i dietarista. Va ser un noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, que a cavall entre la tranquil·litat de Flix i el bullici de Barcelona, tant ens parla del molí, del bestiar o dels conreus de les seves possessions a les terres de la Ribera d’Ebre com de les notícies de la Barcelona imperial de Felip II, dels afers de les Corts i dels Reis.

També del segle XVI és el Dietari de Frederic Despalau titulat: Memòries inportans succeydes en la ciutat de Barcelona en l'any 1588 [Topogràfic: Ms. 510]. L’autor d’aquestes memòries, narra detalladament i en forma de crònica els principals esdeveniments polítics de la història de Catalunya entre el 1572 i el 1600.

Pels voltants de 1757, el pagès empordanès Sebastià Casanovas escriu la crònica de la seva família. Aquest és un important document social, històric i literari que ens ajuda a conèixer com vivia i sentia la majoria no il·lustrada del país en aquell temps. Les memòries de Sebastià Casanovas i Canut, són conegudes com Manuscrit de Palau-Saverdera [Topogràfic: Ms. 8937]. Llegint aquestes memòries ens podem imaginar les dificultats que tenien per sobreviure els pagesos d’aleshores mortificats per les contribucions i els impostos que els calia pagar i que tant sovintejaven en aquell temps de guerres i revoltes populars.

Als dietaris familiars abunden les referències personals, es mira de perpetuar usos i costums, de conèixer el patrimoni familiar i les dades genealògiques, entre d’altres. Com és el cas del dietari familiar conservat a la Biblioteca de Catalunya: el Llibre de notícies i memòria familiars de la família Bonet, blanquers de Vilafranca del Penedès (1796-1868) [Topogràfic: Ms. 1268].

L’últim dietari d’aquest recorregut, ens situa a la primera meitat del segle XIX: Llibre de notes autobiogràfic d'Agustí Elias del període 1814-1855 [Topogràfic: Ms. 3524].

Es tracta d’un diari íntim on l’autor va consignant els fets personals i familiars junt amb altres esdeveniments vinculats amb la política, les notícies locals i els principals fets històrics ocorreguts durant els anys que comprenen el seu relat (1814-1855). Les anotacions solen ser curtes i s’indica sempre la data.

Finalment, només comentar que en aquests escrits es reflecteix informació directa i detallada sobre els aspectes més diversos de la vida quotidiana. Aquestes fonts permeten fer una aproximació més profunda a la comprensió de la vida, les actituds i les mentalitats dels homes i les dones del passat.

Susana Pérez
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

BIBLIOGRAFIA

 Casanovas, S. (1986). El manuscrit de Palau-Saverdera: Memòries d’un pagès empordanès del segle XVIII, edició a cura de Jordi Geli i Mª Àngels Anglada. Corral del Vent.

Safont, J. (1992). Dietari o llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont : a cura de Josep Maria Sans i Travé. Fundació Noguera.

Memòria personal. [Consulta: 18 de febrer de 2021]. https://www.memoriapersonal.eu/

Miralles, E. (2003). La visió dels ciutadans: els dietaris personals. Barcelona Quaderns d’Història, (9), p. 207-232.

Palau, S. (1999). Apèndix 1 Descripció del ms. 510 de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) a curà de Sònia Palau. Dins M. Batlle, Patriotisme i modernitat a la fi del Compte d’Urgell (p. 83-96). Curial.

Simón, A. (1991). Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. Curial.

Simón, A (2003). Diccionari d’historiografia catalana. Enciclopèdia Catalana.