L'any 1911 es creà Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos., a partir de la fusió de dos tallers d’arts gràfiques: Litografia Seix i Barral Hermanos. Durant la primera meitat del segle XX, fou reconeguda per les seves publicacions de caràcter històric i escolar. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell com també del dissenyador Ricard Giralt-Miracle. A partir de 1954, l'accés de Carlos Barral a la direcció literària significà un canvi radical i l'empresa començà a introduir en el seu catàleg les obres més destacades de la literatura europea i llatinoamericana. En el procés de transformació s’acompanyà d’intel·lectuals tan rellevants com Joan Petit, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo o Josep Maria Castellet.
+ informacióLa Biblioteca de Catalunya conserva el dipòsit en règim de comodat, propietat de l'Ajuntament de Calafell el fons de Carlos Barral, i per donació té una part de correspondència.
Fons Carlos Barral a la Biblioteca de Catalunya
Fons correspondència editorial de Carlos Barral, 1956-1984 a la Biblioteca de Catalunya
Catàlegs d'editors i llibreters de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya (Biblioteca de Catalunya)
Més informació i documentació sobre l'obra produïda
Web de Seix Barral (Grup Planeta)
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XX (1939-1975). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Seix Barral, catálogo de autores. Barcelona: Seix Barral, 2011.
Seix Barral : nuestra historia (1911-2011). Barcelona: Seix Barral, 2011.
Vila-Sanjuán, Sergio. Pasando pàgina : autores y editores en la España democràtica. Barcelona: Destino, cop. 2003.
L'any 1911 es creà Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos., a partir de la fusió de dos tallers d’arts gràfiques: Litografia Seix i Barral Hermanos. Durant la primera meitat del segle XX, fou reconeguda per les seves publicacions de caràcter històric i escolar. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell com també del dissenyador Ricard Giralt-Miracle. A partir de 1954, l'accés de Carlos Barral a la direcció literària significà un canvi radical i l'empresa començà a introduir en el seu catàleg les obres més destacades de la literatura europea i llatinoamericana. En el procés de transformació s’acompanyà d’intel·lectuals tan rellevants com Joan Petit, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo o Josep Maria Castellet.
El primer llibre publicat en la nova etapa de Carlos Barral fou La novela moderna en Norteamérica de Frederick K. Hoffman, traduït per Josep Maria Castellet i dins de la mítica col·lecció Biblioteca breve. Desaparegueren, progressivament, totes les col·leccions històriques, a més dels llibres, manuals i material escolars que havien caracteritzat l’editorial en les dècades precedents.
El col·laborador més proper de Carlos Barral, Víctor Seix, morí l'any 1967 deixant truncat el projecte comú. Poc després Carlos Barral abandonà l'empresa i fundà Barral Editores (1970-1977). Joan Ferraté, Josep Maria Carandell o Pere Gimferrer són alguns dels directors literaris que el succeïren.
L’any 1974, Seix Barral es fusionà amb l’editorial Ariel. La primera continuà editant fonamentalment narrativa i obres de creació, mentre que la segona s’adreçà al món universitari. Una crisi interna acabà amb l’adquisició de les dues empreses, l’any 1982, per part del grup Planeta tot i que continuen publicant per separat amb els seus respectius noms.
El premi Biblioteca breve, creat el 1958 i reprès el 1999, és un dels més rellevants de l'editorial.
Des de la seva fundació, el 1911, fins a la guerra civil, Seix Barral s’especialitzà en llibre i material escolar, tasca per a la qual comptà amb alguns dels millor pedagogs i intel·lectuals de l’època. També publicà, entre d’altres, obres adreçades al públic juvenil i estudis erudits de caire cultural. L’any 1954, Carlos Barral accedí a la direcció literària i capgirà la línia editorial. Les col·leccions Biblioteca breve i Biblioteca Formentor esdevingueren les protagonistes del canvi amb títols de narrativa, poesia i assaig. Amb Pere Gimferrer com a editor literari, la narrativa continuà de forma hegemònica en les col·leccions més significatives, tant amb textos originals com traduïts.